divendres, 30 de setembre del 2016

Excel·lència atenent la diversitat








Quan parlem d'excel·lència a l'atenció sanitària podem estar fent-ho des de l'assistència que cada professional ofereix als seus pacients fins a la perspectiva de les organitzacions territorials on treballen. L'activitat professional sanitària és extremadament complexa i ser competent és realment una tasca titànica. Si tenim en compte que a més ho hem de ser al llarg de tota una vida professional amb un coneixement cada vegada més mutant i on la lluita per generar evidència i gestionar amb eficiència va en la direcció d'una societat més informada, diversa i exigent, fa, fins i tot, vertigen.

A la trobada d'un metge amb un pacient es produeix un xoc de trajectòries, de constructes, o sigui, la suma d'experiències del nostre passat individual i col·lectiu que ens fan ser qui som i com som tant als metges com als pacients. L'enorme asimetria que pot haver d'experiències, coneixements i expectatives d'aquests dos actors, fa que l'encaix sembli, a priori, improbable. Requereix de determinades competències perquè la trobada vagi embastant-se per construir un entorn de confiança on tots dos conflueixin.

dilluns, 26 de setembre del 2016

Revisió històrica (Capítol 4)











L'acte assistencial mai abans havia estat objecte d'estudi fins que Avedis Donabedian va establir les bases per avaluar la qualitat assistencial. Anys més tard, l'Institut de Medicina nordamericà va plantejar una estratègia per protocol·litzar al màxim els processos clínics més freqüents. A la dècada dels vuitanta, National Institutes of Health van començar a finançar programes de consens entre clínics per dictaminar sobre l'adequació de certes innovacions, com l'ús de la laparoscòpia, o sobre indicacions no suficient investigades, com la cesària electiva.

El 1992, un grup d'epidemiòlegs de la Universitat McMaster a Canadà, encapçalats per Gordon Guyatt, van plantejar una nova metodologia per aconseguir que els descobriments de l'epidemiologia clínica arribessin al consultori. Posteriorment, el 1995, David Sackett va desenvolupar les bases del que va ser batejat com a medicina basada en l'evidència.

El nou mil·lenni es va estrenar amb sorpresa, l'Institut de Medicina nordamericà acabava de publicar l'informe “To err is human” que posava al descobert les mancances de la pràctica clínica als Estats Units. A partir d'aquell moment, donada la gravetat de les dades, tots els governs del món van haver de posar en marxa programes, com el check list quirúrgic, per garantir la seguretat dels pacients.

I vostès es preguntaran: Quina serà l'aportació del segona dècada i d'aquest segle a la gestió clínica? No ho dubtin, el valor de la pràctica clínica és el nostre nou repte. 

Si desitgen formar-se millor per afrontar els nous reptes assistencials, el seu curs és “Gestió Clínica: bases, avenços i reptes", un curs online d'autor que sorgeix del pensament del blog “Avenços en Gestió Clínica”.


divendres, 23 de setembre del 2016

El paternalisme de presentar el got mig ple o mig buit







En  anteriors entrades, tant Cristina Roure com Jordi Varela han parlat de com els biaixos cognitius, i en particular de la nostra dificultat per entendre el que realment signifiquen els càlculs probabilístics i com poden afectar a decisions importants sobre la nostra salut. Avui els vull mostrar un exemple, originalment degut als psicòlegs Daniel Kahneman i Amos Tversky, sobre la importància que pot tenir la forma en què es presenta la informació sobre la salut en aquells casos en que és necessari prendre una decisió clínica, ja que les diferents opcions possibles no tenen perquè tenir un resultat cert, sinó que hi ha incertesa. Perquè vegin millor la contradicció de la qual els parlo, els demano que després de llegir el següent paràgraf, s'aturin un segon a pensar i decidir, abans de llegir el paràgraf que ve a continuació.

dilluns, 19 de setembre del 2016

El pacient el veurà ara, a propòsit d'Eric Topol








Eric Topol, Director de Scripps Translational Science Institute, va publicar el 2012 "The Creative Destruction of Medicine" i el 2015 "The patient will see you now. The future of medicine is in your hands". Feia temps que tenia aquest darrer llibre en llista d'espera i per fi l'he pogut llegir aprofitant les vacances. Es tracta d'una obra important, que parla de tecnologia a partir del coneixement profund de la pràctica clínica. És una peça literària, pel meu gust, un pèl massa recarregada, fins a l'extrem que, en algun capítol, costa seguir el fil de la tesi principal, però malgrat això, he d'admetre que les aportacions del professor de genòmica (i cardiòleg) són rellevants i crec que mereixen ser comentades.

Gutenberg i els smartphones

L'any 1440 a Mainz (Alemanya), Johannes Gutenberg, un orfebre innovador, va posar en marxa un invent basat en tres components: una tipografia a partir de lletres metàl·liques individuals que permetien la combinatòria entre elles, una nova tinta oliosa i una premsa. L'invent va permetre reduir 300 vegades els costos de producció dels llibres, fins llavors en mans d'escrivans. S'estima que, seixanta anys més tard, a Europa s'havien desplegat un miler d'impremtes amb capacitat per produir milions de llibres. La gent ja podia llegir la Bíblia pel seu compte i, el que era més important, la podia interpretar. L'invent de Gutenberg va canviar l'esdevenir de la història.

divendres, 16 de setembre del 2016

Traspassar dignament



Sovint els professionals sanitaris ens enfrontem al procés evolutiu que condueix a una situació de fi de vida inevitable. Per als especialistes d’atenció primària i d’algunes especialitats hospitalàries, la gestió d’aquesta situació forma part de les competències bàsiques o habilitats clíniques fonamentals (o així hauria de ser). Les cures de final de vida es realitzen en el període previ a la mort, quan es reconeix per part de tots els involucrats que la mort és inevitable. En aquest punt hi ha moltes coses a fer i moltes decisions a prendre.

És indiscutible que a causa dels avenços en medicina, el procés de morir es pot allargar de forma significativa. En aquest punt, i amb l’ajuda de l’equip d’atenció primària, els pacients acompanyats de les seves famílies i amics poden fer front a les decisions sobre l’atenció al final de la seva vida expressant pensaments valors i desitjos per assolir una “bona mort” (una mort digna). Aquest és el moment d'afrontar l’ús de mesures per allargar la vida (suport vital mecànic, tractaments agressius…), i entre d’altres a on es vol rebre l’atenció final (morir a casa en el propi llit o no). Tota aquesta informació queda recollida a Catalunya en el Pla d’Intervenció Individualitzat i Compartit (PIIC) a la història clínica compartida del pacient que poden visualitzar tots els proveïdors dels sistema sanitari públic que intervenen o poden intervenir en l’atenció del pacient. Tot i tota aquesta tasca, sovint hi ha situacions que obliguen a repensar i modificar el PIIC, fent d’aquest un document dinàmic i adaptable a les necessitats i circumstàncies del pacient.

dilluns, 12 de setembre del 2016

Més atenció pal·liativa a tots nivells


La cultura mèdica està orientada a la resolució de les malalties, però quan el pronòstic no és bo, comencen els desencontres entre les diverses maneres d'enfocar l'etapa final de la vida. Els següents posts, els darrers de les recopilacions d'estiu, reflexionen sobre la necessitat de més atenció pal·liativa a tots els nivells assistencials.


L'actitud del metge davant l'oportunitat biològica de morir by Gustavo Tolchinsky
Durant una de les meves guàrdies en un petit hospital comarcal em…
Llegir més


Tot s'hi val en el tractament del càncer? by Cristina Roure
A diferència d'altres malalties amb igual o pitjor pronòstic, el càncer genera una por i una desesperació singular…
Llegir més

divendres, 9 de setembre del 2016

La fragilitat i la pràctica clínica geriàtrica


Marco Inzitari, geriatre especialista en fragilitat, és un expert clau en la selecció de posts al voltant dels temes de salut i complexitat clínica de les persones grans.


Demència, un paradigma de complexitat amb algunes bones notícies by Marco Inzitari
Quan parlem de persones malaltes amb necessitats complexes…
Llegir més


Medicina mínimament disruptiva: nova web i nou seminari by Jordi Varela
Marco Inzitari ens posa al corrent de novetats en la línia de la…
Llegir més

dilluns, 5 de setembre del 2016

Crònics: fragmentació versus integració


Els sistemes sanitaris estan sent impactats pel gran augment de pacients amb patologies cròniques, fet que tot i haver estat molt previsible, està posant en qüestió la manera d'organitzar-se dels models de provisió de serveis. Els següents posts donen constància de com de difícil està sent oferir serveis apropiats als pacients crònics, especialment quan apareixen les necessitats complexes, especialment les socials.


El valor de la pràctica clínica en els pacients crònics complexos by Jordi Varela
La Dra. Diane Meier, Directora del Center to Advance Palliative…
Llegir més


Estratifica i venceràs by Tino Martí
L'estratègia de dividir els problemes en petites parts ha gaudit d'avantatges en múltiples àmbits de l'acció humana…
Llegir més

divendres, 2 de setembre del 2016

Debats al voltant de la recerca i la qualitat





La fal·libilitat dels científics, el volum de la cirurgia complexa com a eix de qualitat, la implicació dels professionals i la seguretat dels pacients, l'evolució de la medicina basada en l'evidència cap a la medicina basada en el valor, la proximitat dels serveis versus la qualitat del mateixos, el procés diagnòstic i els errors mèdics, són alguns dels temes dels següents posts publicats al llarg del curs. 


Compromís pel volum de la cirurgia complexa by Jordi Varela
El Dr. Josep Vidal-Alaball, col·laborador del blog, ha tuitejat sobre un article del Dr. Ashish K. Jha, al Forum de JAMA…
Llegir més


Assaigs clínics: malbaratament i transparència by Jordi Varela
S'estima que cada any es posen en marxa més de 20.000 assaigs clínics (ignoro si la xifra correspon només a EUA o al món)…
Llegir més