dilluns, 22 d’abril de 2019

Els sistemes adaptatius complexos, un model útil per a la gestió clínica







Les unitats clíniques reclamen formats avançats de gestió


@varelalaf

Els treballs científics sobre la gestió de la complexitat s’han desenvolupat amb aportacions molt variades procedents de físics, economistes, sociòlegs, experts en desenvolupament computacional i biòlegs, els quals han anat convergint en llocs comuns en les seves conclusions. És així com el 1997, Kevin Dooley, professor de logística de la Universitat d’Arizona, va definir els sistemes adaptatius complexos (CAS) com grups d'agents semi-autònoms que interactuen per produir patrons del sistema corresponent que, al seu torn, acaben influint en el comportament dels propis agents.


No fa massa (2017) que, de manera molt encertada, un grup d’anestesistes, en una publicació, van defensar que els microsistemes clínics només es poden entendre si s’analitzen com a sistemes adaptatius complexos i, per defensar-ho, els autors es basen en els següents elements, que segons ells caracteritzen els entorns de treball de les unitats assistencials, especialment les que gestionen processos clínics complexos:
  • El criteri dels professionals està regit per creences personals, al marge del sistema general i fins i tot hi poden entrar en conflicte.
  • Aquests criteris no són homogenis i poden arribar a ser contradictoris entre diferents professionals.
  • Els professionals actuen de manera intel·ligent i independent entre ells.
  • Els sistemes són adaptatius i evolucionen en funció del que ho fan els criteris dels professionals.
  • Els sistemes són influenciables, però els mecanismes de control acostumen a fallar.
L’objectiu d’aquest post és reforçar acadèmicament la tesi de l’anterior, el recorden? Anava sobre el llast que el model funcionarial omnipresent representa per a la gestió clínica moderna, i sobretot per a l’estat d’ànim de professional i directius.

En resum: només l’autonomia de gestió reforçada amb models organitzatius evolutius, com per exemple els que proposa Frederic Laloux en el nivell cinquè de la seva particular escala, permetran que els professionals despleguin de manera sana i profitosa els sistemes adaptatius complexos, d’altra banda una realitat incontrovertible. 


Jordi Varela
Editor

Cap comentari:

Publica un comentari