La deontologia professional i les agressions als col·legiats

Andreu Segura

Chomel

Andreu Segura i Amando Martín (coautors). Aquest article ha estat publicat prèviament en el blog medicosypacientes.com de la OMC.

Últimament sovintegen els atacs als metges i, en general, al personal sanitari, cosa que, com és lògic, genera consternació no només entre els professionals sinó també en bona part de la ciutadania perquè, fins i tot quan es tracta d'una reacció a situacions exasperants, mereix reprovació perquè sovint paguen justos per pecadors i a més acostuma a ser contraproduent.

Proper 5 de juliol, nova aula del nostre curs online

Jordi Varela
Editor

La integració de serveis, les pràctiques de valor, l'atenció centrada en el pacient, el treball en equip i la telemedicina són avenços que han vingut per quedar-se i ara cal, més que mai, formar nous líders clínics per sortir amb forces renovades de la pandèmia. 

El 5 de juliol obrim una nova aula del nostre curs que, amb 12,7 crèdits, beu de les fonts d'aquest blog. La primera edició va començar el febrer del 2016 i ja l'han fet (o l'estan fent) 996 alumnes. Seria, doncs, recomanable que no deixessis passar aquesta nova oportunitat de formar-te en gestió clínica avançada.

Veure programa

De l’efectivitat al valor, un llarg trajecte

Jordi Varela

Editor

L’arribada de l’efectivitat

Malgrat els avenços científics de finals del segle dinou, a principis del vint la pràctica clínica continuava estancada per creences ancestrals. Els hospicis eren llocs llòbrecs on els pobres anaven a morir, mentre que els sanatoris internaven munts de joves tuberculosos sense comptar amb cap pla terapèutic efectiu. Quan el 1928 Alexander Fleming va observar que els fongs que havien envaït una part del seu laboratori, impedien el normal creixement dels estafilococs, el seu descobriment va despertar escàs interès en la comunitat científica, i van haver de passar dotze anys fins que un grup de químics, esperonats per la lluita contra les infeccions de les ferides de guerra, va purificar el bactericida fúngic i va aconseguir que la penicil·lina sortís al mercat. Per altra banda, enmig de la pandèmia de poliomielitis dels anys quaranta, un grup d’enginyers nord-americans va dissenyar el pulmó d’acer per ajudar a respirar les criatures afectades per la polio que patien apnea. Aquell enginy va evolucionar ràpidament cap als respiradors de pressió positiva, per la qual cosa, un cop acabades les terribles guerres de la primera meitat del segle, la medicina comptava amb antibiòtics, els anestesistes amb aparells de ventilació mecànica i, amb aquestes innovacions, els cirurgians van desplegar noves tècniques quirúrgiques impensades poc abans. Amb tot això, els hospicis van esdevenir hospitals, els sanatoris van tancar i la gent es va adonar que la medicina solucionava problemes.

Una pandèmia de desconfiança

Gustavo Tolchinsky

Cui prodest
 

Com mantenir la credibilitat per prendre decisions en escenaris complexos

La manera com la ciència és visualitzada per la societat és molt diversa i ha variat al llarg de la història i de les cultures. El valor que la societat li ha donat també està subjecte a canvis. N'hi ha molts exemples en la literatura, la pintura o la política. Així, les pintures de Klimt es van produir en un ambient cultural on l'art i l'avantguarda dels descobriments científics convivien en simbiosi en moltes de les seves manifestacions. També s'observa en obres com Contrapunt, d'Aldus Huxley, on alguns passatges són una veritable classe d'anatomia o fisiologia. El procés creatiu, i la capacitat de l'ésser humà de descriure la natura i aconseguir explicar fenòmens incompresos o ocults fins a aquell moment, meravellava i inspirava molts artistes que el compartien amb la societat. A l'extrem oposat tenim exemples de la política, com el president Trump, que ha legitimat de manera explícita discrepar de les evidències (facts), o que s'han portat al cinema en pel·lícules com No mires arriba (Don’t Look Up), en la qual es mostra un cas extrem en què es polititza de manera interessada la informació científica i com això acaba polaritzant la societat fins a la confrontació i la catàstrofe.

Buscant el manual del gestor novell: Les regles del joc

Soledad Delgado
Vel de flor

“Els líders pobres ens empenyen cap a la meta, els grans líders ens guien a través del viatge.” Simon Sinek

“Amb el maletí a la mà, vaig recórrer tremolosa el passadís fins a arribar al despatx. Els bolis, la llibreta, l'imprescindible. Curiosament, també m'acompanyaven la bata i el fonendo. No em serien gaire útils en aquesta nova etapa, sobretot el fonendo, però m'infonia una certa seguretat tenir-lo a prop per no oblidar el lloc d'on venia. A mesura que anava avançant cap a la porta, m'adonava fins a quin punt tot se'm feia estrany. Havia estat allà uns dies abans, però ara era diferent... Semblava que tot havia canviat però, en realitat, l'únic canvi que hi havia en aquell lloc era jo.“

Assajos aleatoritzats també per a les polítiques públiques

Pedro Rey
Comportament saludable 

Què tenen en comú mesures com la publicació de les calories que contenen els aliments dels restaurants de menjar ràpid, les visites a domicili a persones grans per comprovar la medicació que prenen o les transferències de diners a famílies pobres per donar a llum en hospitals a l'Índia? Totes busquen un objectiu socialment desitjable, totes semblen tenir al darrere una intuïció raonable d'efectes beneficiosos i, a més a més, totes permeten al polític que les decideix mostrar que és actiu, que “fa coses”. Tanmateix, també comparteixen dues característiques en comú. En primer lloc, s'han posat en marxa en molts països sense que se n'avalués l'efectivitat abans d'implementar-les i, en segon lloc, quan es van testar va resultar que o bé no tenien cap efecte o que, fins i tot, produïen resultats contraris als que es buscaven. La publicació de les calories no redueix significativament la ingesta d'aliments grassos. Les visites a domicili no contribueixen a millorar els patrons de medicació o l'adherència de les persones grans. Finalment, tal com mostren Andrew i Vera-Hernández (2020), els incentius per donar a llum en hospitals a l'Índia van augmentar la mortalitat perinatal perquè els serveis hospitalaris no van poder respondre en les millors condicions a l'excés de demanda creat.

Es pot avaluar el valor de les unitats clíniques?

Jordi Varela

Editor

El 2016 Michael Porter i Thomas Lee van analitzar els indicadors de l'agència de qualitat nord-americana (NQMC-AHRQ) i ho van fer des de la perspectiva de la definició porteriana de valor, i el resultat no podia ser més decebedor, ja que van descobrir que dels 1.958 indicadors documentats, només 139 (el 7%) posaven el focus en els resultats. En aquesta línia, un grup de treball de la Societat Catalana de Gestió Sanitària (SCGS) hem elaborat una graella per categoritzar els indicadors  d'acord amb un gradient que comença en el punt més alt per la percepció dels pacients (PREM/PROM), con a gold estàndard, i continua (en descens) per l'efectivitat, la seguretat clínica i l'adequació, per acabar amb els indicadors menys orientats al valor, com són els d'activitat i eficiència, tal com es recull a la taula següent:

Potenciar el lideratge clínic per millorar la qualitat assistencial

Mª Luisa de la Puente
Promovent confiança

Els nous reptes per a la millora de la qualitat en la planificació i compra de serveis porten a contemplar els serveis o les institucions no tant individualment com amb una mirada de sistema. Així es pretén facilitar la integració i coordinació de l'atenció al territori mitjançant un sistema de planificació i contractació més facilitador i menys executiu. Buscant solucions als problemes planificades localment, en comptes de pretendre un seguiment igualitari dels serveis ajustat a les normes o als estàndards nacionals. La taula 1 resumeix aquests reptes futurs detectats per un grup d’experts en un treball sobre contractació de King’s Fund 2020 (Thinking differently about commissioning. Learning from new approaches to local planning). 

Donant forma al relat de l'atenció als pacients

Nacho Vallejo
Atenció integral

A propòsit de l'experiencia a l'Hospital d'Emergències Covid-HUVR de Sevilla

Façana principal de l'edifici en rehabilitació de 

l'antic Hospital Militar de Sevilla.

John P. Kotter és economista, professor de Harvard Business School i expert en gestió del canvi. En una de les seves últimes publicacions, Accelerarate, aborda com sol ser l'evolució dels models organitzatius en el món empresarial. Kotter explica que quan les institucions abandonen l’etapa de gestació i desenvolupament es perfeccionen cap a l'eficiència oblidant la importància de mantenir l'agilitat en l'estratègia. I en aquest escenari, quan sorgeix la necessitat d'enfrontar-se a nous reptes o canvis, és molt probable que l'acció acabi en fracàs pel fet d’utilitzar estructures, processos o mètodes útils en el passat, però que s'adapten pitjor a entorns com els actuals, ràpidament canviants. La COVID-19 ens ha deixat nombroses lliçons sobre aquesta idea en la transformació que hem viscut a les organitzacions sanitàries. En aquesta entrada ens agradaria aportar la nostra experiència: la visió del professional en la posada en marxa i el desenvolupament de l'activitat assistencial en un nou hospital durant la pandèmia i la cerca de noves maneres d'organitzar-nos.

Cap al futur amb tecnologia i valor

Paco Miralles
Nos omnes male

Periòdicament, en el sector salut es publiquen documents de diferents organitzacions o societats científiques que ens assenyalen quin serà el futur dels professionals, d'una especialitat, dels hospitals o del sistema en general. L'últim el vaig conèixer gràcies al Boletín de Gestión Sanitaria de Miguel Ángel Máñez, un enllaç imprescindible per estar al dia en el món de la gestió sanitària. Es tracta de l'informe Hospital in the future “without” walls de la consultora Deloitte.