Recentment s'ha celebrat el 22 Congrés Nacional d'Hospitals i Gestió Sanitària. Tot un èxit d'organització que augura una certa “normalització” post-pandèmia. Molts congressistes i un programa amb presència important de la medicina basada en el valor. Aprofito per felicitar el comitè organitzador per la gran feina portada a terme.
S'ha parlat molt sobre el canvi de paradigma en el sistema sanitari, sobre la necessitat de fer les coses d'una altra manera, sobre el valor com a solució per a la humanització, per a la cohesió dels professionals, per a l'alineament de finançadors i proveïdors i per a la sostenibilitat d'un sistema en el qual sense valor tot és molt més onerós.
He tingut la sort de participar com a ponent precisament en una de les taules de valor en medicina. Emulant un post previ, el títol de la xerrada era “A la medicina li hem de posar valor”.
Tinc la impressió que, per al desenvolupament d'aquest nou model basat en el valor, si bé tots som importants, el pes dels que són a prop del pacient és crucial. Pensant en això, fa uns mesos, abans de fer una classe sobre medicina de valor en un programa per a directius de salut, vaig fer una petita enquesta. Els resultats van ser sorprenents. És per això que em vaig plantejar repetir-la ampliant la grandària mostral i estudiar les respostes. Vaig llançar cinc preguntes sobre situacions relacionades amb la medicina de valor aplicades a l'assistència clínica. Vaig utilitzar com a canal de distribució professionals sanitaris dels meus contactes de whatsapp. La primera sorpresa va ser que, malgrat que ens trobàvem en període estival, en pocs dies vaig aconseguir una grandària de mostra que no esperava. Em van contestar 732 persones. El 87% van completar el qüestionari íntegre. Per a l'anàlisi només vaig considerar aquells que havien completat totes les preguntes, una mostra total de 635 enquestats. Els ofereixo l'enllaç de la presentació on poden trobar les dades i els detalls de les respostes (link presentació).
Tot seguit, els facilito un resum de les dades obtingudes a l'estudi.
Si us plau, truqui abans d'entrar
Els pacients de l'Hospital Johns Hopkins van publicar un decàleg sobre les seves necessitats. A la meva enquesta plantejava una llista d'opcions i demanava que n'indiquessin una. Encara que sembli mentida, no es fa esment de les últimes tecnologies ni de tractaments espaterrants. Sembla que els pacients confien més en el seu metge i en el sistema del que ens pensem. Fins i tot en un país on la cobertura de l'assegurança pot determinar l'accés a determinades teràpies, assumeixen que farem el millor per a ells. A canvi , ens demanen que respectem la seva intimitat; que truquem a la porta, per exemple. Un de cada cinc directius va assenyalar l'opció adequada i menys del 10% dels clínics coneixien aquesta petició. Independentment del percentatge de respostes adequades, ens hauria de fer posar vermells que els pacients trobin a faltar una norma bàsica d'educació com ara trucar a la porta abans d'entrar a visitar-los. Em ve al cap una frase d'una persona sàvia com el meu pare quan em deia que l'educació obre moltes portes.
No em parli del “seu llibre” sinó d'allò que vull saber
En relació amb les recomanacions publicades per ICHOM sobre el procés càncer de còlon vaig plantejar la segona qüestió. Després d'un breu cas clínic vaig interrogar sobre quina de les opcions era informació demanada per aquests pacients. La majoria dels enquestats creuen que las persones malaltes de càncer valoren més el nombre d'assajos clínics i la tecnologia d'última generació que la disfunció sexual que els pot originar aquesta malaltia. Només el 7% dels enquestats van triar aquesta última opció, que és la correcta. El grup de directius va triplicar la taxa d'encert dels clínics. Continuem a “la nostra pel·lícula” i donem més valor als aspectes tècnics que a allò que limita la qualitat de vida del pacient.
La inèrcia es comporta com una àncora
Amb les dues preguntes següents vaig explorar si canviem alguns procediments habituals que sabem que estan mancats de valor o si, per contra, ens arrossega la inèrcia tal com s'indicava en un editorial de BJM fa uns anys.
El procediment d'una cosa tan habitual com la presa de constants als pacients ingressats va ser objecte de la tercera qüestió. S'ha publicat que la presa de temperatura al matí no aporta cap valor. El 25% dels clínics ho coneixien. El grup de directius superava en 10 punts aquesta xifra. Tot i això continuem despertant els malalts molt aviat per saber si tenen febre. Els recomano rellegir de nou el decàleg esmentat més amunt. La primera petició dels malalts és que respectem les seves hores de son.
La quarta pregunta estava enfocada a una pràctica freqüent en els pacients ingressats: les analítiques de rutina. És evident que són una eina molt important per al diagnòstic i la presa de decisions clíniques. Una vegada més pequem per massa, ja que tres quartes parts dels pacients ingressats desenvolupen una síndrome anèmica per extraccions. Això no passaria de ser una cosa molesta i onerosa si no fos perquè a més a més, en el cas dels pacients cardiovasculars ha demostrat augmentar-ne la mortalitat. Un de cada tres clínics i directius va triar l'opció correcta. L'alternativa amb més respostes, tanmateix, va obviar el risc de la síndrome anèmica. Som més coneixedors del valor de les eines diagnòstiques que del mal que podem originar sobreutilitzant-les.
Som conscients que fem massa coses d'escàs valor
Amb l'última pregunta sondejava els enquestats sobre la quantia de les pràctiques d'escàs valor. Més de la meitat dels enquestats coneixien que una part important del que fem no aporta res. Més del 50% dels metges assistencials en són conscients i el 70% dels directius de salut també ho creuen. En general sabem que fem moltes coses malament, però no acostumem a passar d'aquí.
És evident que l'enquesta pot tenir errors metodològics. De ben segur que algunes preguntes són confuses. Pot ser que certes respostes s'interpretin de manera ambigua, potser també hi ha altres limitacions, però no és menys cert que la mostra no és menyspreable. Malgrat els possibles errors, ens dona una idea de com n'estem d'allunyats de les opinions del pacient aquells que conformem la primera baula del valor envers ell.
La medicina basada en el valor ens aporta una nova manera d'enfocar la medicina que personalment crec que ens pot ajudar molt a tots. És essencial generar un brou de cultiu a la societat en general i també en els nostres dirigents. Els directius de salut semblen estar més alineats amb els conceptes de valor que els clínics, per la qual cosa poden ser una bona palanca per motivar els clínics i que entre tots protegim el sistema sanitari i, sobretot, cuidem millor el nostre principal valor, els pacients.
Enllaç al Blog Doctor Miralles
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada