Visites telemàtiques: sempre són la millor opció?

Font: Healthwatch Dorset 

La pandèmia de coronavirus ha tingut un impacte explosiu i profund en els sistemes de salut, especialment pel que fa a les formes d'atenció utilitzades tradicionalment. En la situació actual, a més d'atendre els pacients afectats per coronavirus cal tenir cura del “pacient invisible”, que continua sent aquí, afectat per altres patologies que van evolucionant al seu ritme habitual, algunes de les quals potencialment greus. Les visites telemàtiques, que en poc temps han passat de ser una modalitat poc estesa a ser la forma d'interacció habitual amb el pacient, es presenten com la millor opció per fer-ne el seguiment i evitar la concentració a les sales d'espera i, amb això, el risc de contagi. 

Segons un informe promogut per Barcelona Health Hub, des que va ser decretat l'estat d'alarma a Espanya, el 85% de les consultes externes hospitalàries s'han fet de manera telemàtica. Aquest canvi cap a un model d'atenció virtual obliga a analitzar l'impacte que exerceix en l'accessibilitat, la qualitat del servei i els resultats clínics, tenint en compte també la valoració de l'experiència per part dels pacients i els professionals. Tant els uns com els altres es manifesten satisfets: els professionals perquè els permet més flexibilitat a les agendes i els pacients perquè els ofereix una accessibilitat més ràpida i eficient, estalvi de temps en desplaçaments, en temps d'espera i en la visita mateixa i, a més a més, una reducció del risc de contagi. 

Publicacions com RCGP, Nuffield Trust i The Health Foundation aporten algunes àrees de millora segons l'opinió dels professionals. Així, per exemple, assenyalen la necessitat d'una millor evidència de l'impacte a llarg termini en els resultats clínics i adverteixen que alguns símptomes podrien passar desapercebuts durant una consulta telemàtica o que, per excessiva cautela, es podria produir un augment de la prescripció de fàrmacs o de derivacions a altres especialistes. Els professionals destaquen la importància de la interacció cara a cara amb els pacients per poder valorar determinades situacions que requereixen exploració física i alerten que, si no es fa, el diagnòstic pot ser més difícil. A més dels aspectes clínics, també tenen en compte els aspectes més humans i l'empatia recíproca, tan necessària per generar confiança i difícil d'aconseguir si prèviament a la trobada virtual no hi ha hagut contacte entre pacient i professional.

Quant a l'experiència dels pacients, pocs estudis l'han tingut en consideració. Sí que disposem de dades de satisfacció que mostren que prop del 90% dels pacients tornarien a utilitzar i també recomanarien la visita telemàtica. Un dels pocs estudis publicats, amb informació molt valuosa per entendre i donar visibilitat a l'experiència del pacient, és “The Dr Will Zoom You Now”, de National Voices en associació amb Healthwatch England i Traverse i secundat per PPL. 

Anna Sant, en aquest mateix blog, va aportar algunes claus per preservar la connexió humana durant la visita telemàtica des del punt de vista dels professionals. Gràcies al ràpid avenç de tot allò que té relació amb la telemedicina, ara podem completar el decàleg de l'Anna amb els suggeriments que ens fan els pacients partint de la seva pròpia experiència: 

1. Informar per endavant el pacient perquè sàpiga què pot esperar de la visita i com s'ha de preparar.
2. Donar-li un temps raonable per preparar la visita.
3. Avaluar el seu nivell de coneixements digitals i facilitar-li la possibilitat de triar quina classe de cita remota és la més adequada per a ell o ella, d'acord amb aquest nivell (telèfon, vídeo o correu electrònic). 
4. Preguntar-li si té accés a la tecnologia digital i si desitja rebre atenció de manera telemàtica.
5. Respectar la seva vida personal en la programació de les visites i informar-lo de la franja horària en què rebrà la trucada.
6. Sigui quin sigui el format de consulta remota que es faci servir, mantenir una qualitat òptima en la comunicació. 
7. Proporcionar-li vídeos demostratius perquè es familiaritzi amb el procés.
8. Considerar l'impacte d'aquest model d'atenció si es tracta d'una persona discapacitada. 
9. En funció de les seves necessitats clíniques, considerar l'opció d'una consulta presencial alternada amb una de telemàtica.
10. En acabar la visita, preguntar-li com considera que ha estat la seva experiència respecte al desenvolupament d'aquesta.

Pacients i professionals coincideixen que es poden fer visites de manera virtual, però no totes, ni sempre. Més enllà dels aspectes pràctics per assegurar que les consultes telemàtiques donin resposta a les necessitats d'atenció, cal explorar com es pot assolir l'equilibri adequat perquè l'atenció virtual sigui complementària de la presencial i evitar així el perill d'afeblir la relació amb el pacient.