Les facultats de medicina, encallades en les reformes

Jordi Varela

Editor

A principi de segle XX, Abraham Flexner va establir les bases de la formació moderna dels metges. Eren temps en què la ciència demanava pas i era imprescindible que metges i cirurgians deixessin enrere la imatge de bruixots i barbers. Per aquest motiu, Flexner va proposar que les facultats de medicina comencessin els plans formatius per les ciències bàsiques, per continuar amb el coneixement del cos humà i acabar amb les rotacions clíniques, com un toc final de realitat. El model flexnerià ha evolucionat i, sense renunciar als seus principis, al llarg de la segona meitat del segle passat ha anat desenvolupant el concepte de currículum amb una visió cada vegada més completa del procés d'aprenentatge. Des de llavors, el progrés de l'educació mèdica ha estat molt notable, però no sempre s'ha sabut donar resposta a les demandes de formar metges amb els requeriments que exigien l'evolució dels temps.

Conciliació de la carrera clínica i la universitària

El programa d'avaluació de professorat de l'Agència Nacional d'Avaluació de la Qualitat i Acreditació (ANECA) prioritza de manera especial l'activitat docent i investigadora dels aspirants a les places de professor universitari i minimitza l'activitat clínica. Aquest fet, per si mateix, genera un biaix favorable als professors de ciències bàsiques i als especialistes en matèries com més tecnològiques i específiques millor. L'acreditació de l'ANECA, tal com està concebuda, és una quimera pràcticament inabastable per als joves clínics que volen ser professors i això fa que les plantilles de les facultats de medicina cada cop estiguin més escorades cap a un professorat especialitzat i investigador, però amb escassa visió generalista i humanista de la pràctica clínica, per la qual cosa es detecta un empobriment de l'ensenyament del raonament clínic, una metodologia imprescindible per a una atenció sanitària basada en el valor.

Influència de l'examen MIR

Els estudiants de medicina saben que per lluitar per les places més cobejades del MIR hauran d'acudir a una acadèmia privada especialitzada en l'entrenament de l'acumulació de coneixements, on se'ls ajudarà a memoritzar i a adquirir habilitats per optimitzar les respostes dels exàmens tipus test, mentre que les competències clíniques treballades en les pràctiques i en els seminaris de la facultat passaran a un segon pla, ja que els estudiants perceben que aquestes activitats acadèmiques no els aporten cap avantatge competitiu per al seu futur més immediat i això genera un clima poc favorable per a les reformes basades en l'adquisició de competències.

Dificultats objectives per a les reformes

Malgrat els esforços de les facultats de medicina per renovar-se, hi ha molts indicis que avisen que les coses no van bé. L'enquesta de 2019 del CEEM (Consell Estatal d'Estudiants de Medicina) conclou que més de la meitat dels estudiants pensen que l'aplicació de l'ensenyament actiu està sent dolenta (o molt dolenta), a causa fonamentalment de la manca de recursos i de temps, manca de motivació dels propis estudiants, escassa preparació del professorat en la metodologia docent activa, mala organització de les facultats i uns exàmens que, tot i la retòrica innovadora, continuen avaluant coneixements en lloc de competències.

Mesures per canviar l'actual marc acadèmic

Com avançar en un entorn poc favorable a l'ensenyament de la valor de la pràctica clínica? A continuació, fruit del pensament d'un grup de reflexió format eminentment per internistes, es llancen algunes propostes:

1. Definir una avaluació ANECA específica per a les competències clíniques.
2. Homologar l'accés a l'examen MIR de manera que permeti un pes superior de la nota de la carrera, introduint elements correctors de biaixos segons facultats de medicina.
3. Estendre l'ensenyament actiu basat en problemes amb casos tutoritzats per professors clínics a totes les facultats (ara les pioneres en són poques).
4. Potenciar l'ensenyament del raonament clínic amb la contractació de clínics prestigiosos.
5. Fomentar el treball en equip multidisciplinari per a la resolució de casos complexos.
6. Substituir els exàmens tradicionals per les metodologies d'avaluació de competències ja homologades.
7. Desplegar unitats d'educació mèdica, les quals haurien de ser el motor de les reformes.

Les mesures per reformar la formació mèdica han d'anar dirigides a l'arrel dels problemes, la qual cosa faria que moltes facultats de medicina poguessin volar amb nous aires, mentre que les que no estan tan actives es veiessin forçades a introduir els canvis. 

Post relacionat: "Facultats de medicina: reduccionisme versus empirisme"