Chris Spry ha
estat directiu en el National Health Service durant 34 anys i director d’OD
Partnership Network des d’on va treballar en programes de formació i
desenvolupament directiu a nivell internacional, dels quals s’han de destacar
els que durant diversos anys van implicar els 4 hospitals universitaris de Barcelona.
Entre altres distincions, el 2001 va ser nomenat Commander of the Order of
the British Empire (CBE) en reconeixement a la seva contribució al serveis de
salut.
|
Chris Spry ha estat a
Barcelona convidat per l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de
Catalunya per explicar l’experiència anglesa a la Jornada de presentació del
projecte “Essencial” i ha tingut a bé concedir una entrevista per al bloc
d’"Avenços en gestió Clínica”.
Jordi Varela:
Després de la seva
conferència d’aquest matí, li vull preguntar què pensa del nou model de
contractació anglès, conegut com “commissioning”, i quins resultats està
aconseguint?
“Commissioning”
és una nova forma de contractar serveis que ha promogut el National Health
Service amb l’objectiu d’introduir la competitivitat entre proveïdors i al
mateix temps promoure l’avaluació i les incentivacions econòmiques basades en
la qualitat assistencial.
|
Chris Spry:
A Anglaterra hem estat
intentant millorar els sistemes de compra de serveis durant els darrers 20
anys, i encara ara no parem de fer-hi ajustaments. Com ja he dit a la
conferència, el que ens està costant més és la introducció d’incentius
financers vinculats a les millores dels resultats clínics esperats.
I ara, veient-ho des
d’una perspectiva més àmplia, em pregunto si el “commissioning” és la manera
més efectiva de millorar la qualitat dels serveis. Pensi que ja som molts els
que ens qüestionem els costos i la burocràcia excessiva de tot el procés
concursal, i ja comença a haver-hi directius d’hospitals que es queixen de la
llibertat de concurrència. Incentiveu-nos a nosaltres, diuen, i no tingueu cap
dubte que millorarem.
Una altra questió que a
mi em preocupa és que a finals d’aquest mes de març els “Primary Care Trusts”
quedaran abolits i seran substituits per grups de professionals que hauran
d’endegar els concursos del nou model de “commissioning”, i això crec que és un
error perquè es perdrà l’experiència acumulada durant molts anys. Serà com
començar de nou i, per tant, preveig temps difícils.
Jordi Varela:
La segona pregunta és
sobre els programes de desenvolupament de lideratge clínic del NHS anglès.
Aquest és un assumpte que a nosaltres ens interessa molt, donat que en el
nostre país no hi ha cap tradició en aquesta línia.
Chris Spry:
En els darrers anys, a Anglaterra, hi ha hagut molts avenços en els programes de lideratge
promoguts per les autoritats sanitàries regionals, que han inclòs directors
generals, gestors clínics i altres professionals relacionats. Per nosaltres,
per la nostre manera de fer, sempre hem facilitat que els professionals tinguin
accés a programes de desenvolupament de lideratge i que disposin de plataformes
per aprendre els uns dels altres, més que no pas que s’apuntin a cursets amb
ensenyaments reglats. També promovem que aprenguin a analitzar les dificultats
que apareixen en el treball real i que s’impliquin en la recerca de solucions.
Des de fa poc, he
detectat un interès per part del govern de centralitzar aquestes iniciatives i
ara per ara està per veure si els programes de desenvolupament directiu
centralitzats seran capaços de millorar els processos regionals. No vull ser
pessimista, i vull pensar que el nou model serà millor.
Una de les coses que em
preocupa de debò és que aquests programes “oficials” (siguin regionals o
centrals) estan tenint un impacte més aviat minso. No hi detecto massa
entusiasme. Pensi que un dels principals problemes estructurals que tenim és
l’existència de dos mons culturals molt separats, els dels gestors i el dels
clínics i, ara per ara, no veig cap programa formatiu capaç de superar aquesta
barrera.
Discussió
Chris Spry aborda en
aquesta entrevista dos temes de gran actualitat: la viabilitat de nous models
de finançament i la implicació dels metges en la gestió clínica. Hem d’admetre
que els anglesos, malgrat fallades sonades, com la del cas recent de l’Hospital
de Mid-Sttafordshire, en el plànol de les iniciatives són força més actius
que nosaltres i, per tant, sempre és bo escoltar-los i aprendre’n.
I del que he sentit i
vist, vull destacar un parell de coses. Pel que fa al finançament, hi ha un informe
de Nuffield Trust (veure
post d’1 d’octubre), que va en la línia de Chris Spry: moltes
dificultats sobre el terreny. I pel que fa als programes de desenvolupament
directiu dels metges, ja han sentit això que una cosa són les promocions i
l’altra les barreres entre directius i metges. Doncs, això, a continuar picant
pedra.
El proper dilluns 25 de
març reprendré la sèrie “Pràctica clínica virtual” amb el sisè capítol destinat
a les carpetes de salut dels pacients o “Personal Health Records”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada