divendres, 17 de gener del 2014

MBE: l'hora de la crítica





Aquesta setmana excepcionalment he triat dos tweets perquè quan els seguia la pista per separat em vaig adonar que estaven relacionats a través d'un debat originat a les pàgines de BMJ, i per això em va semblar que era més aclaridor presentar-los junts. Estic segur que quan hagin llegit el post sencer em donaran la raó.


El Dr. Des Spence, un metge de família escocès, és el redactor d'un article publicat a la secció "From the frontline" del BMJ, revista de la qual Tessa Richards, l'autora del primer tweet seleccionat, n'és editora senior. "La MBE va fer un gir, afirma el Dr. Spence, quan la indústria farmacèutica va entendre que els seus principis i mètodes eren més una oportunitat que una amenaça, i per això avui ha esdevingut una arma carregada apuntant a la templa del metge.

La MBE és, ara mateix, un problema que no fa més que alimentar el sobrediagnòstic i el sobretractament. Si no, com s'explica que a Anglaterra hagi augmentat un 66% la prescripció farmacèutica en la darrera dècada, quan aquesta xifra no es pot justificar ni per l'increment de càrrega de malaltia ni per l'envelliment poblacional?" L'autor demana una recerca independent, lliure del finançament privat, que elabori les preguntes que realment interessen a metges i pacients. "Si no som capaços de redreçar la deriva consumista de la MBE això serà un desastre, tot i que em temo que ja hi estem abocats".


El Dr. William Cayley, metge de família i professor de la Universitat de Wisconsin entra al debat de l'article del Dr. Spence a través del propi blog de BMJ. Aquesta rèplica la he descobert gràcies al tweet de Gloria Gálvez, infermera, mediadora i blogger, molt activa, per cert. D'acord amb l'escrit, el Dr. Cayley creu que la MBE, lluny del que pensa el Dr. Spence, no està trencada, i que si bé hi pot haver alguna desviació, en general, és una metodologia que se centra en els problemes reals i que ajuda als metges en la seva pràcica clínica. "Som nosaltres, afirma, els que ens hem d'esforçar per garantir que les guies de pràctica clínica no es descentrin, perquè fer això també és part de la nostra feina com a metges".

El crit del Dr. Spence reflecteix una realitat avalada per les dades, mentre el Dr. Cayley, que admet que és temps per a la crítica, no accepta, en canvi, que la MBE estigui trencada. El debat està servit.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada