Promovent l’atenció basada en les persones

Més enllà de la medicina de manual hi ha les persones. Cal, doncs, temps per escoltar-les i ganes de fer-ho. Aquests 6 posts aporten reflexió sobre una pràctica clínica més humana.

L'orientació al pacient: un servei de salut com a “servei” by Sophia Schlette

Fa uns anys, quan encara treballava per a Kaiser Permanente…

Llegir més

Excel·lència atenent la diversitat by Gustavo Tolchinsky
Quan parlem d'excel·lència a l'atenció sanitària podem estar fent-ho des de l'assistència que cada professional ofereix als seus…
Llegir més

El mite de la falta d'adherència by Cristina Roure
No és que no vulguin o no sàpiguen, és que no poden. Fa poc vaig llegir que un metge es lamentava que quan va començar…
Llegir més

Fomentant pràctiques de valor

Els debats sobre les millors pràctiques, un dels temes nuclears del blog, ens han ofert 8 propostes durant el darrer curs, en les quals hi han participat molts dels nostres col·laboradors.

Per millorar la despesa s’ha de reduir el cost by Josep Mª Monguet

És prou conegut que el pressupost destinat als serveis de salut…

Llegir més

Sobrediagnòstic en depressió: hi ha portes que és millor no obrir by Andrés Fontalba
Ho avisava la jove Cecília als seus 13 anys a la genial pel·lícula…
Llegir més

Bypass i hemodinàmica coronaris: la quantitat importa by Jordi Varela
A l'article "Comparing hospital performance within and across…
Llegir més

Tot per al pacient sense el pacient?

Ara fa trenta anys, John Burnun, un internista de Tuscaloosa (Alabama), va escriure un article al NEJM sobre la moda i la pràctica clínica. Tenia poc més de seixanta anys i una llarga experiència clínica. Des d’aquesta perspectiva, deia que escapar de la moda de vegades és molt difícil: “la moda és un enemic seductor i poderós”. Alguna vegada m’ha passat pel cap pensar si tot això que estem fent al voltant de l’experiència del pacient no és també una moda, de la mateixa manera que la “medicina personalitzada” o la fascinació pel big data també ens poden fer pensar en la idea de moda.

Muir Gray recupera la idea de Thomas Kuhn de “canvis de paradigma” quan parla de les maneres diferents d’enfocar la qualitat assistencial. Donabedian insistia en l’estructura, el procés i el resultat (i també insinuava el paper de la qualitat percebuda). Per a Cochrane, el paradigma era l’efectivitat (i des d’aquesta perspectiva es prenien decisions, especialment en allò que fa referència a la distribució de recursos escassos).

Millorant les experiències per als pacients

La primera recopilació d'estiu recull 6 posts que mostren el gran interès que hi ha, des de diferents focus, per millorar les experiències dels pacients.

El paternalisme de presentar el got mig ple o mig buit by Pedro Rey

En  anteriors entrades, tant Cristina Roure com Jordi Varela...
Llegir més

Provocant una epidèmia necessària by Anna Sant
Volia estrenar-me en aquest blog amb una reflexió que em va portar, ara ja fa uns anys...
Llegir més

Innovació (3.8). Suspens contundent

L’autoengany és la manera de no progressar. Fa uns anys (2006) em van convidar a fer la conferència d’inici de curs a una de les entitats de la UPC. Vaig parlar del dèficit en innovació que hi havia al nostre país, mostrant múltiples dades. El rector, que va parlar després, va fer el possible per desautoritzar-me, amb l’únic argument que a les universitats teníem una gran producció científica. Va quedar clar que no entenia la diferència entre la innovació i la producció científica acadèmica [1]. Doncs bé, deu anys després, estem pitjor, i no tant sols a Espanya, a Catalunya també. Ens podem seguir mirant el melic, però hem d’entendre que per fer un país innovador les illes d’excel·lència són imprescindibles, però no són suficients. 

La UE calcula des de fa anys l’índex d’innovació per països i per regions. Suspeníem el 2006 i seguim suspenent el 2016. Espanya és a 62 punts del màxim (Suècia), i a 44 punts del mínim (Romania). Catalunya [2] és a 77 punts de la millor regió i Estocolm a 65 de la regió menys innovadora, el nord-est de Romania. Euskadi, Madrid, Aragó o Navarra es troben en situacions semblants (taula 1). L’índex d’innovació es calcula fent servir 27 indicadors, i al llarg dels darrers 20 anys l'Innovation Scoreboard s’ha anat fent cada vegada més acurat. El mateix es pot dir del Regional Innovation Scoreboard.

Recomanacions d'estiu: els 10 llibres més actuals de gestió clínica

La setmana passada els vaig oferir recomanacions dels 10 llibres que considero que han marcat els fonaments de la gestió clínica moderna (2006-2012), i ara toca el torn de les 10 obres més actuals, les que aporten arguments i reflexió als debats més vius (2012-2016). Doni'n un cop d'ull, remenin i triïn.

The Patient Paradox. Why Sexed Up Medicine is Bad for Your Health

Margaret McCartney (2012)

A la consulta dels metges de família cada cop hi va més gent, no perquè estiguin malalts, sinó perquè tenen por d'estar-ho

Veure post: Contradiccions de la medicina d'avui segons la Dra. McCartney

Critical Decisions. How You and Your Doctor Can Make the Right Medical Choices Together

Peter A. Ubel  (2012)

Quan les persones han de prendre una decisió important sobre la seva salut, els poden més les emocions que la racionalitat

Veure post: La decisió clínica compartida és cosa de dos

Innovació centrada en el pacient

Tant en el sector sanitari com en la indústria, la innovació ha deixat de banda els antics paradigmes. Si abans es creaven productes i serveis sense comptar amb les necessitats de l'usuari final, ara es busquen noves maneres de resoldre els problemes de les persones, tenint en compte el context en què viuen, els seus desitjos, les seves pors i les seves inquietuds.

El Design Thinking o Pensament de disseny és la metodologia utilitzada pels dissenyadors com a estratègia per generar innovació. Tim Brown, professor de l'escola d'enginyeria de la Universitat de Stanford, va ser-ne l'impulsor amb un article publicat el 2008 a Harvard Business Review en el qual explicava la col·laboració dels professionals de primera línia de Kaiser Permanente en la reenginyeria del procés de canvi de torn d'infermeria. El resultat va ser beneficiós tant per a l'experiència del pacient com per a la vivència dels professionals. En aquest article del New York Times Opinionator s'expliquen altres projectes que Kaiser ha dut a terme aplicant el pensament de disseny.

Recomanacions d'estiu: els 10 llibres bàsics de la gestió clínica moderna

Amb la intenció d'evitar que aquest estiu tinguin temptacions d'avorrir-se, he preparat una recopilació dels 10 llibres que, segons el meu entendre, en els darrers 12 anys han marcat els fonaments de la gestió clínica tal com l'entenem avui. Per a cadascuna de les propostes hi trobaran un enllaç a un post en el qual s'hi va fer la crítica.

La estrategia del océano azul. Crear nuevos espacios de mercado donde la competencia sea irrelevante

W. Chan Kim, Renée Mauborgne (2005)

Mítica obra (3,5 milions de llibres) que analitza la innovació que ha fet que certs projectes empresarials no tinguin competència possible. 

Veure post: Els pacients crònics complexos i l'estratègia de l'oceà blau

Els tractaments a prova. Millor recerca per millorar la salut

Imogen Evans, Hazel Thornton, Iain Chalmers, Paul Glasziou (2006)

Revisió àmplia de la difícil relació entre recerca i clínica

Veure post: Els tractaments, a prova

Spillover knowledge, l'assignatura pendent per a la innovació

El nostre sistema de salut és una font generadora d'innovació tecnològica en cadascun dels seus processos productius. Està present tant en la reenginyeria d'una acció quotidiana que optimitzi el temps a l'agenda d'un professional com en el disseny d'una eina que millori la seguretat del pacient o en les estratègies de consens de guies clíniques i millora de la comunicació entre diferents nivells assistencials. Qualsevol procés de canvi tecnològic o innovació sanitària travessa quatre etapes que descriuen el seu limitat cicle de vida.

La fase inicial o de desenvolupament sol succeir en un marc extern a la pràctica estrictament clínica. La tecnologia és dissenyada a escala institucional o bé en el si de comissions de treball interdisciplinàries que es formen en els equips sanitaris. L'actitud dels professionals que adopten aquesta nova tecnologia sol ser molt entusiasta fins i tot encara que hi hagi escassa evidència sobre la seva efectivitat.

El valor del salari

El Dr. Hans Duvefelt, un metge de família suec que treballa a Maine, va dir en un article a "The Health Care Blog": "A algú se li acut que els bombers cobrin menys si el foc arrasa completament una casa? O que un inspector no cobri si el crim que investiga queda sense resoldre? O que un militar tingui una retallada de sou quan perdi una batalla? I ara imaginem que -continua-, malgrat estar-hi en contra, arribats al cas, s'haguessin de mesurar els resultats en salut. Quan un pacient hagi de ser reingressat, com s'esbrinarà quin dels diversos proveïdors de serveis ha fallat? I si la recaiguda d'un bronquític crònic no és deguda a cap errada de cap metge o infermera sinó a una entrada d'aire fred? Quina mena de burocràcia s'haurà de posar en marxa per mesurar tot això?" 

Els mals resultats dels pagaments per resultats

La direcció per objectius ha estat introduïda, a gairebé tots els serveis sanitaris del món, com un model que, per ell mateix, hauria de dinamitzar les encarcarades estructures sanitàries. Es va vendre, per part dels seus defensors, com un ham per pagar millor als que millor ho feien, qüestió que d'entrada sonava bé, però que a la pràctica no va funcionar, no només perquè els resultats en salut són influenciables per diversos factors, sinó perquè a molts clínics els és estrany haver de ser retribuïts per fer bé la seva feina.