dilluns, 28 d’octubre de 2019

Deconstruint les agendes de l’atenció primària: la programació al dia








Un equip d’experts de Kaiser Permanente explica que, fa més de vint anys, en una àrea extensa del nord de Califòrnia, disposaven d’un equip d’atenció primària de més de 500 professionals, que l’únic que tenien en comú era que no eren feliços a la feina, sobretot, diuen, per culpa de les agendes saturades, les llistes d’espera llargues, les reprogramacions i els retards en els horaris de les consultes que afectaven constantment les agendes de cada dia. La qüestió era que els índexs de longitudinalitat (la probabilitat que et visités el teu metge) amb prou feines arribaven al 50%, per la qual cosa el descontentament entre els pacients també era molt elevat.


Després de fer diverses proves per millorar la situació, els experts van dissenyar un model que el van anomenar d’accés obert, accés avançatprogramació al dia, que el resumiré en les següents tres característiques:
  1. Revisió de les principals rutines de seguiment i control de les persones de risc i dels processos crònics, ja que massa sovint s’observen exageracions que provoquen molta demanda innecessàriament induïda.
  2. Començar cada jornada amb només el 35% de les agendes programades, reserva que hauria d’incloure els pacients que per qualsevol motiu no es van voler visitar el mateix dia que van contactar amb el centre de salut, a més de la demanda induïda per controls de pacients de risc i crònics. Els autors diuen que, d'acord amb la seva experiència, aquesta proporció de reserva programada de les agendes hauria de ser suficient.
  3. Per a la demanda del dia, l’equip hauria de comptar amb el 65% de les agendes buides i, amb això, hauria de poder resoldre la demanda espontània que es presenti durant la jornada, atenent tres categoritzacions: a) pacient que vol veure el seu propi metge, b) pacient que, per les característiques de la seva demanda, pot ser dirigit, o redirigit, a altres membres de l’equip: infermera, treballador social, administratiu, farmacèutic, fisioterapeuta, nutricionista, psicòleg, etc., i c) pacient que requereix una atenció urgent.
És evident que perquè la programació al dia funcioni, l’equip ha d’estar conjuntat i ha de disposar de temps per poder debatre els pacients més complexos. El grup de KP afirma que el canvi del model tradicional al de la programació al dia ha millorat la satisfacció general, ha fomentat el treball en equip multidisciplinar, ha reduït la demanda i ha afavorit la longitudinalitat.

En una revisió més actual (2016), s’ha vist que no tots els equips d’atenció primària se’n surten amb la programació al dia, però els que ho fan, milloren la percepció dels professionals i els pacients pel que fa a l’ordre administratiu, tant del triatge com de les reprogramacions i, com diuen els defensors del model, el sol fet de retardar uns dies una visita al metge, especialment a l'atenció primària, dóna una molt mala imatge del servei que s’ofereix.

Un model de programació al dia és una aposta agosarada, que requereix una organització madura amb capacitat de revisar a la baixa les rutines exagerades, d’alliberar agendes per augmentar l’oferta assistencial, d’obrir agendes per als diversos professionals, de cohesionar més l’equip i de promoure, tant com es pugui, l’eventualitat que cada pacient sigui vist pel seu metge i la seva infermera.


Jordi Varela
Editor

Cap comentari:

Publica un comentari