Danielle Ofri, internista a Bellevue Hospital i professora de medicina a la Universitat de Nova York, és reconeguda pels seus treballs sobre la vessant emocional de la pràctica clínica i el seu impacte en el procés diagnòstic i en l'efectivitat dels tractaments. Danielle Ofri ja ha merescut l'atenció del nostre blog en dues ocasions anteriors: "El monòleg del pacient" i "Abduïts per la pantalla" i ara hi tornem amb el seu darrer llibre, "What Patients Say, What Doctors Hear".
Segons l'autora, la conversa entre el pacient i el metge és un instrument diagnòstic més poderós que l'exploració física o que les sofisticades proves diagnòstics amb les que comptem avui. Malgrat el paper clau de l'entrevista clínica -afirma ella-, en el món real, les paraules no acostumen a transitar de manera ni fluida ni transparent entre els dos cantons de la taula, sent aquest fet l'origen de malentesos i errors diagnòstics. Danielle Ofri insisteix a dir que la comunicació efectiva entre els metges i els pacients no és només una qüestió de bones maneres, sinó que sovint és la peça clau entre un bon o un mal resultat clínic, entre la vida i la mort, i per demostrar-ho, ha seleccionat diversos estudis que han evidenciat com de beneficiosa és la paraula per millorar l'adherència als tractaments (DiMatteo 2004, Zolnierek 2009), per reduir el dolor, fins i tot el quirúrgic (Egbert 1964, Amanzio 2001, Fuentes 2014) o per millorar els resultats clínics (Hojat 2011, Rakel 2011).
Què volen els pacients?
Els pacients volen confiar en els seus metges, però sobre tot volen ser escoltats. Tots els malalts tenen una història per explicar o una preocupació que els turmenta, però els metges, en canvi, tenen uns formularis per omplir i, encara més important, un motiu de la consulta per codificar. Com apunta el títol del llibre, a les consultes mèdiques hi acostuma a haver una decebedora escletxa comunicativa.
Els metges, poc o molt, són conscients del problema, però no se n'acaben de sortir, donat que escoltar bé no és una matèria que s'aprèn en un curset, sinó una qüestió d'actitud farcida de petits detalls, com tenir cura de confirmar que els pacients els reconeguin, saber mirar (genuïnament) els ulls de les persones quan parlen, evitar que les distraccions trenquin l'atmosfera de la conversa, no interrompre el relat si no és per interessar-s'hi, estar atents a les emocions quan apareixen, ajustar el llenguatge al nivell de comprensió de cada malalt, confirmar que els pacients entenen les propostes a més de demanar-los la seva opinió al respecte i, finalment, no oblidar-se de preguntar si hi ha alguna cosa que s'ha quedat al tinter.
Danielle Ofri diu que molts metges temen fer aquesta darrera pregunta per por que la visita s'allargui, però no fer-la té conseqüències, perquè sovint en aquella qüestió que el pacient fa quan ja té la mà al pom de la porta, s'hi amaga el desllorigador del cas. No sembla ser aquest un assumpte menor quan un estudi ha comprovat que les "agendes inesperades" apareixen en una de cada sis o set visites.
Els diferents tipus de consulta mèdica
Debra Roter (Johns Hopkins), el 1982 va crear Roter Interaction Analysis System (RIAS), un instrument molt útil -segons Ofri- per entendre com els pacients i els metges es comuniquen. L'equip de recerca de Roter va analitzar més de 500 visites clíniques i, després de filtrar-les amb l'escala RIAS, va concloure que, en resum, n'hi havia de 4 tipus:
1. La visita biomèdica estricta. Són consultes del tipus: "Em fa mal el pit" o "Se m'inflen les cames". Aquestes visites, segons l'estudi, representen una tercera part de les consultes, en les quals tant els pacients com els metges van per feina. No s'acostuma a entrar en qüestions psicològiques o socials i les preguntes tancades (tipus sí/no) són les més habituals.
2. La visita biomèdica ampliada. Aquestes consultes també tenen una base biomèdica, de l'estil "Em roda el cap", però per les seves característiques donen peu a obrir les preguntes i a tractar, ni que sigui breument, la perspectiva psicològica i social que envolta el problema. Segons l'estudi, les visites biomèdiques ampliades representen un altre terç de les visites.
3. La visita bio-psico-social. Són consultes originades per motivacions més difuses, en les quals s'observa un equilibri entre la part de la conversa mèdica i la psicològica i social. Aquestes converses acostumen a ser més equilibrades entre els interlocutors i, potser per aquest motiu, un cop preguntats per la satisfacció que els hi ha provocat la consulta, tant els metges com els pacients concorden en que la que més els agrada és la visita bio-psico-social, malgrat que només es practica en un 20% de les ocasions.
4. La visita consumista. En aquestes consultes la posició del pacient és la del consumidor demanant un servei: el del coneixement del metge o la prescripció d'una prova o d'un tractament. Donada la situació, la iniciativa d'aquestes entrevistes és del malalt, mentre que el metge es limita a respondre com pot i, lògicament, no acostuma a haver-hi massa interès per l'entorn psicològic ni social. Aquestes visites representen un desena part del global.
Les limitades habilitats comunicatives dels metges
En un estudi elaborat a partir de diverses visites mèdiques enregistrades, es va observar que l'estratègia comunicativa més habitual dels metges era la repetició de conceptes i recomanacions, sovint amb explicacions reiterades destinades a enaltir la racionalitat d'una decisió clínica. En cap cas els investigadors van detectar cap metge que utilitzés estratègies comunicatives un pèl més elaborades, com suggerir (o fins i tot ajudar) els pacients a que prenguin notes o que gravin la conversa per després poder tornar a sentir-la a casa tantes vegades com calgui o bé demanar-los que els hi expliquin les conclusions de la visita amb les seves pròpies paraules.
Com demostra l'evidència, una comunicació efectiva no és només una qüestió de bones maneres, sinó la base d'una medicina de qualitat, per la qual cosa sorprèn com, encara avui, la majoria de metges disposen de tan poques habilitats i estratègies per enfocar les converses amb els seus malalts d'una manera sincera, oberta i resolutiva.
Jordi Varela
Editor
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada