Els hospitals necessiten internistes amb visió (i funcions) més generalistes

@varelalaf

La medicina interna és una especialitat de llarga tradició i la mare de quasi totes les especialitats no quirúrgiques, de manera que el que s’espera d’ella és que aporti una visió generalista a l’atenció hospitalària dels malalts complexos. Els internistes es formen sota el principi que cap problema clínic de l'adult els hi és aliè, malgrat que, com és obvi, no poden abastar amb profunditat tots els coneixements i tècniques que estan a disposició de la medicina moderna, per la qual cosa haurien de liderar, més del que ho fan ara, els equips multidisciplinaris, amb la finalitat d’oferir als pacients complexos una atenció integral, en comptes que aquests hagin de patir la suma de múltiples actuacions massa sovint descoordinades.

El model de les UCI, un exemple a seguir

L’epidèmia de poliomielitis dels anys 40 i 50 va fer sorgir els primers aparells de ventilació amb pressió negativa, també coneguts com a pulmons d’acer, per després evolucionar cap als de pressió positiva. Com era d’esperar, les indicacions de la teràpia respiratòria intensiva es van anar ampliant cap a altres casuístiques, com els pacients politraumatitzats, els malalts en coma, els pacients en post-operatoris complexos, etc. Amb tot això, els administradors de l’època es van adonar que no podien formar a totes les infermeres de l’hospital en el maneig dels ventiladors i van optar per la creació d’unitats específiques amb personal ben entrenat que es fes càrrec dels pacients amb necessitats de ventilació mecànica fos quina fos la seva malaltia. Fet el primer pas, ben aviat va sorgir la necessitat de disposar de metges especialitzats en una visió generalista del maneig dels pacients crítics.

El model organitzatiu de les UCI d’avui, d'on convindria aprendre per al maneig dels pacients complexos a les plantes d'hospitalització, es caracteritza pels següents trets:

• Plantilla de metges especialistes en criticitat que hi tenen dedicació plena sense altres distraccions que no siguin les acadèmiques.
• Plantilla d’infermeres entrenades en el maneig de pacients crítics.
• Treball en equip multidisciplinar al qual s’hi uneixen els especialistes requerits en el marc del pla individualitzat acordat entre els pacients, las famílies i l’equip de la UCI.
• Guàrdies mèdiques a càrrec dels metges de plantilla, fet que preserva la continuïtat assistencial dels pacients ingressats.
• Sense oblidar que els moviments recents per afavorir la humanització de les UCI, comporten moltes iniciatives d’atenció centrada en els pacients.

Un nou lideratge generalista per als internistes

En una sessió acadèmica conjunta entre les societats científiques de gestió sanitària i de medicina interna (13 de febrer), es va debatre que els internistes haurien de liderar un nou model organitzatiu a les plantes d’hospitalització i, per fer-ho, només caldria que imitessin el model de les UCI amb:

• Presència continuada a les plantes de metges hospitalistes amb dedicació plena.
• Treball en equip multidisciplinar especialment entre metges i infermeres.
• Atenció centrada en el pacient amb passis de visita estructurats.
• Col·laboració amb els especialistes requerits en el marc dels plans individualitzats
• Guàrdies mèdiques a la pròpia planta.
• Coordinació de les actuacions amb l’atenció primària per facilitar les transferències dels pacients complexos al seu entorn comunitari.

Per combatre la fragmentació imperant en els hospitals d’avui, els internistes haurien de prendre partit entre la seva ànima d’especialistes de certes patologies (infeccions, sistèmiques, autoimmunes) i la seva ànima generalista. Sense menystenir la importància de la primera, els hospitals necessiten urgentment líders en la segona, i si els internisters no accepten aquest repte, qui ho farà?

Jordi Varela

Editor