dilluns, 4 de març de 2019

La cirurgia i la gent gran







Cada vegada hi ha més persones grans que es veuen en el tràngol de passar per quiròfan, especialment per a intervencions de recanvis de grans articulacions, per a reseccions de càncer colo-rectal o per patologies vasculars, per citar la casuística més freqüent. Moltes d’aquestes actuacions són agressives i generen riscos de complicacions en els postoperatoris, les quals sovint requereixen catèters, sondatges, sèrums, transfusions, intubacions, etc. Es generen, per tant, un munt de circumstàncies clíniques que indueixen a la immobilització, situació que afegeix una nova cadena de riscos, especialment de tromboembolisme, escares, infeccions, desorientació, deliris, desnutrició i deshidratació. 


La fragilitat, la clau dels resultats

Una anàlisi multivariada nord-americana, elaborada a partir d’una base de dades de quasi mig milió de persones grans operades de diversos tipus d’intervencions (totes elles de complexitat elevada), ha demostrat que el grau de fragilitat prèvia a la intervenció s’associa amb complicacions i mortalitat. Aquesta relació, d’altra banda lògica, ha estat confirmada posteriorment en una revisió sistemàtica. Per aquest motiu, diversos investigadors s’han afanyat a comprovar una qüestió òbvia: si es detecta, de manera preventiva, la fragilitat de les persones que s'han d'operar i s’hi actua amb un pla individualitzat en un entorn d’equip multidisciplinar durant tot el procés quirúrgic, aquest fet redueix per ell mateix les complicacions i la mortalitat.

Malgrat l’evidència de l’associació entre fragilitat i resultats quirúrgics, sembla que molts cirurgians s’entesten a ignorar-la, i si no vegi’n l’enquesta duta a terme per la Societat Europea de Cirurgia Oncològica (2016) contestada per 251 cirurgians. Gairebé tots (>90%) creuen que l’edat dels pacients no és una limitació per a la cirurgia, la cual cosa seria d’entrada un criteri interessant, si no fos perquè més de la meitat d’aquests cirurgians no veuen la valoració de la fragilitat com a preceptiva, ja que pensen que amb el test ASA dels anestesistes i amb alguna valoració complementària de l’estat nutricional i funcional, ja n’hi ha prou.

L’avaluació geriàtrica integral, més enllà de la fragilitat

La següent qüestió que es planteja en relació a la gent gran que s’opera és si la indicació de la intervenció és ajustada a la seva manera de ser i de viure, i per això sorgeixen amb força dos instruments claus per a una pràctica quirúrgica valuosa: l’avaluació geriàtrica integral que va més enllà de la detecció de la fragilitat, ja que a més a més dels temes clínics, mentals i funcionals, analitza l’entorn familiar, social i de qualitat de vida, i el que encara és més important, les decisions compartides per a les quals es requereix crear un entorn que afavoreixi que les persones puguin reflexionar sobre el consentiment sense presses, comptant amb un suport respectuós amb la finalitat que al final acabin decidint d’acord amb la seves creences i els seus valors.

Detectar la fragilitat per preparar més bé les persones grans per a la cirurgia és un repte per al qual sembla que encara queda camí per recórrer, però l’avenç més valuós que han de fer els cirurgians que operen ancians és aprendre a posar la decisió en el context personal i social de cada pacient, i per això es requereix un treball professional de mires més àmplies que el de la simple pressió habitual del consultori.


Jordi Varela
Editor

Cap comentari:

Publica un comentari