S'ha dit per activa i per passiva: d'aquesta crisi en sortirà una societat diferent, amb canvis profunds en els seus valors i les seves pràctiques. Pel que fa al sistema sanitari, hi haurà temps per analitzar-lo, una vegada es calmi la tempesta!, però els que som al backstage podem anar aplanant el terreny. A continuació, tres propostes d'aspectes que crec que es podrien començar a esmenar.
En primer lloc, el rol de l'atenció primària i comunitària. Ho explica un equip de metges de l'Hospital Papa Giovanni XXIII de Bèrgam, el focus del virus a Itàlia, en un article publicat al NEJM. Els sistemes sanitaris occidentals s'han construït al voltant del mantra de l'atenció centrada en el pacient, però en un estat de pandèmia aquest enfocament ha de ser substituït per un model centrat en la comunitat (vegeu la interessant iniciativa d'introduir community health workers posada en marxa a l'NHS). En el nostre context, els equips d'atenció primària han reaccionat davant d'aquesta situació reorganitzant-se amb canvis en els equips de treball, adequant els serveis i assumint noves funcions com el suport al procés final de vida, entre altres accions. Tot i així, el primer nivell d'atenció podria ser més protagonista en la gestió de la crisi actual?
Aquesta situació sembla suggerir la necessitat de repensar-ne l'orientació emfatitzant l'essència comunitària: gestionar els problemes de salut mitjançant una assistència integral (visió holística), abordar els determinants més amplis de la salut, és a dir, conèixer el context de la persona mitjançant llaços de confiança amb el professional, i fomentar l'autonomia de les persones en el seu entorn quotidià, la qual cosa posa en relleu la importància de l'atenció al domicili. A més de la llista de propostes discutides en aquest blog s'hauria de reformular el rol de l'atenció primària en el suport a les residències i centres socials (punt crític en la gestió de la COVID-19) i posar sobre la taula la incorporació d'instruments i incentius per retenir els pacients en el primer nivell d'atenció tal com es fa en altres països europeus. Obrim la caixa dels trons del model de contractació i el sistema de pagament!
En segon lloc, el model d'hospital que volem. Els hospitals són organitzacions on es concentra coneixement molt especialitzat, amb accés a equipaments d'alta tecnologia i una elevada capacitat d'innovació. Aquests dies estan sent l'epicentre del tractament als ciutadans infectats i posen de manifest l'especificitat dels seus recursos i dels professionals de què disposen per donar resposta al quadre crític a què han de fer front. S'estan reinventant a tota velocitat, adaptant la manera de prestar la seva activitat, tractant un volum excepcional de pacients, augmentant les dotacions de llits de crítics, maximitzant la polivalència dels professionals o atenent a domicili, entre altres mesures.
Quan es torni a la normalitat es podria abordar quin concepte d'hospital volem (dimensió i casuística que es vol tractar), racionalitzar l'ús de llits hospitalaris i reformular-ne l'estructura transitant cap a centres enfocats a atendre casos de més complexitat (procediments d'alta tecnologia, teràpies avançades, etc.). L'activitat que no sigui estrictament necessari portar a terme en un hospital serà millor fer-la en un altre centre menys tecnificat o al domicili del pacient. L'adaptabilitat que les organitzacions hospitalàries estan mostrant davant la situació actual posa de manifest que, en circumstàncies normals, tenen marge de millora pel que fa a l'actuació en xarxa amb altres dispositius i per ser més "líquides", sortir de les seves parets i adaptar-se a les necessitats de la nova ciutadania.
En tercer lloc, l'extensió de l'ús de recursos d'atenció no presencial. El confinament ha demostrat que es poden evitar alguns desplaçaments prescindibles: una oportunitat perfecta per a la telemedicina. Miracle! Eines que permeten continuar atenent els ciutadans i evitar contagis: consultes presencials reconvertides en telemàtiques, tant a l'atenció primària com a les consultes externes hospitalàries, o tràmits que l'any 2020 encara es fan majoritàriament de manera presencial com ara gestió de baixes, actualització de medicacions, etc. A més a més, aquesta situació ha estat un revulsiu per als portals digitals de pacients, tal com demostra l'extraordinària promoció de l'ús de La Meva Salut.
Finalment hem arribat al segle XXI. Pel que fa a tecnologia, la societat va molt més avançada que el sistema sanitari. Hem d'aprofitar el canvi d'hàbits d'aquests dies –del conjunt del sistema, tant professionals com usuaris– per avaluar les eines utilitzades i fomentar les que siguin efectives. En circumstàncies normals, és a dir, en absència de pandèmies, alguns estudis suggereixen que les eines de salut digital comporten un estalvi social i també ambiental.
Aquests dies, els professionals del sector salut estan mostrant una gran capacitat de resiliència i de treball en equip basat en lideratges compartits. Ja veurem si sortirem d'aquesta situació amb una societat més reforçada, amb més vincle social i capacitat de cooperació. En paraules de Robert Putnam, amb més "capital social": "Si volem prosperitat, hem de començar a recompondre l'estructura de la comunitat". Si volem un sistema sanitari eficient, hem de començar a impulsar amb visió comunitària els canvis latents que els que es troben en primera línia ja estan duent a terme.
Adjunta a la Direcció de planificació. Hospital Sant Joan de Déu Barcelona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada