Una pandèmia d'emocions i infoxicació

Tot i que continuem a l'huracà pandèmic, el temps transcorregut des de la primera onada ens permet una anàlisi amb perspectiva. Es van cometre errors durant la gestió d'aquesta i, veient la situació actual, podríem concloure que no n'hem après gaire. Seria complicat establir un criteri d'actuació perquè tenim opinions diferents sobre la manera de corregir, afrontar o esquivar els errors comesos. Probablement, cadascun de nosaltres implantaria mesures correctores diferents de les actuals. Tots tenim un epidemiòleg en el més profund del nostre ésser.

Tanmateix, hi ha una cosa en què la majoria ens posaríem d'acord perquè la primera onada ha posat de manifest quelcom que ja coneixíem, però que de vegades obviem: la importància de les persones, dels seus sentiments i de les seves emocions.

Durant aquests mesos de males notícies i pèrdues doloroses hem après ‒o hauríem d'haver après‒ a gestionar emocions. L'empresari ha sentit pena i impotència en exposar als seus treballadors la necessitat d'un ERTO. Els avis s'entristien en la solitud sense poder veure els nets. Els pares havien de recórrer a contes per explicar als més petits perquè no podien anar al parc i veure els amics. 

Empatia per vehiculitzar emocions

Però si algú ha hagut de recórrer al bo i millor de la seva capacitat d'empatitzar i gestionar sentiments han estat els clínics. Entenent en aquest cas com a “clínic” qualsevol professional dedicat a la cura dels pacients. Aquesta és una apreciació magnífica que vaig trobar en el llibre La rebel·lió dels pacients, de Víctor Montori, que tots els integrants del col·lectiu sanitari haurien de llegir.

És ben cert que els professionals de la salut afrontem cada dia moments que ens exigeixen posar-nos en la pell del pacient, cosa que ens ajuda a comprendre la seva situació, establir un sistema de comunicació i generar un vincle que afavoreixi un camí comú durant l'evolució de la seva patologia. L'escolta del pacient és un dels pilars de la medicina basada en el valor (MBV) i s'ha demostrat que uns nivells més alts d'empatia milloren la satisfacció del pacient i el compliment terapèutic. També s'han correlacionat amb menys estrès i burnout del personal sanitari. La relació empàtica no sols millora el benestar psicològic de les dues parts, sinó que a més a més ens protegeix dels errors assistencials i de les demandes legals. I a més hi ha treballs que extrapolen les bondats de l'empatia no només a les persones que empatitzen sinó al conjunt de la societat.

Quan ets o has estat pacient, perceps com en són d'importants els petits detalls en la relació amb el teu metge. El llenguatge no verbal com, per exemple, si ens manté la mirada en parlar o si resta importància a un fet traumàtic per a nosaltres… En general, la importància de la intel·ligència emocional dels clínics és un factor tan determinant que a molts pacients els du a canviar de professional. Crida l'atenció que, tot i ser una característica de tant de pes en la relació metge-pacient, se li dediqui tan poc temps en la nostra formació. En l'accés universitari a una carrera sanitària preval el coeficient intel·lectual sense tenir en compte el coeficient emocional. Quan arriben al MIR, els metges llicenciats coneixen perfectament l'intercanvi iònic en la nefrona i, en canvi, és probable que no els hagin parlat gaire sobre la identificació de les emocions i l'habilitat per comunicar-les. Cada vegada hi ha més autors (articles 1 i 2) i institucions que reclamen l'ensenyament de la intel·ligència emocional en la formació mèdica. 

Tinc la impressió que a les facultats de medicina formem bons “MIRòlegs” i que durant la residència es formen excel·lents tècnics, però el que la societat necessita són METGES.

Informació vs infoxicació

No menys important per al govern de les emocions és la informació que compartirem amb els pacients i els familiars. Això, en aquesta pandèmia, ha estat un altre factor crucial. Hi ha hagut massa informació, massa desinformació i, sobretot, molta infoxicació.

Des d'alguns sectors s'han obstinat a maquillar, disfressar i, en el pitjor dels casos, manipular la veritat sobre la situació de la pandèmia perquè aquesta fos més digerible. D'aquí a la mentida hi ha una distància molt curta. Però aquesta actitud dels mitjans de comunicació o de lobbies polítics no ens hauria d'importar gaire pel que fa a la relació amb el pacient si no fos perquè hi ha autors que han demostrat que la visualització de procediments practicats de manera errònia dificulta un aprenentatge correcte de com fer les coses bé. Un estudi sobre l'empatia mèdica va demostrar que els estudiants que tenien House com a sèrie preferida empatitzaven menys amb els pacients, precisament perquè havien preconcebut un model contradictori a través de la pantalla.

És raonable oferir al pacient informació progressiva que li resulti tolerable segons la seva situació clínica i anímica. Però la informació ha de ser sempre real i veraç. La major part de persones són madures intel·lectualment i capaces d'assimilar la informació que demanen. 

Per poder empatitzar i desenvolupar bé la seva tasca, els nostres clínics també necessiten que els ajudem a gestionar les emocions. La gestió d'aquests sentiments permet, entre altres coses, la fidelització a un cap, a un company o a una empresa. Està demostrat que els treballadors contents no només són més productius, sinó que generen un contagi emocional positiu a l'organització que millora l'actitud de la resta de professionals. Diversos estudis han confirmat que en els grups l'esperança predomina sobre la por. Hem de ser rigorosos i objectius, la qual cosa facilitarà la nostra protecció, però sense perdre l'optimisme i l'esperança que ens ajudin a mantenir el cap en forma.

Aquests temps difícils que travessem han fet aflorar l'humanisme a la societat. L'adequada gestió dels sentiments en les persones que pateixen, l'elecció de la quantitat d'informació que els aportem i la manera com ho fem, són factors clau per millorar la nostra activitat professional.

Enllaç al Blog Doctor Miralles