dimecres, 22 d’abril de 2020

Treballant per aportar alegria a la nostra tasca





Foto de @MireiaSansC
En aquests temps de pandèmia, amb les dificultats a què ens enfrontem els treballadors de la salut, crida l'atenció que The Institute for Healthcare Improvement (IHI) publiqui una entrada al seu blog abordant la importància de l'alegria a la feina durant la pandèmia.

Aquest és un moment en què s'ha modificat notablement la nostra manera de treballar amb els pacients i les seves famílies. Convivim amb protocols diàriament canviants, l'organització i la cultura als hospitals s'han transformat en 24 hores i hem hagut d'adaptar-nos-hi ràpidament. Hem perdut gran part del contacte físic i la proximitat amb les persones. Patim, a més a més, les nostres pròpies inquietuds i la repercussió que la tasca sanitària que exercim pugui tenir en els nostres familiars. També ens preocupa la salut dels companys de treball. Som testimonis de la virulència d'aquesta malaltia, que s'acarnissa en la gent gran i aïlla els pacients, confinats no només a casa seva sinó també a les sales dels hospitals. Vivim una època en què el professionalisme es manifesta en la forma més destacada: “Persones qualificades que posen els interessos d'aquells a qui serveixen per sobre dels seus propis interessos”.


És possible, doncs, parlar d'alegria, o això es considerarà com una manca de sensibilitat o de tacte? Per a l'IHI, l'alegria en la feina no és sinònim de festa. Parlar d'alegria és conrear en nosaltres mateixos, en els treballadors de la salut, un sentit de propòsit compartit, un significat del que fem i, a més, sentir que ens realitzem fent-ho. Com assenyala l'IHI, això ara és particularment important perquè al desgast que ja patíem els professionals s'uneixen els efectes de l'estrès, la frustració, les llargues hores de feina, la por i el risc sense precedents al qual ens enfrontem durant la pandèmia.

La magnitud d'aquesta malaltia obliga les organitzacions a pensar de manera diferent sobre l'entrega que requereixen als professionals i la pressió sota la qual han de treballar, i a identificar de manera individual la tolerància de cadascú. Com també a concretar el que esperen de nosaltres. L'IHI suggereix que no hi ha millor manera de fer-ho que preguntar directament als treballadors què és el que més ens importa. Aquesta pregunta, aparentment simple, pot constituir l'inici de la posada en marxa d'una estratègia poderosa. Algunes persones poden tenir preocupacions comprensibles sobre la seva seguretat o la seva manca de seguretat, mentre que és possible que d'altres es preocupin d'aspectes relatius a la conciliació familiar o sobre com poden ser més útils en les seves tasques professionals. Les institucions han de fer un esforç per ajudar-les totes a abordar aquests problemes d'una manera que probablement no s'ha tingut prou en compte fins ara.

Aquesta crisi està posant de manifest el nostre potencial com a treballadors de la salut, però també les nostres limitacions. L'alegria en la feina pot augmentar la nostra força en l'atenció sanitària en moments d'estrès extrem. Per a això l'IHI suggereix diferents accions:

a) Els líders han de compartir temps amb els professionals de primera línia, valorant els reptes als quals s'enfronten, ajudant a eliminar barreres, reconeixent esforços i empenyent tots en una mateixa direcció: brindar la millor atenció possible als pacients.

b) Els professionals sanitaris hem de conrear la resiliència individual i trobar el significat del que fem, que no és més que assegurar-nos que la nostra feina marca diferències en la vida dels pacients i els companys.

c) Tots hem de donar suport a models organitzatius que fomentin el treball en equip. En donen exemple les xarxes socials amb nombrosos testimoniatges de professionals de diferents especialitats que treballen braç a braç amb un mateix objectiu. Les capelletes, en particular als hospitals, semblen haver ampliat els seus límits, oportunitat que no hauríem de desaprofitar en el present i el futur de l'assistència sanitària.

d) Les institucions han de crear i fomentar la seguretat psicològica dels professionals. És a dir, facilitar que tothom pugui fer preguntes, comentaris, crítiques, exposar idees innovadores... sense ser percebut com a incompetent, negatiu o particularment disruptiu. 

Els sistemes sanitaris de tot el món estan posats a prova. En un moment en què seria més fàcil concentrar-nos en els nostres problemes, un corrent de generositat ha permès compartir i desenvolupar respostes i navegar junts en aquests temps difícils. L'agilitat de les nostres organitzacions ha quedat àmpliament demostrada. És moment que els treballadors de la salut i les institucions aprofitem les fortaleses demostrades per aportar alegria a la nostra tasca i oferir una atenció sanitària cada vegada millor a les generacions actuals i futures.



Internista. Servicio de Medicina del Hospital San Juan de Dios del Aljarafe

Cap comentari:

Publica un comentari