El perfil social dels pacients: com abordar-lo professionalment

Social determinants of health matter. So social history matters. http://t.co/khniXwLNDX
— Saurabh Jha (@RogueRad) octubre 3, 2014

El Dr. Saurabh Jha és un radiòleg molt conegut per la seva activitat crítica en favor d'una pràctica mèdica més basada en el raonament clínic. En aquest blog hi trobaran tres posts inspirats en les seves aportacions: "Caçar zebres a Texas o perquè els metges demanen massa proves", "It's raining cataracts. Hallelujah!" i "Diagnòstic per la imatge: ajustant la indicació".

El tweet del Dr. Jha ens remet a un article publicat a New England Journal of Medicine: "Rethinking the Social History" (hi poden accedir gratuïtament a través del link inclòs en el tweet). Crec que es tracta d'una aportació molt interessant, encara que el títol no ho faci pensar, per a la pràctica clínica. M'explico: si tots estem d'acord que els determinants socials de la salut són més influents que les activitats mèdiques, com pot ser -diuen els autors del treball- que no els haguem incorporat de manera efectiva al treball de la consulta mèdica? I la recepta que ens ofereixen té força sentit comú: "Els pacients saben que els metges no els alleugeraran de la seva pobresa (si és el cas), però, per començar, si com a metges ens dignem a baixar del pedestal i mostrem empatia i preocupació pels problemes socials dels nostres pacients, això per si mateix ja és una poderosa medicina". Esclar que amb això no n'hi ha prou. Els metges s'haurien també de formar en tècniques d'entrevistes motivacionals, aprendre a oblidar-se de prejudicis i saber afrontar el cantó social de la seva feina de manera més professional.

Només cal preguntar-se què passa quan, per exemple, donem d'alta hospitalària un pacient crònic al qual li hem canviat la medicació, li hem ofert diversos consells de tipus dietètic i l'hem referit a diversos especialistes. Si es dóna la circumstància que aquesta persona viu sola i la seva incipient fragilitat li limita la comprensió d'instruccions fins i tot senzilles. S'imaginen què succeirà? Si no abordem el pacient socialment fràgil en el seu context, no farem altra cosa que perpetuar el cicle del consum inapropiat i dels resultats escassos.

No es perdin l'aspecte més pràctic de l'article (veure la taula que inclou). Penso que els pot ser d'ajuda, sempre, esclar, que vegin la pràctica mèdica des de la seva perspectiva més social.