divendres, 5 de juliol de 2019

De la humanització de la medicina a la deshumanització dels professionals








El benestar del metge és un tema que impacta de ple en la qualitat i la quantitat d'assistència que els sistemes sanitaris poden donar a la societat. Només cal revisar diverses entrades dels últims mesos i alguns articles que fins i tot quantifiquen el cost i el malbaratament que suposa el burnout a les organitzacions sanitàries. Tal com s'ha posat de manifest en aquests treballs, els factors organitzatius, les càrregues laborals, l'alienació dels valors de les organitzacions i dels professionals, l'autonomia del professional per gestionar-se la feina i, fins i tot, els models i la  usabilitat dels programes de gestió de la informació i de la història clínica influeixen en el benestar professional.


També es reclama en diferents fòrums de pacients i de professionals la necessitat d'afavorir  una experiència que no deshumanitzi el pacient en la seva interacció amb un sistema sanitari que tendeix a la industrialització dels processos assistencials. És ben sabut que per augmentar l'eficiència i la fiabilitat dels processos assistencials, una part (aproximadament un terç d'aquests) poden i han de ser industrialitzats en la mesura del possible, amb beneficis per als pacients i el sistema i, també, per als professionals.

Però fins i tot el professional més competent, acurat i resilient pot cometre errades en un sistema aparentment infal·lible.

La reacció emocional després de cometre un error mèdic pot ser molt variada. És diferent depenent de factors com ara l'impacte de l'error comès i, sobretot, de la litigiositat posterior a aquest esdeveniment, que a més a més pot condicionar la pràctica professional. En un article recent es revisen totes les esferes d'afectació dels professionals amb relació a la síndrome clinicojudicial, descrita pel Dr. Hurtado-Hoyo, pel que fa a la necessitat d'organitzar una atenció psicològica als metges que han passat per la “pena del banc dels acusats”. Les conseqüències són diverses, tal com es descriu a l'article del Dr. Arimany et al., on es ressalta que el 80% dels professionals avaluats després d'una demanda judicial presenten una reacció emocional significativa en algunes situacions. En casos extrems, l'impacte pot arribar fins al suïcidi del professional afectat. Aquells que hagin llegit When Breath Becomes Air (traduït al castellà com Recuerda que vas a morir, Vive), de Paul Kalanithi, recordaran el resident de cirurgia, company de residència d'en Paul, que s'acaba suïcidant després de no superar l'impacte de la mort d'un pacient a causa d'un error mèdic. Hi ha treballs que recullen tota aquesta varietat de reaccions, entre les quals la famosa medicina defensiva, instaurada en moltes de les accions que fem sense cap motiu clínic, com ressaltava recentment el Dr. Vallejo en el seu post. De fet, la recerca de “malpractice and defensive medicine” totalitza 2.450 articles a Scholar Google només des de 2018 fins ara i en algunes publicacions explica de quina manera la pràctica de la medicina defensiva s'infiltra en la docència.

Recentment, el BMJ ha publicat un editorial, Abandon the term “second victim”, que ha generat controvèrsia al voltant de la conveniència d'anomenar segona víctima els professionals que han estat implicats en un cas de mala praxi en el qual el pacient ha estat víctima primària. Algunes de les coautores pertanyen a organitzacions com Mothers against medical errors o també Citizens for patient safety. Els arguments que addueixen es relacionen amb la manca de responsabilització del sistema i, a escala  individual, dels professionals quan s'ha produït un error. L'exculpació es produeix adduint que l'error és del sistema i per tant dilueix la responsabilitat de qui ha estat implicat directament en el procés/procediment. A més, s'argumenta que els professionals, en anomenar-se segona víctima, s'apropien del patiment que és propi del pacient i el seu entorn. 

Les respostes a aquest article, que es poden consultar, són variades. No obstant això, cal destacar que negar el dret del metge a la reacció emocional, tant per la conseqüència negativa de la seva intervenció en el pacient com pel temor a les conseqüències derivades de la seva pràctica professional, suposa un acte de deshumanització del professional per part de la societat. I, per al sistema, els canvis de comportament d'un professional, que virarà previsiblement cap a una medicina defensiva, suposen allunyar-se de la bona pràctica professional. Des de l'Àrea  de Praxi del Col·legi de Metges de Barcelona, la Dra. Gómez Durán també va respondre a aquest article i la resposta ha estat publicada pel mateix BMJ. El terme segona víctima pot agradar més o menys, però ha ajudat a visibilitzar l'impacte que té una situació tan complexa que implica obtenir el resultat oposat al desitjat amb la intervenció mèdica i ha creat una consciència respecte a la necessitat d'abordar-lo. A més a més, malgrat l'aparició del terme segona víctima, no han deixat de créixer les iniciatives encaminades a millorar la seguretat dels pacients, per la qual cosa aquest no ha suposat un motiu de relaxació de les polítiques de seguretat de les institucions sanitàries.  

Així, sense deixar de considerar el debat en curs, em sembla rellevant disposar d'un bon sistema de suport psicològic per a aquells professionals que es puguin veure implicats en una via judicial i que aquest fet repercuteixi negativament en la seva pràctica professional, de manera que les seves intervencions perdin qualitat, o fins i tot interrompi la seva activitat professional. I és que el patiment dels pacients com a víctimes no és exclusiu d'ells, ni ha d'obviar que el professional també pateix per això. Tanmateix, crec que encara és més rellevant combatre la medicina defensiva que practiquem per por de la litigiositat i les coses que fem sense cap motiu. Finalment, crec que és just reivindicar que la humanització de l'atenció clínica sigui bidireccional entre els seus dos protagonistes, basada en la confiança, la comprensió de la incertesa i de la fal·libilitat, sense renunciar a reclamar entorns de treball més segurs i processos que minimitzin la possibilitat d'error.

Cap comentari:

Publica un comentari