Revisió històrica (Capítol 4)

L'acte assistencial mai abans havia estat objecte d'estudi fins que Avedis Donabedian va establir les bases per avaluar la qualitat assistencial. Anys més tard, l'Institut de Medicina nordamericà va plantejar una estratègia per protocol·litzar al màxim els processos clínics més freqüents. A la dècada dels vuitanta, National Institutes of Health van començar a finançar programes de consens entre clínics per dictaminar sobre l'adequació de certes innovacions, com l'ús de la laparoscòpia, o sobre indicacions no suficient investigades, com la cesària electiva.

El 1992, un grup d'epidemiòlegs de la Universitat McMaster a Canadà, encapçalats per Gordon Guyatt, van plantejar una nova metodologia per aconseguir que els descobriments de l'epidemiologia clínica arribessin al consultori. Posteriorment, el 1995, David Sackett va desenvolupar les bases del que va ser batejat com a medicina basada en l'evidència.

El nou mil·lenni es va estrenar amb sorpresa, l'Institut de Medicina nordamericà acabava de publicar l'informe “To err is human” que posava al descobert les mancances de la pràctica clínica als Estats Units. A partir d'aquell moment, donada la gravetat de les dades, tots els governs del món van haver de posar en marxa programes, com el check list quirúrgic, per garantir la seguretat dels pacients.

I vostès es preguntaran: Quina serà l'aportació del segona dècada i d'aquest segle a la gestió clínica? No ho dubtin, el valor de la pràctica clínica és el nostre nou repte. 

Si desitgen formar-se millor per afrontar els nous reptes assistencials, el seu curs és “Gestió Clínica: bases, avenços i reptes", un curs online d'autor que sorgeix del pensament del blog “Avenços en Gestió Clínica”.