Atenció primària: segmentar per reformar?

En un article publicat a Health Affairs, Redesigning Primary Care: A strategic vision to improve value by organizing around patients' needs (veure post comentat), Michael Porter ens invitava a repensar el model organitzatiu de l'atenció primària d'acord amb les necessitats reals de la població.

Seguint els consells porterians, i només per pensar-hi una mica, valgui l'excel·lent Memòria de l'Institut Català de la Salut (ICS) de l'any 2013, amb dades de 288 equips d'atenció primària repartits pel territori, des de petits consultoris locals fins a centres metropolitans amb diverses àrees bàsiques de salut al seu càrrec. A la pàgina 7 del document hi veuran una taula elaborada amb de més de 4 milions de persones ateses (que han anat com a mínim un cop a visitar-se durant l'any). La segmentació d'aquesta població, agrupada amb Clinical Risk Group, mostra que els segments 5, 6 i 7 (diferents intensitats de cronicitats) han representat el 64,5% de les persones que han anat a visitar-se, grup que ha consumit el 88,8% de la farmàcia i ha generat el 74,7% de les hospitalitzacions urgents (d'entre els pacients que ha ingressat dues o més vegades en un any).

Si salten a la pàgina 8 del document veuran un quadre d'activitat que recull informació de més de 36 milions de visites a l'atenció primària de l'ICS, de les quals una mica més de la meitat (52,2%) van ser consultes al metge, i només un 33,5% a la infermera. Mantenint a la retina les dades de la segmentació, fixin-se en les xifres de les activitats que semblarien més apropiades per als pacients crònics: consultes telefòniques, telemàtiques o visites a domicili.

Els percentatges són sobre el total d'activitat de metges i infermeres

La relativa baixa activitat de les tres modalitats assistencials recollides a la taula és una mostra del desencontre d'un model organitzatiu pensat per garantir l'accessibilitat i la funció gatekeeper, amb la gran presència de pacients crònics que reflecteix la segmentació, pel que convindria començar a redefinir el model, en la línia que indica Michael Porter, o que ja practica Kaiser Permanente, d'acord amb una nova manera d'organitzar l'atenció primària que preservi els valors bàsics (accessibilitat i gatekeeper) però que sigui capaç d'adaptar les reformes a les necessitats reals dels diferents segments poblacionals.

A la llum de la segmentació, s'ha de refer el model organitzatiu en funció de les necessitats dels segments més tipificats i, per tant, l'esquema d'un metge i d'una infermera que es responsabilitzen de totes les necessitats d'una determinada població no sembla el més adequat per als temps d'ara. L'especialització dels equips d'atenció primària ha de sorgir de la integració de serveis per atendre a determinats grups poblacionals i, si no, quin sentit té l'esforç d'estratificar per risc i complexitat si no hi ha voluntat de reformar de manera conseqüent?


Jordi Varela

Editor