dilluns, 23 de març de 2020

Ràpida adaptació de l’atenció primària a l'epidèmia





@varelalaf



La pandèmia de coronavirus representa una emergència sanitària a la que mai havíem fet front. L’elevada contagiositat del virus, la manca d’equips de protecció individual (EPI) suficients i la reducció de professionals disponibles degut a baixes per aïllament o malaltia, ens han obligat a repensar l’organització ordinària dels equips d’atenció primària. Aquest replantejament ha d’ajudar a fer efectiva la resposta del sistema de salut mitjançant un pla de contingència per a la detecció, contenció i tractament des de l’atenció primària amb una resposta combinada a diverses prioritats sanitàries. L’atenció a les demandes vinculades amb infeccions respiratòries de vies altes ha de ser combinada amb l’atenció a pacients amb problemes de salut d’altre caire potencialment greus i, a l’hora, evitar contagis professionals.


Tots els equips d’atenció primària (EAP) estan adoptant diverses estratègies per fer front a la pandèmia, mantenir l’atenció als més vulnerables i protegir als professionals. L’aprenentatge mutu de l’aplicació d’aquestes estratègies pot ser molt valuós per millorar la resposta del primer nivell.


L’EAP Castelldefels 2 gestionat pel CASAP, que visita al CAP Can Bou i al CUAP Castelldefels, ha establert una estratègia basada en la reorganització de l’equip de treball i l’adequació dels seus serveis en funció del tipus de demanda. Aquesta estratègia es va posar en funcionament el 16 de març després d’haver-la consensuat amb tot l’equip.

Nou model organitzatiu ajustat a la crisi

La mesura més significativa en termes d’organització assistencial és la divisió de l’EAP en quatre grups de treball homogenis. Cada grup de treball està composat per 15 membres: 3 metges de família, 4 infermeres d’adults, 1 pediatra, 3 infermeres d’infants, 1 auxiliar d’infermeria i 3 administratius sanitaris.

Els grups de treball alternen una setmana d’activitat presencial amb una altra no presencial. Durant la setmana presencial, dos grups cobreixen els torns de matí (8:00 a 14:30h) i de tarda (14:30 a 20:00) de forma lliscant. Els membres del grup es mantindran inalterables al llarg de les properes setmanes i s'evitarà el contacte entre grups. Les habituals sessions grupals amb pacients (per exemple pediatria, memòria, dol) i entre professionals (sessions formatives i clíniques) s'han anul·lat temporalment.


Organització de l’atenció presencial

A l’entrada del centre, professionals assistencials i administratius avaluen la situació clínica del pacient i determinen tres possibles modalitats d’atenció presencial segons el tipus de demanda:
  1. Problema de salut sospitós d’infecció: visita presencial amb ús d’EPI.
  2. Problema de salut susceptible de gravetat no sospitós d’infecció: visita presencial urgent.
  3. Problema de salut lleu no sospitós d’infecció: atenció administrativa (recollida i tramitació de documents, baixa laboral, prescripció farmacèutica).
Les visites programades que no es poden demorar es mantenen, la resta queden anul·lades. Les visites d’atenció domiciliària es mantenen al mínim necessari, cobrint pal·liatius, pacients crònics complexes amb descompensació i alertes.

L'elevada contagiositat i els canvis ràpids en la situació epidemiològica demanen priorització per gravetat. Això, afegit als criteris d’aïllament per professionals que puguin haver estat contagiats, pot determinar la substitució d'un membre d'un grup o de tot el grup. Donat el cas, caldrà considerar si cal fusionar la capacitat de més d’un EAP i concentrar l'activitat en un únic punt de la ciutat (o barri, si es tracta d’una ciutat gran), que funcionaria com a "zona calenta" per a l'atenció presencial d'aquells pacients que ho requereixin i s'ajuntaria en una roda única l'atenció de grups de diferents EAP.

En un fase posterior, caldrà adaptar l’activitat a necessitats de població confinada, tant en relació a casos positius (i possiblement alguns en situació pal·liativa) com a pacients afectats d’altres problemes de salut i pels quals l’atenció no es pot postposar més temps.

Organització de l’atenció no presencial 

Quan actuen en setmana d’atenció no presencial, els grups de treball treballen des de casa o des del centre i fan activitats de seguiment de pacients crònics complexos, comunicació de resultats de proves, gestió de baixes laborals, revisió d’històries clíniques, etc. La prescripció de medicaments es fa preferiblement via "La Meva Salut" (el sistema electrònic d'història de salut del pacient). El treball social és exclusivament no presencial. La configuració d’aquestes activitats no presencials es revisarà en base a l’experiència diària dels grups de treball. 

L'orientació i proximitat a la comunitat de l’atenció primària són dos elements fonamentals per garantir la resiliència del sistema de salut davant de l’emergència sanitària. Per això és fonamental que el primer nivell tingui la capacitat d’adaptar-se ràpidament a una situació sense precedents i adoptar les mesures més bàsiques de prudència i seguretat que també han de ser esteses a l’àmbit personal i familiar.


Metge de família. 
Director gerent CASAP

Cap comentari:

Publica un comentari