Cap al futur amb tecnologia i valor

Paco Miralles
Nos omnes male

Periòdicament, en el sector salut es publiquen documents de diferents organitzacions o societats científiques que ens assenyalen quin serà el futur dels professionals, d'una especialitat, dels hospitals o del sistema en general. L'últim el vaig conèixer gràcies al Boletín de Gestión Sanitaria de Miguel Ángel Máñez, un enllaç imprescindible per estar al dia en el món de la gestió sanitària. Es tracta de l'informe Hospital in the future “without” walls de la consultora Deloitte.

Tot i que els diferents documents solen coincidir moltes vegades, tots aporten alguna cosa nova. Ens tracen un dibuix del panorama per a la dècada vinent. Llegir-los de vegades ens sumeix en una sensació de buit i neguit. Quan els acabes, mires la realitat de l'entorn i et sembla que anem massa endarrerits.

La majoria d'informes fan una crida explícita a la medicina de valor que, a més d’estar de moda, ajuda a millorar el sistema sanitari. No obstant això , quan els llegeixes amb visió àmplia i afecte, observes que quan aborden altres temes també ho fan des d'una perspectiva del valor, encara que sigui d'una forma una mica més implícita. 

En aquest últim text ens adverteixen que gran part dels pacients que avui ingressem en hospitals, en un futur proper s’estaran a casa seva d'una manera més còmoda i segura. Hi ha res amb més valor en medicina que buscar la curació i el benestar del pacient en un entorn segur amb la seva família?

Hi ha res amb més valor en medicina que buscar la curació i el benestar del pacient en un entorn segur amb la seva família?

Quan es refereixen al valor específicament és, gairebé sempre, per fer referència al pagament basat en aquest. Una cosa massa etèria i poc definida que sol generar força recel en els gestors. Els fa desconfiar d'un model sense un retorn immediat.

Dediquen una part important del document a la tecnologia que farà possible l'hospital sense parets. Tecnologia que pugui contribuir realment a una transformació realista i valuosa. Els actors del sector “compren” millor la idea de la transformació mitjançant la tecnologia que mitjançant el valor. A vegades sembla que podrien ser antagòniques quan en realitat han d'anar plegades.

Que el futur passa per la tecnologia requereix poca argumentació. Segons recull el document Clinician of the future, el 70% dels metges opinen que les tecnologies de salut digital milloraran l'atenció mèdica i més de la meitat esperen prendre decisions clíniques basades en eines d'intel·ligència artificial la dècada vinent.

L'adquisició de dades i l’anàlisi massiva d’aquestes permetrà millorar l'assistència als pacients. Malgrat saber que necessitem disposar de moltes dades i bones, només s'aprecia una evolució escassa en la integració d’aquestes dades. La història clínica electrònica és considerada per molts professionals com un “repositori” de documents més encaminat a la facturació que a la millora dels resultats en salut. La meva sensació és que tant els proveïdors de serveis sanitaris com els finançadors continuen considerant les seves dades com un tresor inexpugnable i intransferible. En el millor dels casos, alguns les exploten i aconsegueixen millores locals i molt parcials del potencial d'aquestes dades. Es comporten com compartiments aïllats que alenteixen l'evolució.

Aquesta actitud tan gelosa amb la informació no ha facilitat, excepte honroses excepcions, aliances amb un sector que cada vegada està més implicat en la cura de la salut, les tecnològiques. La manca d'accés a les dades ha obligat aquestes empreses a buscar-ne oferint eines gratuïtes que converteixen l'usuari en la seva matèria primera, la qual cosa ha contribuït a fer que el paper del pacient canviï cap al paper de consumidor. L'evolució natural serà que, amb aquesta informació, les companyies tecnològiques comercialitzin solucions digitals que acabin sent necessàries per a la presa de decisions clíniques.

L'actitud excessivament gelosa amb la informació no ha facilitat les aliances amb les empreses tecnològiques. La manca d'accés a les dades ha obligat aquestes empreses a buscar-ne oferint eines gratuïtes que converteixen l'usuari en la seva matèria primera.

Ens anuncien que en el futur els domicilis supliran l'hospital en molts processos. L’ús de sensors i dispositius, eines tecnològiques que aportaran molt de valor a l'assistència, tindrà un paper important. Aquesta tecnologia ja està desenvolupada en gran part i actualment s'aplica en altres sectors. Tanmateix, vista l'escassetat de projectes en aquest sentit, sembla que hi ha pocs proveïdors i finançadors sanitaris que creuen que sigui així. 

Per què un model de valor consolidat sobre tecnologia, que presumiblement millora l'assistència, triga tant a aplicar-se, pot tenir moltes explicacions. Algunes, al meu parer, podrien ser: 

• La inèrcia protegeix l'statu quo del personal assistencial. Aquest es troba a la seva àrea de confort i prefereix atendre els pacients de manera tradicional. En molts casos esgrimeix excuses que posen en dubte la seguretat o la utilitat d'eines que en gran part desconeix. Probablement es necessiten nous rols per a l'assistència mèdica digital.
• No necessitem només tecnologia, sinó un canvi de mentalitat. Probablement més per part del personal assistencial que dels pacients. El 86% dels metges considera que l'augment dels pacients informats és el que està afavorint el canvi en les cures assistencials. Normalment, les empreses de serveis lluiten per ser pioneres en processos innovadors de valor. Es volen anteposar a les preferències del client per fidelitzar-lo. En sanitat tot va més a poc a poc.
• El sistema públic presenta índexs elevats d'obsolescència tecnològica. Si associem això al llast que generen una alta activitat assistencial i l'absència d'incentius, sembla difícil poder dedicar temps al desenvolupament de nous models assistencials extramurs. Els fons europeus Next Generation poden ser una bona oportunitat per començar una renovació tecnològica que aporti valor.
• Els proveïdors assistencials privats es queixen de la dificultat per desenvolupar models no retribuïts pels finançadors, quan aquests a més a més seran els grans beneficiaris del possible estalvi i benestar que generarien. 
• Els finançadors privats tampoc semblen prendre's la qüestió seriosament. N’hi ha pocs que facin una aposta ferma per generar canvis de valor en l'assistència. Els projectes en aquest camp solen ser de curt recorregut i habitualment busquen una transferència del risc al proveïdor, la qual cosa afavoreix en gran part que es continuï finançant la manca de qualitat. Semblen no veure que el futur passa per la tecnologia i el valor, però al domicili. Per a ells suposa un canvi de paradigma que els obliga a gestionar processos assistencials de la seva cartera i no només risc o freqüentació.

En sanitat som lents per pujar al tren del futur. El sector públic no té prou agilitat per fer canvis tan disruptius i el sector privat sembla no percebre'ls com un avantatge competitiu que a la llarga li farà guanyar posicions davant la competència. Un error, al meu parer. Fa unes dècades va passar una cosa semblant. Acreditar-se en qualitat suposava un canvi cultural i una inversió econòmica. No es podia repercutir sempre de manera directa al pagador, però els que aleshores no van apostar per això avui estan fora del mercat.

Tecnologia i valor han d'anar plegats. Tots dos es necessiten.

El sector públic no té prou agilitat per fer canvis tan disruptius i el sector privat sembla no percebre'ls com un avantatge competitiu que a la llarga li farà guanyar posicions davant  la competència. Tecnologia i valor han d'anar plegats. Tots dos es necessiten.

Enllaç al blog Doctor Miralles