Qui atén els pacients mentals?

La xarxa de recursos de salut mental sempre ha estat un món a part, potser ara menys, però noves dades diuen que la integració de xarxes està lluny del que seria desitjable. Les raons per oferir serveis conjunts són diverses, i tot i que la reducció de l'estigma sembla la més important, ara un estudi de Nuffield Trust, fet a l'àmbit anglès, revela que l'atenció que reben els malalts mentals dels seus problemes més estrictament físics de salut, està molt per sota del de la població general.

L'estudi parteix de dos grups de pacients: uns tenien hospitalitzacions prèvies per problemes mentals i els altres també tenien ingressos previs però per causes no mentals. L'anàlisi compara l'ús hospitalari d'ambdós grups entre 2009 i 2014 amb resultats preocupants.

Les persones amb malaltia mental han anat a les urgències hospitalàries 3,2 vegades més, i han ingressat a l'hospital per la via d'urgències 4,9 vegades més, però -aquí la sorpresa- només una cinquena part d'aquestes hospitalitzacions van ser degudes a problemes mentals. Seguint en la mateixa línia, si aquestes hospitalitzacions urgents es filtren pel criteri de les que són potencialment evitables, la diferència es manté molt alta, 3,6 vegades més, dada que avisa que el gruix d'aquestes hospitalitzacions excessives van ser degudes a patologies físiques que s'haurien pogut resoldre en un entorn comunitari o d'atenció primària. L'estudi dóna un munt de xifres més específiques, però totes van a petar al mateix lloc.

Holly Dorning, investigadora de Nuffield Trust, i primera signant del treball, diu: "És molt sorprenent que les persones amb malaltia mental vagin molt més a urgències per motius no mentals. Aquest fet qüestiona seriosament el model fraccionat de xarxes en paral·lel, la de salut mental per una banda i la general per l'altra. Si continuem tractant els malalts mentals de manera aïllada els estem privant dels serveis essencials de salut als quals tenen dret".

Quan en una etapa de la meva vida professional vaig ser Director de l'Institut Municipal de Psiquiatria d'Urgències de Barcelona (llavors conegut com a IMPU) una de les coses que més em va impactar va ser que els pacients ingressats tenien un nivell de cura de la seva salut absolutament subòptima, per dir-ho amb correcció. I, per diversos motius, entre ells aquest, vaig decidir imitar Franco Basaglia. Havia de tancar aquell manicomi per atendre els malalts mentals en fase aguda en un entorn d'hospital general i, sis anys més tard, per fortuna per als pacients, me'n vaig sortir.

Tancats els manicomis, ara el repte es aconseguir que a l'àmbit comunitari, els malalts mentals rebin una atenció global de la seva salut, i no sembla que el manteniment separat de les xarxes sigui el model més recomanable, almenys a la llum de les dades de l'estudi de Nuffield Trust.

Posted by Jordi Varela, editor