“Som a les portes d’una revolució a la política sanitària que canviarà per sempre la nostra manera de pensar sobre la salut i l’atenció sanitària. En uns quants anys, la nostra visió de l’organització i de l’administració dels serveis sanitaris serà transformada.”
Amb un començament com aquest, no és
d’estranyar que m’enganxés aquest article pescat a través de Twitter. Es tracta
d’un editorial del Internacional Journal of Health Policy and Management signat
per Pierre-Gerlier Forest (@pgfor), director del Johns Hopkins Institute
for Health and Social Policy. L’autor planteja que ens trobem davant
d’una nova revolució en política sanitària, segons ell, la tercera d’aquesta magnitud, després de les dues que l'han precedit:
1era
revolució: Anys 70s amb la introducció
d’un gran canvi conceptual: les necessitats
de salut de la població com vector principal per ajustar l’oferta de
serveis sanitaris (Aspects of Medical
Care d’Avedis Donabedian).
2ª
revolució: Anys 90s fins a l’actualitat
amb la constatació que l’atenció sanitària, lluny d’estar basada en
l’evidència, és plena de malbaratament, errors i paternalisme. Prima el paradigma
de la seguretat dels pacients (To Err is Human) i la “voluntat” dels pacients (Don Berwick).
La 3ra
revolució anunciada per Forest s’estaria gestant perquè la política sanitària encara no ha
integrat alguns dels avenços més notables que s’han produït durant l’última
dècada:
1. L’èmfasi
en la perspectiva biosocial
De sempre és sabut que les condicions
socials tenen influència sobre la salut, però això no ha tingut massa impacte
en la distribució de recursos. La recerca en els últims anys ha donat lloc a
robustos models científics que descriuen recorreguts biològics a través dels
quals les condicions socials poden
alterar la salut física i mental dels individus i que podrien ser tinguts
en compte per part dels professionals sanitaris.
2. Economia conductual (behavioral
economics)
Els avenços en l’estudi de l’economia i en
la psicologia de les decisions és
una oportunitat per repensar nombroses assumpcions sobre com les persones trien
(incloent les que tenen a veure amb professionals ben informats i ben
preparats). També és una bona ocasió per dissenyar marcs institucionals més efectius i respectuosos amb l’àmplia
varietat d’incentius als quals les persones reaccionen.
3. Noves eines de govern
Des dels anys 80 la ciència de
l’administració s’ha interessat pels instruments que poden fer servir els
governs, més enllà de la legislació o els impostos, per tal d’aconseguir els
seus objectius (contractes, vouchers,
etc.). Aquesta tendència serà cada vegada més present, no només en el sector públic
sinó també en el sector privat lucratiu i no lucratiu, i caldran “caixes d’eines”
que permetin que el desenvolupament de polítiques no depengui només d’un Estat
més gran i invasiu.
4. Efectes de sistema de segon ordre (second-order
system effects)
Una de les majors contribucions de John E.
Wennberg és haver observat i documentat aquests efectes: si una determinada
política no té en compte les possibles implicacions a nivell de sistema, està
destinada al fracàs. L’anàlisi d’aquest fenomen serà més fàcil gràcies a les
millores en la recollida i tractament de la informació, però la dificultat està
en passar del discurs a la pràctica: com explicar a la població que limitar
l’accés a procediments d’alta complexitat pot millorar la seva salut?
5. Anàlisi dels grans
volums de dades (Big data analysis)
Encara és difícil predir-ne l’impacte a
llarg termini sobre la investigació sanitària i, encara més, sobre la política
sanitària. El què és evident és que ens canviarà la manera d’abordar els
problemes: podrem crear models o observar l’impacte d’una mesura de salut
pública a temps real i per a tota la població.
Pierre-Gerlier Forest acaba l'editorial repassant la importància
d’aquests 5 aspectes perquè poden ajudar a respondre preguntes clau:
- On hauríem de destinar els recursos per obtenir el millor impacte possible sobre la salut de la població?
- On s’hauria d’invertir el dòlar o l’euro marginal?
- Com es podria gastar millor?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada