“Els hi hem destrossat el sistema sanitari”

Fa pocs anys, gràcies a l’afer Wikileaks, vam descobrir que la farmacèutica Grifols era un dels tres punts que els EUA consideren estratègics a territori espanyol. Els altres dos punts a protegir, davant d'un hipotètic conflicte terrorista-bèl·lic, són Gibraltar i el gasoducte que ve d’Argèlia. Es pot deduir d’això que si algú volgués fer mal de veritat, un dels ítems relacionats amb la salut seria al capdamunt de la llista de possibles objectius militars.

Recentment s’han conegut unes converses, diguem que reprovables, mantingudes per dos personatges públics, un d’ells el ministre de l’interior en funcions al govern espanyol. De tots els comentaris que es van poder escoltar, crida particularment l’atenció quan un li diu a l’altre, referint-se a Catalunya, “Els hi hem destrossat el sistema sanitari” i, en llegir-ho, instantàniament vaig pensar en Grifols i Wikileaks.

Tot seguit el que se’m va acudir va ser posar-me a cercar indicadors regionals sobre el sistema de salut per revisar les xifres i veure quina havia estat en tot cas la destrossa. De moment, i fins on es pot veure, les xifres no indiquen que hi hagi hagut aparentment cap senyal de danys irreparables, més enllà de l’alentiment generalitzat que afecta a tot i arreu. Si desitgen poden anar a Eurostat i donar un cop d’ull als “Regional Health Statistics” disponibles i comprovar-ho directament. Poden buscar per dades o per taules en les estadístiques regionals, aquelles que fan referència a indicadors de salut. Hi ha l’evolució anual d’alguns valors com ara el ràtio professionals/habitants o llits/habitants entre d’altres.

Malgrat que tot plegat és més aviat depriment i que potser més valdria oblidar-ho, crec que la malaurada frase ens ofereix un bon pretext per fer algunes reflexions en clau de pregunta:

• Que caldria fer per a destrossar el sistema de salut? Algú podria destrossar el sistema de salut sense que ens n'adonéssim?
• Com podríem saber i mesurar que s’ha infligit alguna mena de destrossa irreparable al sistema de salut?
• Es possible limitar la destrossa de forma que afecti exclusivament a una determinada comunitat? Es carregarien també de retruc el sistema de salut de les altres comunitats? 
• Es podrien provocar destrosses amb efectes retardats?

Més enllà d’aquestes preguntes, un punt paranoiques, en podem fer d’altres més sensates:

• Hi ha prou consciència que el sistema de salut és dels serveis més importants que tenim com a societat? 
• Es tenen prou en compte les derivades que té el sistema de salut en el sistema productiu? Algú –que en sigui responsable- ha calculat, per exemple, la quantitat de llocs de treball en tecnologia que és possible crear al voltant del sistema de salut?
• Tot i el valor que té avui la sanitat pública, es tenen definits i presents els reptes que permetran mantenir i millorar allò que s’ha aconseguit?

La llista de preguntes es podria allargar significativament considerant una visió holística del sistema de salut i especialment de les seves relacions amb les diverses dimensions de l’entorn social i econòmic. El sentit comú diu que no deu ser senzill destrossar un sistema format per un col·lectiu de més de 100.000 professionals, intensiu en coneixement i del que en depenem tots, fins i tot molt més del que voldríem. Però el sol fet que algú pensi malèvolament, i confiem que ingènuament, en que la bestiesa de destrossar el sistema de salut d’una comunitat pot ser alguna mena d’objectiu, ens ha de fer malfiar.

Bon estiu!