El futur de la salut i el talent gestor necessari

Alexandre Lourenço
Lusitania

L'hospital d'avui és el resultat de l'evolució i el desenvolupament tecnològic esdevinguts durant la segona meitat del segle XX. Durant els darrers 70 anys, aquestes noves catedrals s'han convertit en llocs centrals a les nostres vides. Hi naixem, també hi acudim quan tenim algun problema greu i, finalment, en alguns casos hi morim. Els hospitals han canviat i han allargat les nostres vides.

Per un nou relat (versemblant) de la pandèmia

Andreu Segura

Chomel

Foto @rclusa

Els darrers esdeveniments relacionats amb la pandèmia han fet ben palesa la incertesa que la caracteritza, malgrat els molt notoris avenços que s'han assolit des que, acabant el 2019, els mitjans de comunicació es van fer ressò d'un episodi de pneumònies greus a la ciutat de Wuhan i que la posterior notícia de l'aïllament d'un virus molt similar a l'agent causal de la SARS –tant que va ser batejat com a SARS-CoV-2– fes augmentar la preocupació per la seva potencial propagació arreu. 

Per millorar cal mesurar, però amb això no n’hi ha prou

Xavier Bayona
Gota a gota

En la gestió d’organitzacions i sistemes sanitaris hi ha aspectes que ningú no discuteix avui dia: qualitat, seguretat i millora contínua. Per avançar en qualsevol dels grans elements destacats és imprescindible mesurar, però mesurar què i per a què? En diferents posts del blog s’han fet reflexions entorn de diferents aspectes i, en un d’ells, el Dr. Varela ens deia “per valorar la qualitat d’un producte hi ha quasi tantes opinions com persones, l’assumpte és molt més sensible quan es tracta de serveis sanitaris”. 

Clam per l'autonomia dels centres d'atenció primària

Jordi Varela

Editor

@varelalaf

Els sistemes autonòmics de salut gestionen l'atenció primària de manera directe, llevat d'excepcions com les OSI (Euskadi), les EOXI (Galícia) o les EBA i altres formats diversos (Catalunya).* Per aquest motiu la immensa majoria dels centres d'atenció primària pateixen d'excés de regulació, jerarquia i control i, per tant, els seus responsables esdevenen simples transmissors d'instruccions, esforçats gestors del personal que els hi envien des de les bosses de treball i angoixats controladors d'uns pressupostos que els hi venen donats. Es podria dir que els sistemes sanitaris públics han creat el marc idoni perquè ningú vulgui assumir el lideratge dels centres d'atenció primària.

#FAP_ICSCC: farmacèutics i farmacèutiques d'atenció primària, un suport per a l'atenció centrada en el pacient

Josep Vidal-Alaball
Communitas

Per a la redacció d'aquest post, en Josep Vidal-Alaball ha compartit autoria amb Anna Maria Bonet Esteve i Aïna Fuster Casanovas.

Els sistemes de salut sempre s'han orientat més a la malaltia que al pacient. De manera paternalista, la medicació del pacient s'ha gestionat indicant a aquest el que ha de prendre  i com ho ha de fer. Quines conseqüències ha tingut això? Incomoditat en aquells pacients als quals no els va bé la medicació, amb la consegüent interrupció del tractament i la frustració dels professionals davant la manca de resultats, a més de l'alt cost associat al sistema sanitari. El perfil social de la població catalana es caracteritza per l'envelliment progressiu i, per tant, per un augment de la patologia crònica i les comorbiditats associades. L'atenció sanitària fragmentada entre els múltiples proveïdors de salut del sistema pot complicar uns tractaments ja complexos per se. En un context de medicalització excessiva de la vida quotidiana per l'ús del medicament com un dels principals recursos terapèutics en la provisió d'assistència sanitària, apareix la necessitat imperativa de canviar el model de gestió paternalista per promoure  una atenció on es tinguin en compte tots els stakeholders (1)(2). 

Falta d’infermeres: un greu problema social

Alba Brugués
La dolce vita

L'escassetat d'infermeres és un problema ben conegut arreu del món i que s’ha agreujat per l’efecte de la pandèmia. Segons un informe de l’OMS publicat el 2020, al món hi ha 28 milions d’infermeres, que representen el 59% dels professionals de la salut. Actualment, la manca d’infermeres al món s’estima en 5,9 milions. L’informe destaca que si no es prenen mesures, l’any 2030 faltaran 10,6 milions d’infermeres a tot el món. A Espanya es calcula que en falten unes 120.000 i a Catalunya 24.000.

La transformació digital com a nou determinant de salut

Elena Torrente

Fil d'Ariadna

El Ministeri de Sanitat ha publicat recentment l'Estratègia de Salut Digital del Sistema Nacional de Salut. El document, molt alineat amb l'estratègia de l'OMS i de la Unió Europea en aquesta matèria, presenta tres grans línies d'actuació: 

1. Desenvolupament de serveis sanitaris digitals orientats a les persones, a les organitzacions i als processos que integren el sistema de protecció de la salut, amb un enfocament d'equitat. 
2. Generalització al màxim de la interoperabilitat de la informació sanitària. 
3. Impuls a l'anàlisi de les dades relacionades amb la salut, els seus determinants i el sistema sanitari.

Les tres línies semblen molt apropiades atès el nou context d'importància creixent de la salut digital que ha portat la COVID-19. 

Integració de serveis: atrapats en el powerpoint?

Jordi Varela

Editor

@varelalaf

Hi ha un refrany que es fa servir força en els powerpoints de les reunions sobre integració de serveis que diu que si vas sol aniràs mes de pressa, però que si vas acompanyat aniràs més lluny. Es tracta òbviament d'un elogi al treball col·lectiu per a l'abordatge dels pacients amb necessitats socials i sanitàries complexes. Però massa sovint els desitjos es veuen desdibuixats per una realitat tossudament fragmentada. Per aquest motiu m'he animat a escriure aquest post. Però llavors m'he preguntat, què podria afegir, després de tot el que ja s'ha dit sobre integració de serveis en els cenacles d'experts, que fos útil? Doncs, se m'ha acudit elaborar una recepta senzilla a partir de quatre ingredients que, segons el meu entendre, i al marge dels models, són la clau per anar sortint del powerpoint i començar a canviar les coses.

Reconèixer les persones valuoses

Mª Luisa de la Puente
Promovent confiança

Aquest final d'any, enmig d'una situació de crisi assistencial que sembla no tenir fi, crec que és important parlar del compromís professional. Fonamentalment per reconèixer-lo i agrair-lo, però també per alertar del perill que el nou sistema sanitari –i també la societat en general– el vagi arraconant o devaluant.

L'atenció primària rural: l'oportunitat

Mònica Almiñana
Calidoscopi

Font: Diario de Valladolid

Una gran part de la humanitat viu en zones rurals i, des de Bolívia fins a Finlàndia, el repte de garantir els serveis sanitaris en aquestes àrees és complex a causa de la difícil accessibilitat, la manca de professionals i el cost elevat que representa. Al nostre país estem lluny de tenir unes zones rurals com les de Suècia o Austràlia, però si que compartim les mateixes dificultats per donar assistència a l'anomenada Espanya buidada.