dilluns, 25 de març de 2013

Pràctica clínica virtual (6) Personal Health Record


De què es tracta?

Personal Health Record (PHR) és un recurs electrònic que conté informació clínica necessària perquè les persones prenguin decisions que afecten la seva salut.

Un tret comú de les plataformes PHR que he consultat és l’accessibilitat que el pacient té d’alguna part “rellevant” d’informació de la seva història clínica (informes d’alta hospitalària, informes d’urgències, resultats de laboratori, etc).

A més hi ha altres característiques de PHR remarcables, que no totes les plataformes contenen, ni tenen resolt de la mateixa manera:
  • Programació de visites mèdiques, d’infermeria i de proves. 
  • Auto-monitorització d’alguna variable rellevant: glucèmia, tensió arterial, exercici físic, ingesta calòrica, pes, etc. El propi pacient és responsable de mantenir aquesta part de PHR. És molt útil per a poblacions de risc i per a pacients crònics.
  • Control de medicació i gestió de receptes. 
  • Accés a imatges radiològiques. Aquesta és una part tècnicament sofisticada que s’acostuma a veure encara en desenvolupament.
  • Gestió de la pòlissa d’assegurança (només les PHR americanes).

Plataformes PHR genuïnament americanes:


https://healthy.kaiserpermanente.org/health/care/consumer/my-health-manager




http://www.mayoclinic.org/healthmanager/art-20050589



Aquesta iniciativa va néixer a Veterans Administration (VA) i ara s’ha estès a Medicare i a nombroses asseguradores privades. Blue Button ha esdevingut una icona de la reforma Obama, i el més remarcable és que el programa ha aconseguit que 450 organitzacions s’hagin compromès a omplir de contingut la plataforma. Per posar un exemple, dues associacions d’infermeres s’han animat en una campanya que promou que les infermeres facin servir Blue Button per connectar amb els pacients més aïllats.





La Carpeta Personal de Salut promoguda per l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQUAS)

Es tracta d’una iniciativa encara incipient que arriba a uns 800 pacients i que contempla l’accés a informes clínics rellevants i també permet l’auto-monitorització d’algunes patologies cròniques. Les altres característiques pròpies de PHR encara estan en fase de desenvolupament.


Resultats
Donada l’evolució constant i frenètica de la introducció de les tecnologies de la comunicació a la pràctica clínica, les avaluacions encara són molt inicials, però de les que he tingut accés, en destacaria tres:

A National Action Plan to support consumer engagementvia e-health. Informe elaborat per experts del govern federal nordamericà publicat fa un mes (febrer 2013) a Health Affairs. Aquest article fa una anàlisi de l’estat de la implantació de l’e-health a EUA, del qual es conclou, en línies generals, que el 65% de la població adulta estaria interessada a accedir on-line a la seva informació clínica, malgrat que els professionals potser no ho estan tant, ja que aquest fet els implica canvis a la manera de treballar; i tampoc ajuda que no hi hagi massa disponibilitat de plataformes digitals adequades. Tot plegat fa que, segons l’informe, a EUA només el 17% de la població té avui accés a serveis de plataformes PHR.

Association of online patient acces to clinicians and medical records with use of clinical services. Article avaluatiu publicat a JAMA el 2012 que analitza el comportament de un grup d’usuaris de “My Health Manager” i que conclou, contra el que es podria preveure, que les persones que fan servir aquest PHR de Kaiser Permanent són més consumidors que els no usuaris: es visiten més, truquen més, van més a urgències i s’hospitalitzen més.

Dos articles avaluatius, un sobre PHR i hipertensió arterial i l’altre sobre PHR i diabetis, conclouen que les carpetes personals per a pacients crònics han d’anar acompanyades de programes de continuïtat assistencial. Es tracta, doncs, de plataformes molt útils com a complement, però no com a substitució.


Discussió

Les carpetes personals de salut (PHR) són de ben segur un excel·lent instrument, sobretot si són interactives i permeten que el pacient s’impliqui en l’auto-cura. Penso que també haurien de ser una finestra d’internet perquè les persones afectades d’alguna malaltia crònica o greu tinguin un lloc “segur i fiable” on poder consultar.

Fixin-se, però, en el treball que he citat anteriorment de JAMA (gràcies Miguel Angel Mañez @manyez per l’aportació) que es podria interpretar en el sentit que les carpetes personals de salut serien un talismà per a les persones més hipocondríaques, la qual cosa fa miques les previsions, ja que ara es veu que l’aproximació digital de serveis al ciutadà, no redueix la seva dependència del sistema sanitari, sinó que aglutina les persones més demanadants i les fa consumidores d’un nou servei.


Per al proper dilluns primer d’abril tinc preparada l’edició del setè capítol de “Pràctica clínica virtual” sobre Telecare o com practicar assistència sanitària a distància.

1 comentari:

  1. Gracies a tu! Em va sorprendre molt eixe article, encara que amb una analisi sense topics potser que un pacient més interessat per a seva salut tindrà mes dubtes i mes patologies, a mes de la hipocondria.


    ResponSuprimeix