Josep Vidal Alaball
Les persones solen experimentar comorbiditats i problemes socials alhora, per la qual cosa poden necessitar atenció de diferents proveïdors simultàniament. La PS reconeix la importància i la rellevància de l’impacte de determinants més amplis de la salut que no es poden tractar només amb un enfocament sanitari. A més a més, la PS és un mecanisme mitjançant el qual els professionals sociosanitaris (especialment els de l’atenció primària) poden guiar i incentivar els pacients a fer ús dels recursos comunitaris existents. La PS facilita que els pacients i els usuaris es beneficiïn de la participació en activitats destinades a millorar el seu benestar psicològic i es pot utilitzar així mateix per donar suport a un canvi d’estil de vida, per arribar a persones soles i aïllades i per atendre necessitats no satisfetes que poden agreujar les condicions de salut a més llarg termini.
La PS es va introduir per primera vegada a Catalunya com a programa pilot el 2012. Una de les principals característiques que presenta és que es desenvolupa específicament a partir de l'atenció primària de salut i utilitza el model d'Actius de Salut. El programa té un lloc web per introduir activitats i recursos comunitaris en cada territori i, a més, la PS s’incorpora a la història clínica electrònica d’atenció primària a través d’un mòdul específic. El mòdul consisteix en un enllaç al cercador d’actius que permet, amb només un clic, accedir a les activitats properes al centre d’atenció primària en funció del sexe i l’edat de la persona (figura). El mòdul consta de dos qüestionaris per avaluar el benestar emocional i un qüestionari de suport social i, a més, permet escriure la derivació i lliurar al pacient un document de PS amb informació i dades de contacte de l’activitat.
Els objectius de la PS a Catalunya són: 1) Augmentar la participació dels pacients i usuaris en activitats de la comunitat. 2) Reduir l’aïllament social. 3) Millorar la salut mental. 4) Millorar la qualitat de vida. 5) Reduir la prescripció inadequada d'antidepressius. 6) Reduir la hiperfreqüentació a l’atenció primària.
La implementació del programa de PS en un territori requereix la coordinació dels ajuntaments, els serveis públics de salut i els centres d’atenció primària implicats. Les fases d’implementació del programa són: avaluació de la implantació del programa i creació d’aliances, creació d’un grup de treball, formació dels líders d’atenció primària, identificació d’actius comunitaris, formació d’altres professionals d’atenció primària i, finalment, inici i avaluació del programa.
Des del començament del projecte a Catalunya, 288 professionals (97 de salut pública i 191 d'atenció primària) han rebut formació sobre prescripció social i s'han mantingut múltiples reunions amb ajuntaments i entitats de caràcter local per difondre el programa. El gener del 2018 es van incorporar 433 centres de salut, 842 biblioteques i 176 ajuntaments al lloc web d’actius de salut. En total, el 2017 es van portar a terme 344 activitats i es van oferir 1.622 recursos. Entre el 2015 i el 2017, el lloc web d’actius de salut va rebre un total de 5.817 visites.
La prescripció social forma part d’un moviment més ampli que busca el canvi dels models tradicionals d’atenció sanitària que s’ofereixen en hospitals i centres d’atenció primària i proposa un enfocament no mèdic i més en xarxa que situa el pacient al centre de la seva atenció i en promou la independència i el protagonisme (empoderament).
Un dels problemes relacionats amb la PS és la dificultat de demostrar-ne la utilitat. La PS és molt dependent del context local i les seves activitats són necessàriament heterogènies. És bastant difícil posar-se d’acord sobre "l'èxit" o "l'efectivitat" de la PS i els múltiples elements que la constitueixen són difícils de gestionar, comparar i avaluar pel que fa a la seva qualitat. La generalització també és limitada i hi ha dificultats òbvies per dissenyar evidència fora de l'àrea estudiada. Tot i així, un informe recent del King’s Fund britànic explica que cada vegada hi ha més evidència que demostra la utilitat de la PS amb relació a la millora dels resultats de salut del pacient (reducció de l’ansietat, millora de la salut percebuda, millora de la qualitat de vida), però també amb relació a la disminució de visites als centres d’atenció primària i a urgències o, fins i tot, en la reducció d’ingressos hospitalaris.
La pandèmia per COVID-19 ha posat contra les cordes el sistema sanitari, farà créixer encara més les desigualtats socials i, com és habitual, els més vulnerables en seran els més perjudicats. En aquest context, la PS té més sentit que mai i, ara més que mai, hauria de ser potenciada per les administracions responsables.
Bibliografia
1. What is social prescribing? The King’s Fund.
2. Social prescribing. NHS England
4. Capella GJ, Braddick F, Schwartz Fields H, Segura Garcia L, Colom Ferran J. Los retos de la prescripción social en la Atención Primaria de Catalunya: la percepción de los profesionales. Comunidad [Internet]. 2016.
5. González VJ, Capella GJ, Braddick F, Molins A, Rodríguez T, Pons J. Aquí sí: activos y salud. Implementación de una herramienta para el mapeo de activos en Catalunya. Comunidad [Internet]. 2018.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada