divendres, 5 de juny del 2015

La pràctica de l'evidència i la medicina de família






El tweet del Dr. Josep Vidal Alaball ens condueix al blog del New England on un periodista pregunta a tres metges de família quines són les dificultats que tenen per abandonar pràctiques clíniques de poc valor, en concret en relació a les 15 recomanacions que la American Academy of Family Physicians (AAFP) ha aportat a Choosing Wisely (veure el post de 6 de maig de 2013).

De la lectura de les tres entrevistes es conclou que els metges de família, tot i ser coneixedors de les recomanacions que ha elaborat la seva associació, sovint tenen problemes a l'hora d'explicar a un pacient que determinada prova és millor no fer-la o que seria preferible no receptar un antibiòtic, sense ser sospitosos de col·laboracionisme amb les retallades.

Dues idees que vull destacar d'aquestes entrevistes a tres metges de família:

a) Organitzar workshops professionals centrats en el debat sobre el foment de pràctiques clíniques de valor és positiu, no tant per adquirir més coneixements, sinó per intercanviar experiències i reforçar actituds.

b) Promoure estratègies des dels àmbits acadèmics per explicar les recomanacions a la població general també és una bona iniciativa. Els metges entrevistats diuen que hi comença a haver algunes persones que han sentit a parlar dels riscos de la sobreactuació mèdica, i que la comprensió de l'opinió pública millora quan aquesta informació prové de fonts independents.

L'estratègia per reduir l'epidèmia de sobrediagnòstic i de sobreactuació mèdica s'ha de fonamentar bàsicament en dues línies: més debat professional i més informació al públic en general per part de les societats científiques i de les institucions acadèmiques.



Jordi Varela

Editor

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada