dimecres, 15 d’abril de 2020

Telemedicina i telemonitoratge: teoria i pràctica per a l'era del coronavirus





La definició bàsica de telemedicina és la que correspon a l'etimologia del terme: així és com es defineix la prestació de serveis mèdics a distància (del grec "tele", distància, i medicina). Aquesta definició és més àmplia del que sembla perquè també engloba tecnologies tradicionals que també serien telemedicina, com les campanes d'avís de l'arribada de leprosos o les peticions de recursos sanitaris i medicaments per telègraf amb cable durant la Guerra de Secessió americana. 


L'alerta del coronavirus i la necessitat de telemedicina 

Les reticències culturals i polítiques han estat arrasades pel tsunami d'una pandèmia en la qual els metges i sanitaris es compten entre els afectats i, per tant, poden esdevenir agents infecciosos. Més enllà d'intentar dimensionar les UCI i les plantilles dels serveis d'urgències a la demanda expressada, en una segona fase de resistència s'espera que la tecnologia, que ha inundat l'esfera social durant el confinament, també sigui útil en el camp sanitari. Aquí, a Espanya, pensem en l'avui, mentre que als Estats Units pensen en el demà tal com reflecteix aquest article del NEJM.

La telemedicina pot ser l'arma secreta per intentar posar en circulació els professionals sanitaris confinats per patologies prèvies, per l'edat o pel fet de ser COVID positius, però també per controlar a distància (més enllà del telèfon) pacients COVID positius asimptomàtics. Hauria estat perfecte disposar de pulsioxímetres i termòmetres connectats a una plataforma online de monitoratge per tal de controlar de forma massiva els empitjoraments. Continua havent-hi altres malalts, més enllà del COVID-19, que han de ser atesos i es documenta que els casos arriben cada vegada més complicats als hospitals (des d'apendicitis en nens fins a IAM o ictus), la qual cosa ha justificat que centres monogràfics pediàtrics com Paidodex o l'Hospital HM Nens hagin potenciat el servei de telemedicina i hagin atès centenars de consultes en pocs dies. A Espanya, la Mútua Universal ha utilitzat aquest sistema de triatge mitjançant telemedicina durant més de 10 anys per centralitzar les cirurgies traumatològiques de pacients atesos en els més de cent centres ambulatoris de què disposa arreu del territori espanyol.

Monitorar a domicili: tècnicament possible, mèdicament desitjable

El canvi assistencial de monitorar els pacients crònics a domicili per no atendre'ls en centres d'aguts pot ser per fi una realitat. D'aquesta manera, amb menys infraestructures i el mateix personal de suport, es pot atendre tota la població mitjançant dispositius mèdics controlats amb intel·ligència artificial. Això reduiria el nombre d'urgències un 80% i tot el procés assistencial podria ser molt més personalitzat i eficient (el nom de Vanessa Sánchez en el gràfic és òbviament fals).

També és important que els centres sociosanitaris i el tercer sector tinguin un fort enfocament sanitari. La presència d'eines digitals de monitoratge i control de la salut física i mental, com també l'estímul físic necessari, han d'estar en mans dels responsables sanitaris de les residències, a més de disposar de sistemes de telemedicina per transmetre i registrar correctament les ordres mèdiques. D'aquesta manera es compensaria l'escassa presència mèdica, que fins avui ha estat la norma general, i es milloraria la cobertura sanitària. 

La telemedicina serà una eina útil de priorització de serveis i descàrrega de pressió assistencial o no serà

La telemedicina serà una eina útil de priorització de serveis i descàrrega de pressió assistencial o no serà. Sobretot hauria de ser el camí perquè l'atenció primària, a hores d'ara poc tinguda en compte, passi de la visita domiciliària a la de control per telemedicina, un canvi tan natural com el de la conversa presencial a la teleconferència.

Els pacients necessiten aquest pas endavant de la medicina del segle XXI i el demanaran després del coronavirus. Perquè el nostre demà depèn del que fem avui. 




Frederic Llordachs
Cofundador de Doctoralia, soci a Docplanner Group i partner a Braincats Consulting

Cap comentari:

Publica un comentari