dilluns, 13 d’abril de 2020

Sis estratègies per a una sortida airosa de la crisi





Sempre he tingut com una màxima de la meva vida envoltar-me de gent més intel·ligent que jo. Una vegada més, els esdeveniments m'han demostrat que és fonamental. Fa uns dies, quan vaig llegir l'editorial de Fineberg al NEJM, em va semblar una de les moltes reflexions intel·ligents que s'han publicat darrerament. Però fins que el meu amic Miguel Ángel no me'n va fer un comentari no em vaig adonar de com n'era d'important. És possible que pugui semblar excessivament simple. Pot ser que les indicacions semblin una miqueta gastades en aquesta època de crisi en què s'ha demostrat que tots els espanyols, a més d'un metge i un seleccionar nacional, portem dins un epidemiòleg.


L'autor fa una sola recomanació per millorar la malparada economia mundial i l'empitjorament que s'acosta: si volem millorar l'economia hem de vèncer el virus. Elemental estimat Watson i és una mica de sentit comú. Però quan analitzes i poses en el nostre context les mesures necessàries, a vegades sorgeixen molts dubtes sobre si s'han posat en pràctica. Fugint de tota anàlisi política (que cadascú faci la seva), aquestes mesures són les següents:

1. Cal un comandament únic. Ha de tenir la confiança del president i guanyar-se la de la població. Davant d'aquesta situació extrema es necessiten experts. No es tracta només d'un coordinador d'agències. Sobre ell pesarà la responsabilitat de mobilitzar actius civils i/o militars, com també de desplegar i/o replegar subministraments nacionals a zones on siguin necessaris. Al nostre país es va instaurar efectivament un comitè de crisi que suposo que deu ser de la confiança del president, però no em sembla gens clar que també ho sigui de la població. És cert que, de la malaltia, n'hem anat aprenent durant la pandèmia i que, per tant, els protocols d'atenció són canviants en funció de l'experiència, en moltes ocasions amb poca evidència. Però també és una realitat que potser algunes mesures s'han adoptat massa tard i en d'altres s'entreveu una certa improvisació.

2. Practicar milions de proves diagnòstiques. Ha estat la conducta de Corea del Sud, model d'èxit a la vista dels seus infectats i morts. És fonamental tenir testades totes les persones amb símptomes, cosa que permet saber en quina fase del procés infecciós es troba la població i, per tant, prendre mesures. Fins i tot entenent la dificultat de gestió d'una crisi mundial, sembla poc raonable que després de setmanes d'aïllament el nostre país no disposi de tests ràpids d'aplicació massiva.

3. Protegir el personal sanitari i dotar els hospitals davant l'allau de malalts greus. Els nostres sanitaris es mereixen condicions segures per portar a terme la seva tasca. No sols per una qüestió de seguretat laboral i de dignitat, sinó per controlar la transmissió als hospitals i centres sanitaris. S'han d'aplicar estàndards de crisi i, malgrat els esforços, probablement no es pot arribar a tothom. No és una bona notícia per al nostre país que a hores d'ara tinguem 19.400 sanitaris infectats, ni tranquil·litzant per a la població aparèixer a The New York Times com a metges kamikazes. El magnífic llibre L'art de la guerra de Sun Tzu assenyala: “…si l'exèrcit no està ben equipat les tropes no aconseguiran res…”.

4. Diferenciar la població en cinc grups. Probablement aquest és l'aspecte més important per controlar l'epidèmia i aconseguir la recuperació progressiva de l'activitat. Infectats, sospitosos d'infecció (tenen símptomes, però el test és negatiu), exposats, exposició desconeguda i curats ja immunes s'han de situar, segons la simptomatologia i el risc que presentin, en diferents recursos sanitaris. Es recomana aïllar als exposats en centres no sanitaris com ara hotels. 

5. Inspirar i mobilitzar la població. En aquest aspecte, els espanyols ens estem comportant d'una manera exemplar. Hem desenvolupat la intel·ligència col·lectiva i l'hem posat al servei de la societat de manera altruista en la majoria de casos. És important transmetre a la població que utilitzi mascaretes per estar fora de casa seva, sense complexos. Així els presimptomàtics i els infectats tindran menys probabilitats d'infectar altres persones. Recordem que la taxa d'asimptomàtics/presimptomàtics es troba entre el 20%-50%, amb una contagiositat entre el 10-60% segons l'informe de la consultora McKinsey & Company.

6. Aprendre durant l'epidèmia, en temps real. Ja ho vam fer en la infecció per VIH. Hem d'investigar antivirals i vacunes. I hem de fer una recollida de dades i d'informació assistencial acurades amb la finalitat d'analitzar-les per trobar models predictius d'evolució clínica i resposta al tractament. Hem de conèixer la situació de la població per prendre mesures basades en les millors evidències. 

El confinament ha estat necessari i efectiu vistos els resultats publicats. Es preveu una reducció de la mortalitat al final de la pandèmia del 95%. Finalment, l'estimació de morts serà d'uns 17.000 (350.000 morts si no s'hagués posat en pràctica l'aïllament social). Segons un informe de Boston Consulting, hi ha dues dates possibles per acabar el confinament al nostre país, situades entre l'1 de juny i el 3 de juliol. 

Aquestes mesures no només ens ajudarien a controlar l'epidèmia sinó a reactivar com més aviat millor l'economia. És cert que el nostre país es troba ja en una fase avançada de l'epidèmia, però potser cal replantejar algunes mesures de les exposades prèviament (més val tard que mai). Si les dades publicades per l'estudi de l'Imperial College són certes (més de 7 milions d'infectats a Espanya), estaríem en el llindar de la immunitat de grup però, d'altra banda, podríem tenir un nombre tan important de contagiats que els canvis en les mesures de confinament haurien de ser molt rigorosos i basats probablement en la pràctica de tests massius per reincorporar a l'activitat econòmica aquells que es mostrin immunes.

Les decisions per donar resposta a la salut pública i reiniciar l'economia han de venir de la ciència.

Enllaç al Blog Doctor Miralles




Internista. Director Mèdic. Asisa. Màlaga

Cap comentari:

Publica un comentari