Mesurar la nostra eficiència: com anem?

Tot i que el concepte d'eficiència és fàcil d'entendre si el considerem com el sistema que utilitza els recursos (inputs) per millorar la salut de la població, no és tan fàcil de mesurar com sembla a causa dels múltiples problemes metodològics que sorgeixen. La relació entre els inputs i els outcomes en el sector sanitari és complexa i està influïda per múltiples factors externs al control del sector sanitari mateix.

El grup d'experts d'avaluació del funcionament del sistema sanitari (HSPA Health System Performance Assessment) de la Unió Europea ha publicat recentment un informe sobre aquesta qüestió (1).

Defineix l'eficiència com el quocient entre els inputs del sistema (equipaments, recursos…) i els seus outputs (el nombre de pacients tractats, per exemple) o els seus outcomes (el nombre d'anys de vida guanyats, per exemple). Els accepta tots dos, però adverteix que emprar els outputs com a aproximació als outcomes pot donar lloc a falses interpretacions. També destaca la importància de diferenciar l'eficiència respecte al control de costos, atès que el control de costos només es preocupa de reduir els inputs sense mesurar els outputs/outcomes que aquella reducció provoca.

En un sistema de salut, l'eficiència pot sorgir per dues raons diferents, però relacionades. L'eficiència es materialitza 1) quan es podria produir el mateix resultat, o fins i tot un de millor, consumint menys inputs, i 2) quan els recursos es gasten en un mix de serveis que maximitzen la salut de la societat en conjunt (outcomes). Convencionalment, aquestes dues tipologies d'eficiències són citades, respectivament, com a eficiència tècnica i eficiència d'assignació. L'eficiència d'assignació es pot produir amb caràcter macro (prestar l'atenció en el servei amb millor relació cost/efectivitat) i amb caràcter micro (donant el tractament amb millor relació cost/efectivitat). La idea de waste (malbaratament) de l'OCDE està associada a la noció d'eficiència tècnica (2).

Es fa una enquesta en els 29 països que formen part del grup d'experts, 22 dels quals la contesten. L'enquesta només explora l'eficiència tècnica, ja que l'assignativa requeriria una informació sobre el valor relatiu dels outputs dels serveis que no es troba disponible a la majoria de països investigats. La meitat dels que responen manifesten no disposar d'un sistema unificat per mesurar l'eficiència. De l'altra meitat, el 40% aproximadament responen que consideren la relació entre inputs i outputs intermedis, el 40% entre inputs i outcomes i el 20% restant considera les dues possibilitats anteriors. El 80% responen que l'àrea hospitalària és objecte de mesuraments regulars, no tant per estratègia com per manca d'informació dels altres àmbits sanitaris com l'atenció primària, la salut mental o l'atenció sociosanitària. També es mesura l'eficiència tècnica als hospitals perquè son l'àmbit funcional amb més despesa. Els resultats mostren que, malgrat que els països europeus situen com a primera prioritat millorar l'eficiència, la gran majoria té veritables problemes a l'hora de disposar de la metodologia i els instruments necessaris per mesurar-la. 

L'informe presenta com a exemple d'avaluació de l'eficiència tècnica la gestió de la demanda de la patologia aguda, cosa que requereix avaluar tres moments del procés: abans de l'hospitalització, durant l'estada i després de l'alta, i ampliar l'espectre de l'anàlisi a altres àmbits com ara l'atenció primària i l'atenció sociosanitària.

L'informe de l'OCDE insisteix en la mateixa recomanació d'ampliar l'espectre quan analitza l'ús excessiu dels hospitals. Ho exemplifica amb l'ús excessiu dels serveis d'urgències en patologies lleus i l'ús excessiu dels serveis d'urgències i hospitalaris en les patologies cròniques, tots dos susceptibles de ser més ben gestionats en altres dispositius. També ho il·lustra amb diferents exemples de com determinats països de l'OCDE han dut a terme aquests canvis. 

Les recomanacions que suggereix la lectura de l'informe de l'OCDE són:

1. És indispensable disposar d'instruments més homogenis de mesura i avaluació de l'eficiència dels sistemes sanitaris que serveixin per orientar la presa de decisions. 

2. És perillós prendre decisions basades en comparacions i bench amb outputs/outcomes no ben validats ni contextualitzats.

3. En analitzar l'eficiència, en oposició al concepte de control de costos, és essencial ampliar l'espectre de l'anàlisi a tots els serveis que tracten el procés d'atenció. Aquesta fórmula, a més a més, permet traspassar la frontera entre l'eficàcia tècnica i l'assignativa. 

Sembla, per tant, que la mesura de l'eficiència es troba en un estadi encara molt inicial. Millorar la informació que sustenta el mesurament de l'eficiència és fonamental per donar suport al canvi. D'una banda, evitarà polítiques inadequades contràries i, de l'altra, afavorirà l'avaluació dels serveis amb més precisió. També, finalment, fomentarà la consciència de la població sobre què significa obtenir una bona atenció de manera adequada, un aspecte molt necessari al nostre país.

Bibliografia

1- EU. Report by the Expert Group on Health System Performance Assessment. TOOLS AND METHODOLOGIES TO ASSESS THE EFFICIENCY OF HEALTH CARE SERVICES IN EUROPE. 2019

2- OCDE. Tackling wasteful spending on health. 2017.