Grans problemes, petites solucions: un telèfon sota l'aixeta

Fa uns dies un grup d'amics navegants va dur a terme una recol·lecta per comprar 4 mòbils impermeables i anti-cops que puguin ser utilitzats per a la realització de videoconferències entre pacients de Covid-19 i els seus familiars. Aquests telèfons estan pensats per a ser utilitzats en context d'intempèrie i especialment al mar.

Els mòbils model IP68 són telèfons:

• Totalment desinfectables (poden rentar-se sota l'aixeta amb aigua o sabó o rentar-se amb solució d'alcohol sense risc d'espatllar-se).
• Que es connecten amb facilitat a una xarxa wifi (xarxa de l'hospital) amb ample de banda suficient per fer videotrucades.
• Que no tenen un número de telèfon associat, per la qual cosa no tenen la inconveniència d'anar rebent trucades en qualsevol moment.
• Resistents als cops i caigudes.
• Que tenen bateries duradores.
• Que es connecten amb el programa Jitsi que permet fer trucades o videotrucades sense cost, de forma molt senzilla sense necessitat de crear cap usuari. Només cal especificar el nom de la sala (per exemple nom i cognoms del pacient) i fer arribar l'adreça web als familiars. (https://meet.jit.si/nombreapellido). Aquesta sala virtual s'obre automàticament en el moment que es connecta algú, sigui el pacient o familiar, de manera que no cal "despenjar" la trucada.

Atenció primària: treballant en la foscor

Treballar com a metge de família aquests dies és complicat perquè anem a cegues. En primer lloc, estem intentant fer tota la feina possible per telèfon perquè els pacients no es desplacin i no vinguin a un establiment sanitari si es pot evitar. D'altra banda, no tenim dades fiables i cada dia rebem diversos protocols, instruccions, directives, correus electrònics, etc., en una sobrecàrrega de dades fluctuants que se sumen a les que cadascun de nosaltres rep a través de les seves xarxes socials personals, grups de whatsapp... 

De l'atenció centrada en la persona a la centrada en la comunitat

La pandèmia de coronavirus està sent un repte per a la humanització de les cures que no estava previst. Fins al moment actual els sistemes de salut havíem adoptat el model d'atenció centrat en la persona, però de sobte una epidèmia com la que estem patint imposa un canvi brusc cap a un model d'atenció centrat en la comunitat. La revista The Lancet ha publicat recentment una revisió de 24 articles sobre l'impacte de la quarantena en les persones que s'han d'estar confinades a casa seva i el risc de patir trastorns psicològics fins i tot fins tres anys després de la crisi traumàtica.

Comportaments de suport al personal sanitari quan l'epidèmia s'allarga

Vivim atrapats en el temps. Com en la pel·lícula de Bill Murray (Groundhog Day, Harold Ramis 1993), les dues setmanes llargues que portem de confinament ens estan fent passar gradualment per les cinc fases del dol de Kubler-Ross: negació, ira, negociació, depressió i acceptació. Estem ara en el moment clau en el qual, després de mesos afectats pel biaix conductual del sobre-optimisme (Kahneman, Pensar ràpid, pensar a poc a poc) pensant que l'epidèmia no ens afectaria de forma tan extrema ("negació"), i després el corresponent estat de xoc davant de la seva gravetat ("ira"), vam començar a transitar entre com portar-ho millor ("negociació") abans de caure en la "depressió" al comprovar que les nostres estratègies per intentar pal·liar l'epidèmia i "doblegar la corba" de contagi, no tenen efectes immediatament visibles. És ara per tant especialment difícil, i alhora crucial des d'un punt de vista epidemiològic, que no ens deixem portar pel desànim i, com incideix aquest recent article de The Lancet, perseverem en aquells comportaments que les autoritats sanitàries consideren crucials per frenar la cadena de contagi. També és important que no caiguem en un enfocament pessimista que, influenciats pel biaix de comportament que porta a prendre accions excessivament arriscades quan totes les opcions possibles són negatives (novament, Kahneman).

Qui deia que els models hospitalaris eren massa rígids?

@varelalaf

A partir de la segona meitat del segle passat, els hospitals es van organitzar de manera compartimentada en serveis mèdics que, des de llavors, s'esforcen a defensar els límits del que els hi pertoca i del que no. Cal reconèixer que aquest model ha donat els seus fruits, sobretot en procediments protocol·litzats però, per altra banda, som molts els que pensem que tanta fragmentació està sent un llast per abordar el tractament als pacients complexos que requereixen avaluació integral i treball en equip multidisciplinar.

Els innovadors donen un cop de mà contra la pandèmia

“A casa, sí, però no de braços creuats”, és el lema d’un grup de dissenyadors i enginyers que al voltant de Design2Fight COVID-19 s’han posat a treballar col·laborativament, la majoria des de casa, per ajudar als professionals sanitaris. Deixin-me ser positiu dins de l’adversitat. El que ens està passant als innovadors es pot veure com un gran experiment (stress test) que sense avís previ ho posa tot a prova: la tecnologia, la solidaritat i el potencial d'auto-organització. L'epidèmia actual no només està tensionant els sistemes de salut, sinó la capacitat de resposta de tots els components del sistema PEST (Polític-Social-Econòmic-Tècnic) i, per aquest motiu, ara és el moment d’actuar, que ja hi haurà temps per avaluar.

Priorització per a l'atenció intensiva: una mirada des de l’ètica

@varelalaf

Fa poc més d’un any, la revista Nature publicava aquest article sobre el que en aquell moment semblava un dels reptes ètics de futur més rellevants: el dels dilemes morals en els vehicles autònoms. En una enquesta realitzada a 40 milions de persones de 233 països i territoris de tot el món, es demanava l’opinió de les persones sobre quina decisió hauria de prendre un cotxe intel·ligent que es queda sense frens, en cas de trobar-se en la dicotomia d’escollir entre atropellar una persona que creua de sobte el carrer o dos gats que es troben en el carril contrari; la resposta va ser unànime en pro de salvar la vida humana. Què passava, però, quan s'havia d'escollir entre dues persones grans i una dona embarassada? I si eren 5, les persones grans? o 10? Una persona pobra vs una de rica? Una dona vs un home? els passatgers del vehicle vs els vianants?... En aquelles situacions, es constatà una cridanera diversitat d’opinions, curiosament amb diferències culturals significatives. 

Ràpida adaptació de l’atenció primària a l'epidèmia

@varelalaf

La pandèmia de coronavirus representa una emergència sanitària a la que mai havíem fet front. L’elevada contagiositat del virus, la manca d’equips de protecció individual (EPI) suficients i la reducció de professionals disponibles degut a baixes per aïllament o malaltia, ens han obligat a repensar l’organització ordinària dels equips d’atenció primària. Aquest replantejament ha d’ajudar a fer efectiva la resposta del sistema de salut mitjançant un pla de contingència per a la detecció, contenció i tractament des de l’atenció primària amb una resposta combinada a diverses prioritats sanitàries. L’atenció a les demandes vinculades amb infeccions respiratòries de vies altes ha de ser combinada amb l’atenció a pacients amb problemes de salut d’altre caire potencialment greus i, a l’hora, evitar contagis professionals.

Protegir els cuidadors, una prioritat

@varelalaf

“Espero que us vagi bé. A Itàlia estem vivint una emergència molt excepcional ocasionada per un virus fins ara desconegut. La meva recomanació és que els treballadors sanitaris us ho heu de prendre molt seriosament des del principi... A Itàlia hi està havent massa professionals infectats." Aquest és un extracte del missatge que una bona amiga, Paola Obbia, presidenta de l’associació italiana d’infermeria comunitària, ens va enviar ara fa uns dies, acompanyat d’un informe de l’OMS que explica quines haurien de ser les mesures de protecció dels treballadors sanitaris en aquesta crisi. La qüestió és que, ara per ara, els epidemiòlegs ens diuen que el període d’incubació de la malaltia és d’uns 5 ò 6 dies, però que la infecciositat comença un o dos dies abans dels símptomes, la qual cosa explica, en part, la seva elevada contagiositat. Amb tot això, les preguntes que ens fem els professionals: metges, infermeres, auxiliars d’infermeria, administratius, personal de la neteja i la llarga llista d’altres col·laboradors, són:

Com comportar-se (i com ens comportem) davant l'epidèmia de coronavirus?

Nota dels editors. Aquest post va ser publicat per Pedro Rey el passat dijous en el blog "Nada es Gratis" i és una versió d'un informe més extens sobre economia i coronavirus publicat per ESADE EcPol. Volem expressar el nostre agraïment a l'autor per la seva predisposició a compartir amb nosaltres aquest article com inici del nostre "especial emergència Covid-19". 

Creador: Nuthawut Somsuk
Contribució: Getty Images/iStockphoto

Les autoritats sanitàries estan advertint que l'evolució de l'epidèmia de coronavirus dependrà de forma crucial del comportament individual responsable de tots nosaltres. El comportament dels éssers humans davant d'una epidèmia, com l'actual del Covid-19, tendeix a ser "irracional", no només en l'accepció comuna del terme, sinó també en el sentit que atorguen els economistes a la irracionalitat, enfrontant l'economia tradicional a l'economia del comportament (behavioral economics). Si es fixen, els tres temes principals, provinents de la psicologia, que ha incorporat l'economia del comportament a l'estudi de les decisions econòmiques (en sentit ampli) són presents en l'actual crisi epidemiològica: