Iniciatives per definir una agenda de recerca centrada en el pacient

Gloria Gálvez
Amb una sola veu

Font: Society of Hospital Medicine

Malgrat el fort impacte que els resultats de la recerca clínica tenen en la salut i la qualitat de vida dels pacients, les aportacions que aquests fan continuen sent anecdòtiques i no van més enllà de participar com a subjectes passius en assaigs clínics. Això, unit a la pràctica d'estratègies oportunistes com ara la convocatòria de pacients a l'últim moment per donar la imatge que la seva participació ha estat tinguda en compte, fa necessari avançar cap a un nou model de recerca biomèdica en què, a més de portar a terme estudis farmacològics, es busqui respondre preguntes no resoltes que sens dubte millorarien l'experiència dels pacients. 

Per què no s'incentiva la integració de serveis?

Jordi Varela

Editor

@varelalaf

Els serveis sanitaris i socials estan fragmentats entre diverses institucions, nivells assistencials i un munt d'especialitats i cadascuna de les fraccions del sistema dona un servei que té sentit en ell mateix com, posem per cas, una prestació de tres hores setmanals de treballadora familiar per donar un cop de mà a casa d'una persona gran que viu sola, o la intervenció d'una angioplàstia a una senyora que acaba de patir un infart de miocardi i, d'acord amb aquest sistema, els finançadors paguen de manera diferenciada cada activitat. 

I si els pacients investiguen amb nosaltres? Una història d'èxit, en atenció primària

Pere Vivó
Galènica quàntica

Poca gent coneix la contribució de l'atenció primària a la generació de coneixement científic, tot i que les consultes constitueixen una plataforma d'observació privilegiada dels diferents escenaris socials que adquireix una especial rellevància en els temps actuals. 

Així doncs, per què resulta tan complex iniciar projectes de recerca a l'atenció primària? La resposta sol relacionar-se amb la sobrecàrrega habitual dels centres de salut, de vegades atrapats per una infinitat de tasques clíniques i burocràtiques sense valor.(1) I a això cal afegir-hi que la recerca està tradicionalment vinculada a entorns hospitalaris on es disposa d'unitats específiques i més capacitat per aglutinar recursos. I quin és el paper dels pacients en tot això? Doncs en ple debat sobre la necessitat d'implementar un sistema de provisió sanitària basat en la generació de valor, també s'està explorant la manera de poder incorporar la visió dels pacients per impulsar un treball conjunt amb els clínics, tant pel que fa a l’optimització dels processos assistencials i els seus resultats com a la participació en projectes de recerca.

Les comparacions poden ser odioses i, el que és pitjor, ambigües: a propòsit de les diferències de mortalitat per la COVID-19 entre països

Andreu Segura

Chomel

  

L'allau de dades sobre la pandèmia de COVID-19 és un estímul per analitzar-les a fi d'esbrinar la importància del problema i, sobretot, què podem fer per millorar la situació. Res més lògic. Un dels propòsits d'aquestes anàlisis ha de ser aclarir si alguna de les mesures adoptades és realment efectiva, un objectiu assenyat i adequat ateses les potencials conseqüències negatives que comporten algunes, com ara les restriccions de la mobilitat, les limitacions educatives o les pèrdues de productivitat. El problema és que dissenyar i dur a terme estudis per contrastar experimentalment l'efecte d'aquestes mesures, a més de ser èticament discutible, no és en absolut fàcil. L'alternativa és recórrer a estudis observacionals i, particularment, a estudis ecològics, analitzant les dades ja disponibles i tractant d'extreure'n el màxim d'informació possible. O encara n'hi ha una altra de més grollera que és comparar directament les morts atribuïbles a la COVID-19 en diversos països que, segons el que sabem o sospitem, han adoptat mesures força diferents per controlar l'epidèmia. 

5 prioritats de política sanitària post-COVID (segons el King’s Fund)

Cristina Adroher

Des del backstage

Més enllà de la resposta immediata a la pandèmia, és imperatiu aprofitar els seus aprenentatges per enfortir ‒i per millorar i fer més just‒ el sistema de salut i social a mitjà i llarg termini. The road to renewal: five priorities for health and care, un treball elaborat per King’s Fund, ofereix algunes pistes perquè els dissenyadors i els executors de les polítiques públiques desenvolupin estratègies destinades a millorar la salut de la ciutadania. Mai no és sobrer escoltar els savis i es tracta de cinc idees perfectament aplicables al nostre context.

Per què no es desincentiva el malbaratament per pràctiques clíniques de poc valor?

Jordi Varela

Editor

@SchulzMusem

Les variacions de la pràctica clínica venen sent estudiades des de fa molts anys. Recordi's John Wennberg o John Appleby, per destacar dos dels analistes comentats en aquest blog, sense que els seus treballs, i molts d'altres de semblants, hagin tingut cap repercussió significativa en la pràctica clínica real i, ara, amb tanta informació acumulada sobre variacions, la pregunta és si aquest fenomen seguirà sense premis ni càstigs gaire temps més. Podria ser que als finançadors no els interessés promoure el valor dels serveis que paguen?

Tres claus de l'èxit en la gestió del canvi

Andrés Fontalba
Mental fugit

La gestió del canvi és un procés vital que acompanya tant les persones com els sistemes i les organitzacions als quals pertanyem. Funciona tant en l'àmbit individual com en el col·lectiu i adquireix especial importància en el camp de la salut. Una de les característiques de l'escenari sanitari és la incertesa en què es mou, posada en relleu especialment a l'actual pandèmia. La resposta inicial davant aquesta incertesa és buscar postures que afavoreixin l'estabilitat i la predictibilitat per reduir l'ansietat que ens podria provocar el desconeixement del que passarà a mitjà o llarg termini, associada a sentiments de temor o falta de seguretat. Això ens pot portar a rebutjar, gairebé sense pensar-ho, noves idees, propostes o canvis que podrien ser necessaris i oportuns, i alhora explica per què moltes organitzacions no arriben a implantar ni el 70% dels canvis que es proposen. A la banda oposada, la incertesa afavoreix la supervivència i l'adaptació ja que és provocadora de canvis i, encara que aquests canvis atemptin contra la nostra necessitat de tenir un ambient estable, són omnipresents en la majoria d'àmbits de l'atenció sanitària. Entre els processos de canvi més rellevants es troben els avenços tecnològics, l'envelliment de la població, els canvis en els patrons de malaltia i els nous descobriments en el camp dels procediments diagnòstics i tractaments.

Observar atentament per transformar adequadament

Tino Martí

Ex Machina

 

L'Observatori "La gestió importa", creat per la Societat Catalana de Gestió Sanitària, es va posar en marxa el passat 14 de desembre de 2020 com radar d'innovacions en gestió sanitària i clínica. El seu objectiu últim és demostrar que la bona gestió és condició necessària (alguns pensen que fins i tot suficient) per a l'obtenció de bons resultats en salut.

Humanisme i literatura en tots els àmbits de la salut

Marco Inzitari
Manejar amb cura

Oliver Sacks

Sortosament, la persona està recuperant un rol central en la cura de la salut i les seves percepcions, experiències i valors estan adquirint importància en tots els nivells: assistencial, de recerca i de gestió. Això és especialment important per abordar els complexos problemes de salut i socials dels quals cada vegada més sovint estem envoltats.

Una nova recepta per al treball en equip a l'atenció primària

Jordi Varela

Editor

Els equips d'atenció primària estan molt pressionats per les agendes de les visites diàries, la qual cosa fa que el treball en equip multidisciplinari quedi relegat a un segon pla. Per entendre'ns, les sessions es fan quan es poden i el nivell d'assistència i participació és irregular, ja que res no les incentiva. L'aspecte nuclear d'un centre d'atenció primària d'avui dia és que cada metge i cada infermera tenen assignat un contingent de ciutadans, presumptes pacients, que quan ho sol·liciten, cal atendre'ls com abans millor.