Tecnologia, problemes retorçats, recerca i xarxes socials

El 19 de febrer, Tino Martí inaugurava una nova secció per a col·laboradors del blog, i avui ja comptem amb aportacions d'un grup heterogeni de professionals que no fan més que enriquir la línia editorial del blog que, com ja saben, està centrada en els avenços en la gestió clínica.

En aquesta primera recopilació estival, hem reunit els quatre posts signats per Tino Martí, textos que parlen de tecnologia, d'eSalut, de recerca i de xarxes socials. El meu consell és que si els interessa el tema aprofitin una ombra per fer-hi un repàs i, si no els hi interessa massa, ara tenen l'ocasió de rectificar. Ah! i no es perdin el video del robot dels problemes retorçats (i de les seves respectives soluciones prometedores).

Jordi Varela

Problemes retorçats, solucions prometedores 

Avenços en Gestió Clínica inaugura avui una nova secció que veurà la llum cada dimecres. Aquesta nova finestra ens permetrà difondre visions complementàries a la línia editorial...

Llegir més

Vents del Bàltic per a l'eSalut 

L'anunciat estudi de la Comissió Europea sobre l'eSalut a Europa ja és aquí. El passat 24 de març es va publicar el European Hospital Survey...

Llegir més

Més sobre pressupostos individualitzats de salut al Regne Unit

Degut a l'oportunitat del tema, en aquest segon post sobre el programa pilot britànic Personal Health Budget (PHB), vull ampliar tres qüestions: a) com s'aborda el procés PHB, b) què n'opinen els professionals, i c) il·lustrar una altra història real (al primer post PHB ja vaig parlar del cas de Roger, un pacient amb MPOC):

Els 7 passos del procés PHB (segons Nuffield Trust) són:

1. Valoració de les necessitats de la persona candidata a entrar en programa.
2. Elaboració d'un pressupost indicatiu.
3. Identificació (d'acord amb l'equip professional) d'objectius personals en salut i benestar. 
4. Elaboració i aprovació del pla personalitzat (no hi ha cap més exigència que la confiança).
5. Disponibilitat flexible dels diner: directe de butxaca, amb intermediaris o amb pagament de serveis.
6. Posta en marxa dels serveis i suports necessaris.
7. Avaluació, com a mínim, un cop a l'any.

Guia ràpida per detectar la mala ciència

Rough Guide to Bad Science is now available to download in Spanish thanks to @OKInfografia: http://t.co/RrhKCZ9aqs pic.twitter.com/XKXWG7u9ZC
— Compound Interest (@compoundchem) Mayo 2, 2014

Compound Interest és un blog, editat per Andy Brunning, professor britànic de química, que publica regularment infografies per entendre millor aquesta ciència. El tweet escollit presenta un gràfic que, segons els seus autors, es va inspirar en les dificultats d'interpretació dels estudis que vinculaven el clorhidrat d'alumini amb el càncer de mama.

El tweet reprodueix la traducció de la infografia al castellà, però, d'acord amb el consell de Compound Interest (recordin que diuen que sempre que poguem anem a les fonts documentals), els hi adjunto l'original de la infografia en anglès.

Salut en totes les polítiques

Que els factors que determinen la salut van molt més enllà de tenir un sistema sanitari més o menys bo sembla que cada vegada ho té més clar tothom. De fet, en una iniciativa molt lloable, el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya ha posat en funcionament el Pla Interdepartamental de Salut Pública (PINSAP), que pretén que tots els sectors, tant de l'administració com de la societat, capitalitzin directament les seves influències respectives sobre la salut i el benestar associat a la salut de la població, per tal de contribuir conjuntament a elaborar polítiques públiques saludables i a desenvolupar iniciatives determinades de promoció i de protecció de la salut, particularment adreçades als grups més vulnerables de la societat.

Pressupostos individualitzats de salut: bons inicis al Regne Unit

Dues terceres parts de les urgències hospitalàries corresponen a descompensacions de pacients crònics, per aquest motiu el sistema sanitari és el primer interessat a ajudar a les persones que pateixen malalties cròniques a que tinguin cura d'elles mateixes i aprenguin a disminuir la seva freqüentació als hospitals. Sabent que això no es pot receptar, els anglesos han desenvolupat un sistema d'auto-responsabilització pressupostària que, per entendre-ho ràpid, vindria a ser l'extensió del pla d'ajuda a les dependències, amb acords d'objectius de salut.

L'any 2009 el National Health Service va posar en marxa el programa pilot Personal Health Budget (PHB) a 70 localitats i, després d'una avaluació, aquest mes d'abril ha fet extensiu PHB a tota la població, d'acord amb els següents principis: Les persones amb necessitats d'atencions sanitàries i socials de llarga evolució acorden amb els equips professionals de la seva localitat (serveis socials, atenció primària i administradors del NHS) la disposició d'una partida de diners que els haurà de permetre aconseguir els objectius del pla terapèutic individualitzat prèviament acordat.

El propòsit de PHB és que les persones amb pluripatologies, o amb malalties invalidants o degeneratives, tinguin les seves opcions de compra de serveis propers com suport social, psicològic o fisioteràpia. En canvi, els serveis d'atenció primària, farmàcia i hospitals queden exclosos. Les xifres del projecte encara no estan publicades, o almenys encara no les tinc, però les primeres avaluacions que ens ofereix Nuffield Trust són positives en termes, sobretot, de qualitat de vida. Els aspectes econòmics de l'avaluació són més controvertits ja que és molt difícil recollir, a la curta, els estalvis dels serveis hospitalaris inapropiats que s'han reduït gràcies a PHB.

Aquest ha de ser el segle del pacient, l'anterior ja va ser el del metge

RT @gesclinvarela Historia oral de la Práctica Basada en la Evidencia #PBE http://t.co/jXEyQ4o3o8
— X.M. Meijome (@EnferEvidente) julio 6, 2014

Aquest compte de twitter, @enferevidente, especialitzat en seguretat clínica, ens ha ofert el link a una document sobre la història de la MBE que és una joia en ell mateix. Si el punxen podran accedir a un video editat de manera col·laborativa entre el British Medical Journal i The JAMA Network. Es tracta d'una tertúlia, moderada per Richard Smith, en la qual hi participen els pares de la MBE: Gordon Guyatt, Kay Dickersin, Drummond Rennie, Brian Haynes i Paul Glasziou. També hi ha connexions enllaunades amb David Sakkett, Iain Chalmers i Muir Gray. Si els ve de gust clicar el play (faci'n servei el link del tweet de la setmana), veuran com els veterans científics expliquen la seva conversió a la llavors nova manera de veure la recerca clínica, a més de les seves opinions sobre les circumstàncies actuals de la ciència mèdica.

Els pacients, nous protagonistes en la recerca mèdica

El pacient compromès amb la cura de la seva salut és un element essencial per a la revolució del sistema sanitari actual, tant en termes de salut, com en resultats econòmics. Pacients que participen en blogs, comentant publicacions científiques o proposant noves línies de recerca, és encara incipient però que apunta a un desenvolupament de gran valor afegit a la investigació en universitats i empreses.

És imprevisible el que representarà aquesta revolució sanitària orientada a situar les persones en el centre del sistema. S'albiren algunes implicacions profundes, com a pacients participant en el disseny de línies d'investigació, o en l'aprovació del seu finançament o bé formant part dels comitès de les revistes científiques. En aquesta línia, BMJ va iniciar un acostament als punts de vista dels pacients fa quinze anys, si bé ara vol intensificar aquesta estratègia en un àmbit de coproducció amb un treball que es va iniciar a principis d'any amb un panell de ciutadans i que ha formalitzat en l'editorial de 10 de juny.

Coordinació Centrada en el Pacient (CCP): a propòsit d'un cas

En un hospital mor un pacient geriàtric fràgil amb cronicitats múltiples

L’Antoni mor als 88 anys en un dels seus múltiples ingressos hospitalaris i l’equip d’atenció primària fa un tancament d’història amb el següent balanç diagnòstic: a) Parkinson de 7 anys d’evolució, b) insuficiència cardíaca per miocardiopatia dilatada valvular, c) hipertensió arterial, d) arítmia cardíaca per fibril·lació auricular que havia requerit marcapàs, e) síndrome depressiu-ansiós, f) infeccions urinàries freqüents, i e) desnutrició proteico-calòrica evolutiva fins a la defunció.

La filla necessitava els minsos diners del pare i per això no l'havia volgut ingressar en una residència

En els dos anys anteriors a la mort, l’Antoni va mostrar una dependència absoluta per a les activitats de la vida diària amb un Barthel de zero. Vivia amb una filla separada, i sense ingressos econòmics, i també amb els dos néts, fills d’ella. L’ajuda de la dependència (la que es destina a cuidador no professional) i la minsa pensió de l’Antoni eren el finançament familiar més sòlid, i per això aquests diners van ser sempre un fre per a les propostes d’ingrés a una residència geriàtrica; tot i que era evident que la filla sola, ni tant sols amb el petit suport del servei municipal d’ajuda a domicili, no podia respondre a les grans necessitats d’atenció del llarg període de final de vida de l’Antoni.

7 coses que no hauria de deixar que li fes el seu metge

No dejes que tu médico te haga esto.... 7 cosas que nadie debe permitir hacer a su médico http://t.co/mb7SCIUxv0
— Ángel Hernández (@angel_h_merino) junio 25, 2014

El pediatre Ángel Hernández, en un tweet, ens dóna la referència d'un post molt interessant de la periodista Clare Wilson editat en el blog de la revista "NewScientist", on s'explica, de manera documentada, 7 aspectes de la pràctica clínica pels quals, donat el cas, les persones s'hi haurien d'interessar.

1. No deixi que li transfonguin sang, si no és estrictament necessari

Malgrat que no hi ha cap dubte que les transfusions de sang, quan són estrictament necessàries, salven vides, en canvi també s'ha demostrat que poden generar complicacions, i mort, quan no ho són.

2. No deixi que l'operin en divendres

Aquest és un consell, evidentment, només vàlid per a intervencions no urgents. S'ha observat que si les primeres 48 hores d'un postoperatori transcorren en cap de setmana, els resultats clínics són pitjors.

Els homes (de la meva generació) no plorem

La formació emocional ha canviat al llarg del temps. A una part dels homes de la meva generació ens van educar en la contenció de les emocions. Els homes no ploren. Expressar en públic certes emocions pot ser considerat com una grolleria (o, pitjor, com una feblesa). La intimitat (és a dir, la solitud) és l’únic espai de les emocions masculines. La intimitat entesa com un espai personal no compartit. La intimitat és un dret i, sobretot, una manera de treballar. Hi ha coses que només poden ser fruit del treball i la reflexió personal, en la més estricta intimitat.

Ja sé que simplifico. Potser no hem de parlar d’emocions i intimitat. Potser hauríem de parlar de “privacitat”. Però ara mateix hi ha un parell de fenòmens relacionats amb la digitalització que, com a mínim, se situen al límit de la privacitat: la intel·ligència col·lectiva i la transparència.

La intel·ligència col·lectiva posa en qüestió la reflexió individual com a eina bàsica per comprendre. Sumar és tan potent! Sumar des de diferents perspectives dóna solucions inèdites a problemes complexos. Però em centraré en la transparència.