El sentiment que més ha acompanyat la pandèmia causada pel SARS-COV2 ha estat la por, por que a més a més s'ha amplificat a causa de la baixa capacitat de control davant els escenaris que s'han anat produint, com també per una limitada capacitat de predicció del que passarà en el futur. Ja s'han analitzat en profunditat les prediccions excessivament optimistes que es van fer al començament, fonamentades en biaixos cognitius que sobreestimaven l'evolució de la pandèmia. Aquesta por és més intensa i posa en un risc més gran les persones amb malalties cròniques físiques o mentals, aquelles que tenen menys suport social i, pel que fa a les professions, totes les que treballen en serveis essencials i especialment en el sector sanitari, entre altres causes perquè temen contagiar els seus familiars. S'han documentat casos en què la por a la infecció porta a desenllaços tan terribles com el suïcidi, fins i tot de persones que pensaven que havien contret la infecció i l'autòpsia posterior l'ha descartada.
Entre els molts mecanismes que hem utilitzat per reduir l'estrès i l'ansietat, així com per millorar l'estat d'ànim deprimit, destaquen ‒pel perjudici que comporten per a la salut‒ l'increment del consum d'alcohol i altres tòxics. També s'ha incrementat l'aparició de comportaments que en alguns casos arriben a esdevenir addiccions com l'augment de despesa en jocs d'atzar, els videojocs, veure sèries de televisió de manera ininterrompuda, l'ús excessiu de les xarxes socials, el consum de pornografia o, simplement, navegar per Internet sense rumb. Mentre es fan aquestes activitats, apareix una sensació de desconnexió del medi, de manera que practicar-les produeix un alleujament momentani de l'estrès i l'ansietat que acompanyen aquesta pandèmia. En la major part dels casos, si se'n fa un ús racional no tenen per què generar problemes en el funcionament interpersonal de l'individu, tot i que en altres casos l'ús perjudicial redueix les interaccions socials i incrementa l'aïllament que patim aquests dies.
Afortunadament, hi ha un ampli consens dels experts en la matèria pel que fa a les fórmules per desconnectar de manera saludable de la por sense haver de recórrer a la tecnologia, que es poden resumir en aquestes set recomanacions:
- Planificar un horari cada dia de la setmana per promoure una rutina diària, per exemple, organitzar amb anticipació quan es treballa/estudia, participar en activitats socials, fer activitats de lleure o exercici físic.
- Dormir amb regularitat i un nombre d'hores suficient, menjar de manera regular i saludable, beure líquids i cuidar la higiene personal. Tot això és essencial per mantenir la salut física i millorar el benestar psicològic.
- Fer activitat física amb regularitat, contribueix a millorar l'estat d'ànim perquè redueix els nivells d'hormones de l'estrès, estimula la producció d'endorfines i millora la funció immunològica.
- Aprendre i utilitzar la relaxació i altres tècniques de reducció de l'estrès (per exemple, llegir, escriure, escoltar música, practicar meditació o exercicis de concentració ) pot ser útil per mantenir el cos i l'esperit sans i per ser conscient de les pròpies emocions.
- Gaudir de les activitats socials i mantenir les relacions. El temps amb la família ha de ser de qualitat i incloure converses significatives, jocs socials o esports, menjar i fer junts les tasques de la llar.
- Les persones que viuen en companyia de la família o altres persones han de trobar la manera d'estar soles amb regularitat. Amb aquest objectiu es pot negociar l'establiment d'espais per a ús individual i per a ús comú a la casa, així com marcar i respectar límits com ara portes obertes o tancades. Això pot ajudar a reduir la frustració i els conflictes derivats d'estar confinat en el mateix lloc durant períodes prolongats.
- Seguir consells de salut pública de fonts fiables i accedir a informació sobre la pandèmia de manera controlada com, per exemple, veure notícies una o dues vegades al dia a una hora específica i evitar sempre un excés d'exposició a la informació.
La por intensa associada a la pandèmia ens pot bloquejar emocionalment o ens pot portar a actituds extremes com la xenofòbia, ja que tendim normalment a témer molt més el contagi d'un estrany que d'algú proper. Es tracta de gestionar aquest temor de forma adequada per vèncer-lo i anar més enllà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada