divendres, 10 de juliol del 2020

Les expectatives en salut influeixen en el resultat







Nota dels editors: Aquest post va ser publicat el 13 de març, però degut a l'avenç de l'epidèmia que es vivia en aquell moment, creiem que no va merèixer l'atenció habitual dels nostres lectors, per la qual cosa hem decidit donar-li una segona oportunitat.


A la recerca de la dona perfecta, Pigmalió es va enamorar de la seva estàtua Galatea. El seu desig era tan gran, segons explica Ovidi a Les metamorfosis, que l'estàtua va esdevenir humana. Quan es produeix l'efecte Pigmalió, les expectatives que tenim influeixen en el comportament fins al punt que la manera com actuem és precisament la que provoca el resultat esperat. Les nostres creences també influeixen en altres persones i d'aquesta manera busquem que les nostres expectatives siguin certes i es facin realitat amb conductes que tendeixin a confirmar-les. Aquest efecte també es coneix amb el nom de "profecia autocomplerta" i significa que farem tot el possible perquè allò que creiem que passarà, finalment es faci realitat.

Una revisió recent a The New England Journal of Medicine reflecteix l'efecte que exerceixen les expectatives positives (efecte placebo) i negatives (efecte nocebo) en els resultats de salut. Aquests efectes es produeixen en tots els contextos, tant en clínica i recerca com en tractaments actius i amb placebos, en el procés del consentiment informat i en les campanyes de salut pública. L'efecte placebo dona lloc a resultats positius i el nocebo a resultats perjudicials i perillosos. La relació entre el pacient i el professional de la salut influeix molt en la probabilitat que aparegui l'efecte placebo o que es notifiquin efectes secundaris. La confiança en el clínic i una relació positiva, amb comunicació oberta, entre el pacient i el professional, han demostrat la reducció d'efectes adversos.

Pacients amb refredats comuns que perceben els seus metges com a empàtics refereixen símptomes menys severs i de durada més curta que aquells que els defineixen com a persones fredes i distants; al seu torn, quan aquesta relació és bona, apareixen nivells reduïts de marcadors inflamatoris com la interleucina-8 i del recompte de neutròfils. Per tant, una manera d'aprofitar l'efecte placebo de manera no paternalista seria explicar els resultats d'un tractament de manera realista i positiva. Les expectatives positives augmenten la resposta a tractaments com la lidocaïna tòpica, el diazepam, l'estimulació cerebral profunda, l'acupuntura o fins i tot intervencions quirúrgiques. Respecte a les expectatives dels clínics, un estudi va comparar l'efecte del tractament analgèsic amb el d'un placebo després d'una extracció dental i va demostrar que el coneixement, per part del metge, que el pacient estava rebent l'analgèsic i no el placebo s'associava al fet que aquest expressés més alleujament del dolor. 

Al contrari, una informació expressada de manera preocupant o acompanyada d'alarma social, creences errònies, expectatives pessimistes, experiències negatives prèvies o pressió de l'entorn pot provocar efectes secundaris o reduir els beneficis de qualsevol classe de tractament, com també augmentar el risc que apareguin efectes secundaris inespecífics (intermitents, idiosincràtics, no dependents de la dosi i no reproduïbles). Aquests efectes secundaris condueixen a manca d'adherència o abandonament del tractament i porten el pacient a buscar alternatives en altres camps. Totes aquestes conseqüències es podrien atribuir a aquest efecte nocebo. Si a l'hora d'explicar el resultat esperat d'un tractament s'esmenta la proporció de pacients que no presenten efectes secundaris en comptes de la proporció dels que sí que en presenten, la incidència d'aquests efectes es redueix.

Finalment, cal considerar altres conseqüències greus que poden produir els efectes esmentats en un pacient que rebi un tractament o sigui sotmès a una prova diagnòstica o a una intervenció que no necessita, en els dos casos a causa d'expectatives desmesurades i no realistes sobre els resultats. D'aquesta manera es maximitza la creença sobre els potencials beneficis dels tractaments o les proves i se'n minimitzen les conseqüències negatives. Els efectes placebo i nocebo existeixen, tenen una forta base neurobiològica i social, i saber conèixer-los i gestionar-los és important en qualsevol àmbit assistencial.

1 comentari:

  1. Un article molt interessant, especialment pels que exercim en atenció primària. Descriu molt be un fenomen que percebem quotidianament. I més en algunes àrees com la patologia mental o el dolor.
    Ara be, també es produeix el fenomen que unes expectatives excessives i no realistes condueixen a frustració, insatisfacció, medicalització excessiva i iatrogènia (el cas paradigmàtic és el tractament del dolor crònic)

    ResponElimina