Decidit, Snow va comprar un mapa del barri i va anar a veure el capellà a demanar-li que li deixés consultar el registre d’enterraments amb la finalitat d'anotar el domicili dels morts. La parròquia va ser, doncs, la seva font principal de dades, però l’investigador també va comptar amb el registre d’ingressos de l’hospital del barri i, quan la informació no quadrava, feia visites de camp per confirmar dades sobre el terreny. El mapa que en va sortir de tot allò va ser tan clarificador que va permetre determinar quin era el pou contaminant i l’ajuntament el va clausurar, tallant l’expansió de l’epidèmia. A partir del treball de John Snow va quedar clar que les ciutats, si es volien preservar del còlera, havien de diferenciar els pous d’abastiment d’aigües potables de les fecals, assumpte que fins llavors no acabava d’estar prou clar.
Sorprèn que, gairebé dos segles més tard, més de dos mil milions de persones al món no tenen accés a l’aigua potable i, segons la Fundació Bill & Melinda Gates, més de la meitat de la població mundial no disposa d’accés a sanitaris higiènics, la qual cosa provoca que cada any hi hagi més de mig milió de morts per diarrees, la majoria criatures.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada