I a nosaltres quan ens toca?

"Nosaltres", de Ievgueni Zamiatin, descriu de forma magistral una societat de precisió matemàtica, perfectament ordenada i sense fissures. Tots els individus tenen una consciència clara de les seves obligacions i cada minut de la seva vida està sincronitzat, com si es tractés de l'engranatge d'un rellotge, sota la tutela d'un sistema ferreny curiosament anomenat "Benefactor". Els drets d'aquestes persones queden reduïts als famosos termes d'eficiència i producció per a un fictici Estat Únic.

Afortunadament la nostra realitat és més diversa, i com qualsevol sistema tendim a l'entropia. D'altra banda no estem exempts d'intents d'homogeneïtzació de la població i d'eliminar allò "desviat de la norma".

De manera simbòlica a "La nau dels bojos", del Bosco, podem identificar uns personatges insans, des d'un punt de vista moral, que marxen a l'exili cap a una suposada terra promesa, però que realment els exclou de la resta de la societat, clar exemple viscut en el trastorn mental greu amb els manicomis.


Seguint aquest fil històric, l'atenció a la salut mental s'enfronta a nous reptes i oportunitats. La decisió compartida en persones que pateixen esquizofrènia ha demostrat efectivitat i millora en la qualitat de les decisions, basades en l'augment del coneixement i la participació, observant-se una major congruència amb els valors i preferències del pacient, així com una certa satisfacció de l'usuari (JM Villagran, Rev. Asoc. Esp. Neuropsiq. 2014). Aquesta presa de decisions compartides s'ha de veure com un procés dinàmic, on es comparteix la informació, es reflexiona sobre ella i s'oferta suport.

Un trastorn mental greu pot limitar de forma temporal i transitòria la capacitat de decisió de la persona, però és un error inassumible identificar la malaltia mental amb la incapacitat. Al contrari, es tracta d'una situació d'especial vulnerabilitat on els drets del subjecte podrien no ser respectats.

Tot i les evidències, la presa de decisions compartides es pot veure amenaçada per actituds paternalistes i sobreprotectores, similar a la figura del Gran Benefactor de "Nosaltres", on el principal objectiu, recordem-ho, era igualar a la població al voltant d'un patró comú, que pot ser fins i tot construït a nivell artificial amb argúcies que utilitzen l'idioma científic amb interessos propis.

Estem en una societat en permanent canvi, però aquestes tendències sempre han estat presents i hi ha molts exemples previs d'aquesta tensió entre les dues postures. Ens trobem en aquest moment amb la necessitat d'abordar aquest debat de forma oberta i de actualitzar-lo en el cas de la Salut Mental al mateix nivell que es troba a la resta de processos d'atenció sanitària.