dilluns, 16 d’octubre de 2017

La revolució dels pacients segons Víctor Montori









Víctor Montori, professor de medicina i diabetòleg de Mayo Clinic, el 2016 va crear "The Patient Revolution", una fundació que es proposa ajudar a fer realitat l'atenció centrada en el pacient. En el seu nou llibre "Why We Revolt", Montori posa l'accent en com l'assistència sanitària industrial ha corromput la missió de la medicina fins a l'extrem que ara els metges es veuen incapaços de tenir cura de les persones que confien en ells (Per a més informació de l'autor en aquest mateix blog, es recomana una cerca de l'entrada "Montori V." a les etiquetes (columna de la dreta avall). Entre d'altres posts, hi trobaran el video de la conferència que va fer a Barcelona el 19 de maig de 2017).


El problema

El relat de "Why We Revolt" va creixent a través d'una trama precisa i original. La història comença per la crueltat que desprenen molts metges amagats rere la pantalla de l'ordinador, les rutines, els objectius a complir o l'anhelat factor d'impacte; després l'autor parla de l'existència d'una visió dels pacients en format de casuística agrupada (blur = taca borrosa). Molts metges van a la cerca de la catalogació dels seus pacients, diu, donat que això els ofereix certeses. Montori creu, però, que, lluny de codis i formularis, les entrevistes clíniques haurien de generar-se en un clima pulcrament personalitzat. Més enllà de les etiquetes, l'autor defensa que si cada pacient és tractat de manera singular, això té sentit clínic i s'acaba reflectint en els resultats. El següent graó en el relat és la cobdícia que s'amaga rere dels interessos, més o menys ocults, d'enriquiment per part de la indústria relacionada, la qual compta amb la connivència de la manera de fer de molts metges. Aquesta cobdícia. diu, ha aconseguit que la societat vegi la medicina tecnificada com un bé de consum i que a moltes consultes es plantegin les decisions en termes de "quant més millor", assumpte nefast que atempta contra el valor de la feina clínica. El darrer problema que es menciona és la sobrecàrrega que els processos terapèutics infringeixen en els pacients, especialment en el crònics i fràgils. Segons l'autor, quasi la meitat de les persones grans expliquen que seguir les recomanacions i els tractaments que els manen els metges els és molt carregós, i que sovint no recorden ben bé què han de fer.

La recepta: elegància, solidaritat, amor i integritat

Els metges han de buscar el temps imprescindible per destinar-lo als malalts que ho requereixen. Per això s'haurien d'alleugerir de feines sobreres i recuperar el control de la seva agenda. Tenir cura de les persones malaltes té a veure amb l'elegància que es genera en els actes assistencials portats a terme a consciència. Les presses són una falta de respecte especialment per als més necessitats d'atenció. L'amor és una altre dels elements que Montori posa de relleu: "Sense un ambient d'estima, els pacients no se senten proclius a explicar alguns dels seus aspectes més íntims. El metge que es conformi amb les superficialitats d'una visita convencional, errarà en el diagnòstic i en el pla terapèutic". Per contra, en un clima de confiança i de comunicació productiva, els dos actors, metge i pacient, avançaran conjuntament fins aconseguir compartir decisions que tindran sentit intel·lectual, emocional i pràctic.

La pràctica de la medicina industrial ha esdevingut una versió degradada de l'evidència, perquè està forçant els clínics a catalogar els pacients per, a continuació, aplicar-los guies que han demostrat que en la teoria funcionen per a aquell grup. Montori, molt crític amb la medicina de manual, insisteix que ha arribat l'hora de la revolució dels pacients i per això els metges han de canviar d'actitud i, lluny dels formularis, han de fer el seu treball clínic pensant de manera individualitzada per a cada persona que atenen. Això els obligarà a buscar més temps per escoltar, per debatre, per comprendre i per implicar les persones malaltes en els seus propis processos clínics.

Víctor Montori explica que els metges han esdevingut tècnics que amb prou feines comprenen els problemes reals de les persones que atenen i, segons ell, cal una revolució per recuperar les essències. S'haurien d'abandonar els indicadors d'eficiència mèdica per fomentar, per contra, l'art de la conversa, l'única manera possible d'acostar l'evidència científica a la manera de ser de cada persona i amb això aconseguir una major efectivitat clínica. Moltes gràcies, Víctor, per haver escrit "Why We Revolt".



Jordi Varela
Editor

Cap comentari:

Publica un comentari