Donant forma al relat de l'atenció als pacients

Nacho Vallejo
Atenció integral

A propòsit de l'experiencia a l'Hospital d'Emergències Covid-HUVR de Sevilla

Façana principal de l'edifici en rehabilitació de 

l'antic Hospital Militar de Sevilla.

John P. Kotter és economista, professor de Harvard Business School i expert en gestió del canvi. En una de les seves últimes publicacions, Accelerarate, aborda com sol ser l'evolució dels models organitzatius en el món empresarial. Kotter explica que quan les institucions abandonen l’etapa de gestació i desenvolupament es perfeccionen cap a l'eficiència oblidant la importància de mantenir l'agilitat en l'estratègia. I en aquest escenari, quan sorgeix la necessitat d'enfrontar-se a nous reptes o canvis, és molt probable que l'acció acabi en fracàs pel fet d’utilitzar estructures, processos o mètodes útils en el passat, però que s'adapten pitjor a entorns com els actuals, ràpidament canviants. La COVID-19 ens ha deixat nombroses lliçons sobre aquesta idea en la transformació que hem viscut a les organitzacions sanitàries. En aquesta entrada ens agradaria aportar la nostra experiència: la visió del professional en la posada en marxa i el desenvolupament de l'activitat assistencial en un nou hospital durant la pandèmia i la cerca de noves maneres d'organitzar-nos.

A Andalusia, al mes de febrer de 2021 va tenir lloc l'obertura d'aquest nou centre assistencial, dependent de l'Hospital Universitario Virgen del Rocío i amb la denominació d'Hospital de Emergencias COVID. Aquesta ha estat la referència que ha rebut l'antic Hospital Militar de Sevilla després de l'obra de recuperació parcial de l'edifici. Inicialment neix per donar resposta provincial a la pandèmia, tot i que a mesura que disminueix la pressió de l'hospitalització ha ampliat el seu ús, la qual cosa ha permès incorporar l'atenció a altres necessitats sanitàries. En una primera fase, l'edifici ha disposat de tres plantes d'hospitalització (141 llits), UCI (25 llits) i els serveis intermedis habituals. Es tracta d'un centre sense urgències, però que treballa i es coordina amb les urgències de la resta d'hospitals de la província de Sevilla. Actualment segueix en creixement incorporant noves àrees assistencials.

Malgrat el regust agredolç de l'obertura d'un hospital per a la COVID-19, els que hi treballem hem tingut l'oportunitat i la responsabilitat de disposar de “un llenç en blanc” on hem pogut orientar la tasca entre tots, donant resposta als reptes locals del sistema de salut, a les necessitats dels pacients i apostant per fer realitat des del primer moment allò d'actuar amb més treball en equip.

Aprofitant les bondats apreses amb els equips multidisciplinaris que vam confegir a l'Hospital Virgen del Rocío durant el primer any de la pandèmia, hem apostat per una organització dels nous espais assistencials per a l'atenció dels pacients amb COVID-19 segons la complexitat de les cures i no per unitats o serveis (també quan posteriorment hi hem incorporat altres perfils de pacients). El lideratge de l'atenció a la planta d'hospitalització correspon a les infermeres i ha estat secundat per l'especialitat clínica amb millors competències segons les necessitats de les persones hospitalitzades. Des del primer moment, en aquest model hem orientat com a prioritat l'obtenció de resultats en salut incorporant les estratègies avaluatives que defineix The International Consortium for Health Outcomes Measurement (ICHOM) per a la COVID-19.

L'activitat assistencial s'ha vertebrat tenint en compte diferents punts de trobada presencials i virtuals. Els presencials, aprofitant el brífing de les infermeres a primera hora del matí. Aquesta rutina ha tingut la màxima expressió en una àrea particularment sensible, el recondicionament dels pacients amb seqüeles greus per COVID-19, en què clínics (rehabilitació, medicina interna, infeccioses, pneumologia, salut mental), psicòlegs, fisioterapeutes, zeladors, infermeres gestores de casos i treballadores socials han treballat de manera coordinada per atendre no sols les circumstàncies clíniques, sinó també les situacions de vulnerabilitat que acompanyaven les persones durant l'ingrés, la qual cosa ha facilitat una millor recuperació i transferència de pacients a casa seva.

L'activitat virtual s'ha potenciat mitjançant la connexió dels treballadors a una xarxa transversal que ens ha permès intercanviar informació, equilibrar les tasques entre tots els professionals, donar transparència a la feina diària de cadascun, donar suport al lideratge clínic i disposar d'un punt de trobada que generi sentiment de pertinença i de treball en equip. També ha estat un objectiu d'aquesta xarxa reforçar la continuïtat assistencial els set dies de la setmana i gestionar la demanda i les necessitats, introduint canvis en el model organitzatiu en temps real de manera coordinada amb la resta dels actors implicats i amb l'equip directiu.

Diversos factors han contribuït a l’assoliment d'aquestes fites:

1. En primer lloc un sentit d'urgència. Un escenari que ens ha obligat a mobilitzar i optimitzar recursos de manera constant per donar resposta a les necessitats canviants. El model de gestió de llits ha estat una prioritat per a l'equip. S'ha facilitat el recurs als diferents hospitals, coordinant i liderant amb els administratius, zeladors, infermeres i clínics el dispositiu d'ingressos i altes.
2. Una vocació de treball solidari, de servei i de cooperació amb la resta dels hospitals de la província de Sevilla, de manera que s’ha generat una sensació d'equip més ampli que transcendeix les parets d'un sol edifici. Les estades s'han optimitzat mitjançant l'ús de la telemedicina i les TIC i s’ha garantit la continuïtat de l'assistència amb cada centre de referència.
3. El sentit de pertinença i de propòsit compartit, que ha facilitat trencar amb els compartiments tradicionals en l'assistència sanitària, no només entre els clínics, sinó també afavorint la incorporació a la presa de decisions sobre el model organitzatiu dels treballadors menys qualificats. Ells, des de la humilitat de la seva posició, han estat capaços de generar una diferència positiva en la cura dels pacients hospitalitzats.
4. La cerca de noves formes d'organització, respectant el model de governança de l'Hospital Universitario Virgen del Rocío, integrant diferents unitats de gestió clínica en la tasca, però tenint present la transversalitat com a eina, l'aprofitament del lideratge clínic i informal que ha sorgit al centre i generant, finalment, una idiosincràsia pròpia amb una proposta organitzativa d'atenció per processos.
5. Un equip directiu que ha practicat el “management by walking around” (dirigir passejant), cosa que ha permès reduir el gap directiu-professional gràcies a la seva habitual actitud d'escolta, de deixar fer i de confiar en la tasca dels professionals.

La pandèmia, en definitiva, ens ha proporcionat a l'Hospital de Emergencias un motiu de reflexió i una aposta decidida pel canvi des d'un model habitual d'assistència fragmentada a un altre on hem prioritzat el treball multidisciplinari i l'organització no per serveis sinó per processos. La cerca d'indicadors d'efectivitat i de valor ha estat un aspecte feble del model malgrat les nostres bones intencions. La pressió assistencial n’ha dificultat el ple desenvolupament, tot i que ens ha proporcionat un marc per a l'avaluació de l'activitat que permet als professionals convertir-nos en autèntics gestors dels processos i redefinir-los totes les vegades que cal per aconseguir els millors resultats possibles. En aquest sentit, també ens ha faltat donar veu a les persones mitjançant una incorporació més gran del pacient a la definició de l'activitat assistencial.

En conclusió, el lideratge clínic, l'autonomia dels professionals i el suport constant del nostre equip directiu ens han permès avançar cap a un format d'assistència que creiem que facilita la coordinació i l’eficiència en entorns canviants. Cada professional sanitari aporta i tots sumen en un model d'atenció que pot ser exportable a altres àrees assistencials. Hem tingut un avantatge que podria ser un factor limitant per aplicar-lo en altres escenaris: disposar d'un espai físic nou, professionals molt compromesos i la gran passió que hem posat des del primer minut. Ens agradaria incidir en aquest últim aspecte perquè ens sembla clau per a l'adaptació d'aquesta proposta a espais amb cultures més complexes i establertes. 

Diuen Margaret J. Wheatley i Myron Kellner-Rogers que “les organitzacions podrien aconseguir molt més si confiessin en la passió que sorgeix quan ens connectem els uns amb els altres, propòsit a propòsit. Molts de nosaltres volem ser més i anhelem descobrir allò en què ens podríem convertir junts”. A l'Hospital de Emergencias COVID de Sevilla hem fet d'aquesta reflexió la nostra principal motivació. A més dels tecnicismes propis de la gestió sanitària, la veritable clau de la nostra feina probablement ha estat compartir un propòsit comú i posar en valor cadascun dels treballadors del centre. Vull aprofitar aquestes línies per agrair a totes les persones la seva tasca i l'obstinació posada en la cerca compartida d'una cura més amable per a tots.

Kotter l’encerta fent-nos reflexionar que el món ha canviat. Les institucions no poden quedar enrere pretenent l'anhelada “tornada a la normalitat”. Aprofitar els canvis que ens ha deixat la pandèmia és posar en valor la necessitat d'oferir un sistema que pot ser millor per a tots. Esperem que la nostra experiència a l'Hospital de Emergencias COVID-HUVR pugui contribuir a reforçar el motor dels canvis que necessiten, i amb urgència, les nostres organitzacions sanitàries. 

Referències

• Vallejo Maroto I, Aparicio Santos MR, Zurita Castañeda C, Romero Valera A, Mayoral Van Son J, Martínez Hervás L. Experiencia de un área asistencial de reacondicionamiento integral de pacientes hospitalizados en un centro monográfico para la atención de pacientes con la COVID-19. 22 Congreso Nacional de Hospitales. Màlaga, 15-17 setembre de 2021. Disponible a Libro de comunicaciones, pàgina 152.

• Hospital de Emergencias COVID-19: nuevo concepto de Atención al paciente. Visión del Clínico. XXVIII Congreso de la Sociedad Andaluza de Análisis Clínicos y Medicina de Laboratorio. Sevilla 10-12 de març de 2022. Vídeo de la ponència disponible a l’enllaç següent.