military metaphors may harm patients. @bmj_latest column http://t.co/84KgmVb3VU
— margaretmccartney (@mgtmccartney) agosto 15, 2014
Molta gent està convençuda que quan algú que li és proper té un càncer se l'ha d'encoratjar a lluitar, però aquest tweet de la Dra. Margaret McCartney, autora del llibre "The patient paradox", ens remet a un article seu publicat al BMJ, que defensa una actitud crítica amb aquesta posició. La raó és senzilla: la moral de lluita no està associada a una millora en la supervivència (Petticrew 2002).
L'entitat filantròpica Cancer Research UK (CRUK) ha engegat una campanya demanant voluntaris per penjar selfies de lluita a twitter. "Volem veure la vostra cara més guerrera. Volem que lluiteu amb nosaltres fins aconseguir la victòria total sobre el càncer". Cal reconèixer que les proclames a l'estil militar dilueixen dubtes i matisos i es concentren en la lluita contra l'enemic. "I, què passa amb les persones que no es consideren lluitadores? -pregunta la Dra. McCartney-. Moltes d'elles pensen que les actituds exageradament esperançades que ofereixen molts metges els dónen poc marge per expressar pors i tristeses. Malgrat els èxits de molts tractaments, hem d'admetre que bastants càncers no són curables, i això fa que milers de persones hagin de conviure amb l'enemic fins a la mort. Ningú hauria de ser alliçonat sobre quina actitud hauria de prendre davant de la seva pròpia malaltia, i encara menys les agències de publicitat".
En un post (13 de juny), ja vaig recollir el meu interès per un altre article de la Dra. McCartney sobre aquest assumpte, "Si no morim de càncer, de què ho farem?". Si poden donar una llambregada a aquest altre escrit completaran molt bé aquesta visió davant de la malaltia, força més realista i respectuosa amb els pacients.
Bibliografia:
Petticrew M, Bell R, Hunter D. Influence of psycological coping on survival and recurrence in people with cancer: systematic review. BMJ2002;325:1066.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada