dilluns, 6 de novembre de 2017

A propòsit de la continuïtat longitudinal a l'atenció primària








Prevenir hospitalitzacions evitables en persones grans i en pacients crònics complexos és un dels reptes de l'atenció primària, especialment quan es tracta de persones molt freqüentadores i amb necessitats sanitàries i socials de difícil maneig. Amb criteri, en els darrers temps s'ha posat l'accent en la continuïtat assistencial, en el sentit d'obrir al màxim la finestra horària d'accessibilitat d'aquests pacients al seu propi equip. Malgrat els intents, als equips d'atenció primària els és molt dificultós donar respostes de prou intensitat com per evitar hospitalitzacions innecessàries, especialment fora de les hores estàndards.

Ara fa deu anys, un estudi canadenc va avaluar la relació de la continuïtat de l'atenció primària de les persones grans amb l'ús que feien de les urgències hospitalàries. Aquest treball, va usar l'índex del "proveïdor habitual d'atenció primària", el qual pretén mesurar la continuïtat longitudinal, en comptes de la continuïtat horària, i va descobrir que el grup de pacients que tenien una continuïtat mitjana anaven un 27% més a urgències que les que observaven una continuïtat elevada.

En aquesta línia, un equip de The Health Foundation de Londres ha fet un estudi retrospectiu sobre 230.472 pacients (62-82 anys) comptant amb les dades de 200 "general practices" d'Anglaterra. L'índex del "proveïdor habitual d'atenció primària" (el mateix del treball canadenc) va ser definit com la proporció de contactes que els pacients havien tingut amb el metge de família que havien vist més vegades durant un període de dos anys. Els investigadors anglesos van refinar una mica més l'anterior estudi i en comptes de contemplar les anades a urgències van analitzar una llista de 22 diagnòstics característics de les hospitalitzacions potencialment evitables (ambulatory care sensitive conditions) que es pot consultar en un annex accessible des del propi article (per cert en obert).

Segons els resultats d'aquest estudi, consistents amb l'anterior, la continuïtat longitudinal (ser visitat/da sempre pel mateix metge de família) està associada amb menys hospitalitzacions potencialment evitables, i fins i tot s'ha conclòs que cada cop que l'índex augmenta en 20 punts, passant, per exemple, del 61% (la mitjana de l'índex observat a la mostra) al 81%, les hospitalitzacions potencialment evitables es redueixen en un 6,2%. Aquest treball, malgrat no mostrar una relació causal, donat el seu disseny retrospectiu, mostra una associació entre la longitudinalitat de l'atenció continuada i la reducció de les hospitalitzacions evitables.

Les dades presentades donen arguments per sustentar que els metges de família, i els equips d'atenció primària per extensió, que es dediquen als pacients crònics complexos, als pacients fràgils i als que estan necessitats de cures pal·liatives, haurien de concentrar-se en la continuïtat longitudinal d'aquestes persones, per la qual cosa caldria que el model organitzatiu de l'atenció primària es replantegés en funció de les necessitats específiques de cada segment poblacional, i especialment d'aquest en particular.



Jordi Varela
Editor

Cap comentari:

Publica un comentari