— AEGRIS (@AEGRIS2) julio 5, 2015
Res en medicina és infal·lible i, pel que sembla, les biòpsies de mama tampoc. Aquest tweet d'AEGRIS, Asociación Española de Gestión de Riesgos y Seguridad del Paciente, ens condueix a un article de The New York Times, que es fa ressò d'un treball avaluatiu de JAMA Network on s'analitza la concordança entre patòlegs a l'hora de dictaminar biòpsies de tumoracions mamàries. Es tracta d'un estudi que va mobilitzar 115 patòlegs, als quals se'ls van distribuir mostres histològiques de casos de càncer de mama invasiu, de carcinoma ductal in situ (DCIS), d'hiperplàsia amb atípies y de casos amb lesions no canceroses.
Per fer el diagnòstic els patòlegs comptaven amb una diapositiva amb la imatge del teixit, l'edat de la dona, la densitat mamària i el tipus de biòpsia. La concordança global va ser del 75,3% i, això, d'entrada, vol dir que una de cada quatre biòpsies hauria estat dictaminada de manera diferent segons el patòleg que l'hagués hagut de diagnosticar, i si s'entra en el detall dels quatre grups patològics, s'ha observat una concordança quasi total en els casos de càncer invasiu, però la discordança guanya terreny quan la severitat de la lesió va baixant: 16% en els DCIS i 52% en les hiperplàsies amb cèl·lules atípiques. També sorprèn que en els casos sense cap malignitat la discordança sigui del 13%.
Segons afirma la periodista del diari novaiorquès, tot fa pensar que les biòpsies són confiables quan es tracta de diferenciar entre teixit normal i cancerós, però perden fiabilitat quan han de dictaminar la subtilesa de les lesions intermedies.
Tal com suggereixen l'editorial de JAMA Network, per tal de minimitzar els riscos de sobretractament o d'infratractament en el càncer de mama, convindria garantir dos aspectes: a) els patòlegs que analitzen les biòpsies de mama han d'estar especialitzats en la matèria i han d'acreditar-ne un volum suficient, i b) cal establir circuits sistemàtics de segona opinió.
En el post de dilluns passat vaig comentar dubtes documentats sobre els riscos del sobrediagnòstic i, en aquest, carències en la fiabilitat de les biòpsies. Potser és el moment de revisar la pràctica clínica del càncer de mama amb la finalitat d'augmentar la seguretat de les dones afectades.
Jordi Varela
Editor
En el post de dilluns passat vaig comentar dubtes documentats sobre els riscos del sobrediagnòstic i, en aquest, carències en la fiabilitat de les biòpsies. Potser és el moment de revisar la pràctica clínica del càncer de mama amb la finalitat d'augmentar la seguretat de les dones afectades.
Jordi Varela
Editor
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada