El creixement d'internet ha fet que la informació de salut sigui més accessible que mai. Cada vegada més persones obtenen informació de salut a internet, que probablement s'ha convertit en el mètode més popular per obtenir coneixements en aquest camp. Internet ha aportat grans beneficis i oportunitats, com ara oferir respostes instantànies sobre la naturalesa, la causa, prevenció i el tractament de qualsevol malaltia, així com recomanacions per mantenir hàbits saludables, amb més aplicacions cada vegada en el camp de la salut. Ens podem connectar a internet amb múltiples dispositius (tauletes, smartphones), de manera que actualment a Espanya el 93% de la població té connexió a internet. Tanmateix, les persones que estan angoixades o ansioses a causa de la seva salut poden accedir a Internet amb el propòsit d'autodiagnosticar-se i així presumptament tranquil·litzar-se. Aquesta recerca de continguts sobre malalties té com a objectiu alleujar l'ansietat, però produeix precisament el fenomen contrari i incrementa l'estrès i la preocupació. I això és encara pitjor si la informació obtinguda és inexacta, incompleta i errònia, com s'esdevé en múltiples ocasions.
La cibercondria es defineix com l'augment de l'ansietat o l'angoixa associades a recerques on-line excessives i repetides sobre informació relacionada amb la salut, la qual cosa suposa passar una quantitat excessiva de temps connectat a costa d'abandonar altres activitats més productives i necessàries, i un augment de l'ansietat després de la recerca. Una exhaustiva metanàlisi relaciona l'ansietat que experimenta la persona per la seva pròpia salut amb les recerques que porta a terme a internet sobre la matèria, i aquesta associació és molt més forta a les persones que pateixen cibercondria.
Hi ha estudis experimentals que ja han evidenciat que la visualització d'informació mèdica a internet pot augmentar l'ansietat, la preocupació i el risc de desenvolupar trastorns d'ansietat. Les persones especialment sensibilitzades, després de la recerca de símptomes i d'explicacions al respecte poden experimentar un lleuger alleujament de l'ansietat a curt termini, tot i que a llarg termini l'angoixa encara s'incrementi més. Aquesta seqüència converteix el fenomen en un cercle viciós que reforça aquest comportament, el fa cada vegada més intens i repetitiu, i acaba causant depressió, deterioració funcional i abandonament d'activitats de la vida diària.
Lògicament, la preocupació creixent respecte a patir malalties, agreujada per aquest comportament compulsiu, implica un augment de la demanda i un consum creixent de recursos sanitaris, com ara visites a múltiples professionals de la salut i peticions de proves complementàries i tractaments que tampoc alleugen l'ansietat. És molt interessant la troballa feta per un estudi que relaciona les cerques excessives a internet amb més ús de consultes sanitàries relacionades amb la salut física i menys ús dels serveis de salut mental. Aquests resultats podrien reflectir tant una escassa consciència sobre la gènesi dels símptomes que presenta la persona afectada, com una baixa confiança en la possibilitat que el professional de salut mental li pugui oferir més informació que la que ja obté d'internet, de manera que necessitarà noves recerques per aclarir aquesta incògnita.
Els sistemes sanitaris actuals, en el nostre entorn, s'enfronten a una demanda assistencial creixent, d'una banda, per problemes relacionats amb l'envelliment i la cronicitat i, de l'altra, per la por de posar-se malaltes que tenen persones relativament sanes. En molts casos, les fonts d'informació sobre la malaltia existents a internet, més que apaivagar aquesta por, la incrementen i magnifiquen, la qual cosa porta a buscar proves diagnòstiques i tractaments tan innecessaris com perillosos. La identificació i el correcte abordatge d'aquest fenomen recent ens permetrà mitigar-ne els devastadors efectes que comporta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada