dilluns, 18 de març de 2013

Entrevista Chris Spry: "commissioning" i lideratge

Chris Spry ha estat directiu en el National Health Service durant 34 anys i director d’OD Partnership Network des d’on va treballar en programes de formació i desenvolupament directiu a nivell internacional, dels quals s’han de destacar els que durant diversos anys van implicar els 4 hospitals universitaris de Barcelona. Entre altres distincions, el 2001 va ser nomenat Commander of the Order of the British Empire (CBE) en reconeixement a la seva contribució al serveis de salut.

Chris Spry ha estat a Barcelona convidat per l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya per explicar l’experiència anglesa a la Jornada de presentació del projecte “Essencial” i ha tingut a bé concedir una entrevista per al bloc d’"Avenços en gestió Clínica”.



Jordi Varela:

Després de la seva conferència d’aquest matí, li vull preguntar què pensa del nou model de contractació anglès, conegut com “commissioning”, i quins resultats està aconseguint?

“Commissioning” és una nova forma de contractar serveis que ha promogut el National Health Service amb l’objectiu d’introduir la competitivitat entre proveïdors i al mateix temps promoure l’avaluació i les incentivacions econòmiques basades en la qualitat assistencial.

Chris Spry:

A Anglaterra hem estat intentant millorar els sistemes de compra de serveis durant els darrers 20 anys, i encara ara no parem de fer-hi ajustaments. Com ja he dit a la conferència, el que ens està costant més és la introducció d’incentius financers vinculats a les millores dels resultats clínics esperats.

I ara, veient-ho des d’una perspectiva més àmplia, em pregunto si el “commissioning” és la manera més efectiva de millorar la qualitat dels serveis. Pensi que ja som molts els que ens qüestionem els costos i la burocràcia excessiva de tot el procés concursal, i ja comença a haver-hi directius d’hospitals que es queixen de la llibertat de concurrència. Incentiveu-nos a nosaltres, diuen, i no tingueu cap dubte que millorarem.

Una altra questió que a mi em preocupa és que a finals d’aquest mes de març els “Primary Care Trusts” quedaran abolits i seran substituits per grups de professionals que hauran d’endegar els concursos del nou model de “commissioning”, i això crec que és un error perquè es perdrà l’experiència acumulada durant molts anys. Serà com començar de nou i, per tant, preveig temps difícils.



Jordi Varela:

La segona pregunta és sobre els programes de desenvolupament de lideratge clínic del NHS anglès. Aquest és un assumpte que a nosaltres ens interessa molt, donat que en el nostre país no hi ha cap tradició en aquesta línia.

Chris Spry:

En els darrers anys, a Anglaterra, hi ha hagut molts avenços en els programes de lideratge promoguts per les autoritats sanitàries regionals, que han inclòs directors generals, gestors clínics i altres professionals relacionats. Per nosaltres, per la nostre manera de fer, sempre hem facilitat que els professionals tinguin accés a programes de desenvolupament de lideratge i que disposin de plataformes per aprendre els uns dels altres, més que no pas que s’apuntin a cursets amb ensenyaments reglats. També promovem que aprenguin a analitzar les dificultats que apareixen en el treball real i que s’impliquin en la recerca de solucions.

Des de fa poc, he detectat un interès per part del govern de centralitzar aquestes iniciatives i ara per ara està per veure si els programes de desenvolupament directiu centralitzats seran capaços de millorar els processos regionals. No vull ser pessimista, i vull pensar que el nou model serà millor.

Una de les coses que em preocupa de debò és que aquests programes “oficials” (siguin regionals o centrals) estan tenint un impacte més aviat minso. No hi detecto massa entusiasme. Pensi que un dels principals problemes estructurals que tenim és l’existència de dos mons culturals molt separats, els dels gestors i el dels clínics i, ara per ara, no veig cap programa formatiu capaç de superar aquesta barrera.


Discussió

Chris Spry aborda en aquesta entrevista dos temes de gran actualitat: la viabilitat de nous models de finançament i la implicació dels metges en la gestió clínica. Hem d’admetre que els anglesos, malgrat fallades sonades, com la del cas recent de l’Hospital de Mid-Sttafordshire, en el plànol de les iniciatives són força més actius que nosaltres i, per tant, sempre és bo escoltar-los i aprendre’n.

I del que he sentit i vist, vull destacar un parell de coses. Pel que fa al finançament, hi ha un informe de Nuffield Trust (veure post d’1 d’octubre), que va en la línia de Chris Spry: moltes dificultats sobre el terreny. I pel que fa als programes de desenvolupament directiu dels metges, ja han sentit això que una cosa són les promocions i l’altra les barreres entre directius i metges. Doncs, això, a continuar picant pedra.


El proper dilluns 25 de març reprendré la sèrie “Pràctica clínica virtual” amb el sisè capítol destinat a les carpetes de salut dels pacients o “Personal Health Records”.

Cap comentari:

Publica un comentari