Durant el cap de setmana passat hi va haver expectació sobre si el nostre govern i el d'altres països anaven a recomanar o fins i tot exigir l'ús de mascaretes a la població en les seves limitades sortides a l'exterior. Tot i que el govern espanyol de moment no ho ha fet, en països com Perú o Colòmbia s'ha passat a recomanar el seu ús, i en altres com Eslovàquia o la República Txeca s'ha fet obligatori, seguint l'estela de la Xina, on ja ho era. Fins i tot les recomanacions inicials de l'OMS estan virant cap a fomentar-les, un cop s'ha estimat que la transmissió presimptomàtica és potencialment considerable, que hi ha evidència de contagi asimptomàtic i que en molts casos la malaltia cursa d'una manera tan lleu que és "invisible" per al pacient i els que l'envolten. A més, encara que no hi hagi evidència causal definitiva ja que es van prendre moltes altres mesures al mateix temps (major aïllament, disponibilitat de test ràpids), l'ús de mascaretes s'ha popularitzat donat el relatiu èxit dels països asiàtics en controlar l'epidèmia, on per exemple a Hong Kong, més del 75% de la població adulta ja les estava fent servir en el mes de gener.
Davant d'una decisió aparentment tan senzilla com fomentar l'ús d'un escut de protecció bidireccional, que eviti fonamentalment el contagi cap a altres, i només fins a cert punt ser contagiats (depenent de la mascareta deixen passar entre un 60 i un 97% de les partícules virals), l'excés de confiança dels polítics i la incertesa cap a com es comportarà la població planteja reptes com els següents:
1. Es tem (especialment en els primers dies) la sobre-reacció dels individus, que pot portar el desproveïment de màscares (i altres intervencions físiques), quan la producció de les mateixes no arriba i la seva disponibilitat és essencial per als pacients infectats i els professionals sanitaris.
2. La falsa sensació de seguretat que genera tenir una barrera de protecció, pot portar a comportaments contraris als que es pretenen evitar, provocant que la població no compleixi el confinament, o sigui menys prudent amb altres mesures necessàries i complementàries (higiene de mans, distància de seguretat), especialment quan es comença a anunciar que es relaxaran gradualment les mesures de confinament.
3. L'incorrecte ús d'una cosa tan senzilla com una mascareta, que pot portar a estendre el contagi en lloc d'evitar-lo. Encara que sembli paradoxal, només cal mirar la imatge que il·lustra aquest post per comprovar com de fàcil resulta emprar un mitjà de protecció incorrectament: la incomoditat que comporta portar la mascareta pot fomentar que ens toquem la cara més freqüentment, que es retiri inadequadament per la zona frontal en lloc de per darrere, que cobrim amb la mascareta únicament la boca i no altres vies de contagi com el nas, o que no es netegin correctament o es rebutgin (depenent del tipus) les mascaretes ja utilitzades.
4. La incertesa sobre l'efectivitat de diferents tipus d'equips de protecció individual (EPI), quan existeix evidència que en epidèmies anteriors com la SARS o la grip A van ser efectives. Encara més important, qualsevol protecció, incloses les casolanes són preferibles que cap protecció (veure aquí).
6. El pas a l'equilibri de l'ús de mascaretes, s'ha d'emmarcar en un context de normes socials, en què s'emfatitza que cada individu ha d'actuar de manera responsable. Això inclou l'ús correcte de la mascareta, però també el rentat de mans, el distanciament social i, finalment, la protecció més efectiva, el complir el confinament. D'aquesta manera, l'ús de la mascareta estaria associat a altres comportaments positius, generant-se així hàbits beneficiosos.
En els últims dies, destacats economistes han escrit articles acadèmics aportant dades que podrien informar i facilitar les decisions de polítiques de salut pública. Ha tingut especial impacte un article d'Abaluck i altres coautors de la Universitat de Yale, on s'estima que el benefici social de l'ús addicional de cada mascareta per part de la població podria estar entre 3.000 i 6.000 dòlars (encara que hi ha alguns dubtes sobre la seva metodologia d'estimació). Creiem que aquesta ha de ser la contribució dels científics socials en aquests dies: aportar elements per al debat, ajudant d'aquesta manera a informar les decisions polítiques, alertant als qui han de adoptar-les de les seves possibles conseqüències, i a contribuir a que aquestes s'anunciïn i posin en pràctica de manera que la ciutadania les entengui i comparteixi, perquè confia en el criteri adoptat.
Com economistes de la salut i del comportament, la nostra tasca s'ha de centrar en anticipar les possibles reaccions de la població cap a certes mesures que, necessàriament, han de gaudir d'un suport epidemiològic i sanitari que no ens correspon a nosaltres jutjar. En aquest sentit és especialment preocupant que algunes polítiques manifestament equivocades, com la tardana adopció de mesures al Regne Unit, justificades sobre la base de "biaixos psicològics" com la possible "fatiga" de la població davant un confinament prolongat, fossin promogudes per destacats economistes del comportament.
Ens agradaria, per contra, no contribuir a la desinformació i la desconfiança, ajudant a la població a comprendre la complexitat que comporta recomanar la utilització generalitzada de mascaretes, així com la necessitat de coordinar-se, a través de les recomanacions oficials, amb comportaments solidaris que tinguin en compte les externalitats del comportament individual en l'evolució de l'epidèmia i la disponibilitat real de recursos. Una de les recomanacions més sensates que podem fer seria que des dels poders públics es desplegués una política d'informació equilibrada, amb tres missatges bàsics:
- La disponibilitat de mascaretes és un bé públic efectiu, l'assignació s'ha de prioritzar de la forma més eficient possible per frenar l'epidèmia (preferència de sanitaris i persones grans vulnerables).
- Qualsevol mascareta, fins i tot les de fabricació casolana, pot ser útil per a interrompre la cadena de contagi (mitigant el contagi asimptomàtic), no tant perquè eviti ser contagiat, sinó perquè evita contagiar altres (sempre que es facin servir de manera adequada).
- Però no per portar-la s'han de descuidar altres mesures, tant o més importants, com és el distanciament social i la higiene de mans, de la complementarietat es deriva el major èxit per a la prevenció de la infecció.
Complementar aquesta informació pública, tenint en compte les indicacions d'aquest post anterior, amb instruccions sobre el correcte ús (i desús) de les EPI o sobre la fabricació de mascaretes casolanes, en una situació d'escassetat d'oferta, sembla també anar en la bona direcció. De confirmar-se les recents investigacions que semblen suggerir que la SARS-CoV2 es pot transmetre mitjançant micropartícules en suspensió en l'aire, segurament ens vegem abocats a un futur immediat en què haurem d'aprendre a viure i conviure amb mascareta.
Pedro Rey
Economista. Professor ESADE
Amb la col·laboració de José María Abellán, Blas Marín i David Jiménez-Gómez
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada