Amb motiu del 75è aniversari de la creació de les Nacions Unides se celebra a la xarxa, els dies 22 i 23 d'octubre, el III Congrés Mundial de Dret Digital amb el lema “Una nova evolució dels drets humans”. En aquest congrés es debaten, entre altres qüestions, aspectes relatius al dret a la salut i a les conseqüències de la irrupció dels entorns digitals. El dret a la salut i l'accés a l'educació són probablement, en el nostre medi, els dos màxims exponents de la cohesió social que permet que, en una societat tan diversa i amb tanta asimetria, hi pugui haver convivència gràcies a l'existència de determinats drets que estan a l'abast de tothom. Tots sabem que un element fonamental i de gran importància en el dret a la salut és com afecten la salut de la població els condicionants socials. Les decisions polítiques, tan posades en dubte aquests dies amb la crisi de la COVID-19, són molt importants atès que amplifiquen a gran escala els beneficis o els perjudicis, tant en funció de factors biomèdics com sociodemogràfics, encertats o no.
Des de la perspectiva merament assistencial, el dret a la salut es pot considerar des de dues grans categories:
- En primer lloc, l'accessibilitat a aquest dret, de caràcter quantitatiu i que pretén donar cobertura (o no) a una població. Els drets de la població quant a accessibilitat poden resultar lesionats per motius diversos com ara la situació legal, la situació geogràfica, la disponibilitat d'infraestructura de telecomunicacions o l'estatus socioeconòmic i educatiu.
- En segon lloc, la proximitat de l'atenció a l'estàndard de qualitat que es pot oferir, de caràcter qualitatiu. Aquí es barregen molts factors, però en el fons expressa com permeten tots aquests factors que l'acte mèdic es porti a terme de la millor manera possible. És a dir, que el procés diagnòstic o terapèutic sigui òptim.
La tecnologia avança per donar-nos grans oportunitats en diferents àmbits i el sanitari sempre ha buscat a les fronteres de la tecnologia i més enllà oportunitats per millorar la qualitat de vida dels pacients i tractar patologies o prevenir-les. En aquest sentit, m'agradaria compartir algunes reflexions sobre la influència digital en l'accessibilitat i en l'acte mèdic, que conformen els dos elements nuclears de la medicina assistencial.
L'accessibilitat
Es refereix a la facilitat amb què un ciutadà contacta de manera efectiva amb el sistema sanitari a fi de solucionar els seus problemes de salut. Aspectes tan evidents com la distància o els horaris són una barrera típica. Però hi ha múltiples determinants d'accessibilitat, tant individuals com col·lectius. L'important en un model universal com el nostre és que el sistema no discrimini un sector de la població pel fet de no preveure canals adequats ni accessos amigables.
En aquest aspecte són bàsiques i rellevants les tecnologies de la comunicació i la informació, que permeten definir un nou model de relació en el sistema sanitari amb el ciutadà. L'accessibilitat ha de garantir tant poder fer gestions amb les institucions sanitàries com estendre més enllà de les parets de les organitzacions sanitàries la relació assistencial amb els professionals que aporten valor. En la relació assistencial, les tecnologies de la comunicació i la informació no fan altra cosa que enriquir les opcions, diversificar-les, sense substituir de manera definitiva la clàssica relació presencial metge-pacient. En aquest sentit és vital que aquesta accessibilitat eviti desplaçaments innecessaris, però que al seu torn no es converteixi en una barrera (la barrera digital) i allunyi el ciutadà en un bucle, tal com s'esdevé en moltes empreses de serveis que s'amaguen darrere d'una diversificada xarxa de dispositius impersonals.
Estratègies com els chatbots, que consisteixen en programes informàtics que permeten mantenir converses amb humans i que van des de programes senzills que poden orientar sobre el servei que es busca fins a d'altres més complexos proveïts d'algoritmes d'intel·ligència artificial que aprenen a partir de l'experiència. Aquests chatbots poden millorar l'accés des de diferents perspectives, ja sigui cribrant i orientant el ciutadà cap a un nivell assistencial correcte o també oferint eines complementàries de suport per a pacients amb patologia psiquiàtrica, entre altres situacions. Però aquesta accessibilitat es materialitza finalment en un acte administratiu o en un acte mèdic i, en aquest sentit, l'acte mèdic ha de tenir unes característiques que no es limitin només a oferir aquesta accessibilitat.
L'acte mèdic
És l'element genuí de l'exercici de la medicina que garanteix una atenció de qualitat als pacients. És un acte que sempre ha d'aspirar a fer-se amb les màximes garanties dins del context on es produeix, les característiques i la malaltia del pacient, i la formació i experiència del professional. En determinats fòrums es propugna que fins al 70% dels actes mèdics es podrien fer per via telemàtica. És evident que aquesta afirmació s'hauria de posar en qüestió i valorar la plausibilitat de les visites telemàtiques als pacients. L'exercici de la medicina és molt divers i les diferents modalitats poden presentar grans diferències. Des de cada àmbit de la medicina s'ha d'anar definint el que realment permeten les eines de què es disposa i on és el límit garantista de la qualitat de l'acte mèdic. En qualsevol cas, la transició cap a aquest canvi no es limita a la instal·lació d'aparellatge i software, sinó que també inclou la capacitació dels professionals per utilitzar-los així com la generació d'evidència sobre la factibilitat d'aquesta modalitat de visita en les diferents especialitats i per a les diverses patologies de cadascuna.
Hi ha determinats entorns, com el radiodiagnòstic, per exemple, on la telemedicina hi ha penetrat de manera intensa, amb informes telemàtics d'exploracions. No obstant això, continua havent-hi accions de radiodiagnòstic en les quals la interacció i l'activitat presencial són importants. L'internet de les coses (dispositius que es connecten a la xarxa) permet el monitoratge de pacients amb diferents patologies. El telemonitoratge, com ara la determinació de nivells de sucre amb dispositius, per exemple, permet controlar i tractar amb més precisió els pacients diabètics. Aquests dispositius milloren substancialment la qualitat i quantitat de la informació disponible tant per al pacient com per al metge, cosa que permet augmentar de manera senzilla les eines d'autocura dels pacients, i a més milloren l'eficiència de l'acte mèdic mantenint-ne la qualitat i permetent d'aquesta manera augmentar l'accessibilitat de la població al sistema i a professionals competents.
Els chatbots són eines útils, per exemple, per a la identificació de situacions clíniques que ajuden a dirigir la població al recurs més adequat i, per tant, a un ús racional i eficient dels dispositius del sistema i a accedir al professional més adequat en cas que calgui derivar-lo. La intel·ligència artificial i el deep learning permeten desenvolupar eines molt potents per estandarditzar actes concrets com la identificació de lesions en proves radiològiques o eines de suport a la decisió clínica que permeten orientar millor les alternatives terapèutiques en funció del coneixement més actualitzat disponible. Totes aquestes eines i d'altres es troben en diferents nivells de maduració. De fet, en aquest blog ja s'han explicat diverses experiències relacionades amb la telemedicina o amb el paper de la intel·ligència artificial tant en l'era pre-COVID com amb relació a la COVID.
La conjunció dels dos aspectes, accessibilitat i qualitat de l'acte mèdic, formen part d'un dels pilars de la cohesió social, per la qual cosa la tecnologia exerceix un paper important en aquest sentit i és un component més del dret a la salut que s'afegeix als més tradicionals. En conjunt poden ser part d'una estratègia que millori l'accessibilitat, tant pel que fa a facilitat per accedir a una correcta atenció mèdica com per arribar a més persones que la necessitin amb unes infraestructures i uns recursos humans limitats.
Però hem de fer èmfasi en el fet que aquest millor accessibilitat ha de ser compatible amb el fet que l'acte mèdic i l'atenció rebuda no perdin la qualitat necessària per portar a terme diagnòstics i seguiments correctes. Però, sobretot, ha de facilitar que l'atenció estigui centrada en les persones i no en les eines.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada