“Per a nosaltres [els legisladors atenencs], la discussió no és una pedra en el camí cap a l’acció, sinó el pas previ imprescindible per a prendre qualsevol decisió sàvia”. - Pèricles
Llegia aquesta cita en el
llibre “És la política, idiotes!” del professor de Ciència Política Quim Brugué on fa una defensa aferrissada de La Política. De
la necessitat de la política per a prendre decisions col·lectives. En aquests
moments de desafecció política imperant, és un llibre, si més no, interessant, i
que planteja una qüestió per mi clau: la
intel·ligència sempre és col·lectiva.
Interessant debat avui
dia, a l’era de les xarxes, on
compartir coneixement i col·laborar mai havia estat tant fàcil. Però, i en l’àmbit
de les polítiques públiques? Es té en compte la intel·ligència col·lectiva en
el seu disseny? Té sentit fer-ho?
En el seu informe Citizens
as Partners: Information, Consultation and Public Participation in
Policy-Making, l’OCDE
planteja tres grans motius pels quals els governs han de fomentar la
participació dels ciutadans en l’elaboració de polítiques públiques:
- Millors polítiques públiques (incorporen les necessitats reals dels destinataris i es facilita la implementació)
- Major confiança en els governs (major acceptació de les polítiques per part dels ciutadans i més legitimitat dels governs)
- Democràcia més forta (ciutadania més activa i involucrada en els afers públics)
En política sanitària, hi ha una llarga tradició
d’establiment d’òrgans formals de participació
professional i, cada vegada més, d’oferir mecanismes per escoltar l’opinió de la ciutadania (The NHS belongs to the people: A call to
action). Exemples com el descrit aquí, del ministeri de salut del Canadà, mostren com un
procés de participació ciutadana (16 focus groups en 8 ciutats diferents i
participació de més de 200 ciutadans) va servir per introduir canvis en
l’estratègia de comunicació de la política sanitària federal.
La participació per se no té efectes miraculosos. Qualsevol
procés de participació ha de tenir un
perquè molt clar: definir clarament què es vol aconseguir (informar;
recollir punts de vista; discutir; implicar...) determinarà l’estratègia i les
eines per aconseguir-ho.
En qualsevol cas, fer
front als grans reptes del nostre sistema sanitari com l’envelliment, els
avenços tecnològics o l’atenció a la cronicitat requerirà, sense dubte, d’abordatges
transversals i multidisciplinaris. I per això, la participació dels professionals sanitaris i de la ciutadania en
el disseny de les polítiques sanitàries del futur és clau.
Post-script
Segons el mite grec,
Ariadna, enamorada de Teseo, decideix ajudar-lo a matar el Minotaure i sortir
del laberint a Creta. Li va entregar un cabdell de fil màgic que li va
permetre, després de matar al monstre, trobar el camí de retorn i sortir del laberint.
A la recerca dels fils màgics que ens
ajudin a avançar...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada