La mirada estreta de les especialitats mèdiques

Jordi Varela

Editor

El nombre de pacients que pateixen una o més patologies cròniques de manera simultània no para de créixer, un fenomen lligat a l'envelliment poblacional però no exclusiu de la gent gran, sense oblidar que l'aparició de problemes mentals o de marginació social no fa més que dificultar el maneig clínic dels pacients pluripatològics, sigui quina sigui la seva edat. Malgrat això, les facultats de medicina i els sistemes sanitaris es mantenen tossudament aliens a aquesta tendència epidemiològica. Només cal observar els currículums docents, els organigrames dels hospitals i les guies de pràctica clínica per adonar-nos com d'allunyats estem de la desitjada visió bio-psicosocial i, per culpa d'això, la clínica que es practica avui perd efectivitat i malbarata recursos.

La pandèmia d'errors mèdics

Salvador Casado

Salut, narrativa i consciència

George Ștefănescu - Cosmos, 1992

La mort d'una persona jove per un càncer no diagnosticat a temps sol suposar un impacte per al seu entorn. Durant les darreres setmanes hi ha hagut molta controvèrsia a les xarxes socials després de la mort de la periodista Olatz Vázquez que va documentar amb fotos la seva malaltia fins al final, la qual cosa m'ha animat a reflexionar sobre l'error mèdic, fer autocrítica sobre els propis errors i tractar de formular  propostes des d'una visió àmplia que inclogui tots els actors. La pandèmia per Sarscov2 ha ocasionat una altra pandèmia d'errors mèdics inevitables tant per acció com, sobretot, per omissió perquè arran del col·lapse sofert pels sistemes sanitaris de tot el planeta aquests han deixat d'atendre suficientment altres patologies durant molts mesos. En aquest text m'acosto a la qüestió des del punt de vista d'un professional assistencial que tracta d'explicar-la als seus pacients i companys de feina i no des d'un abordatge tècnic, per al qual aporto al final una llista de propostes de lectura.

Paternalisme o autoritarisme?

Andreu Segura

Chomel

Si un extraterrestre visitant del nostre planeta veiés les mesures adoptades davant la pandèmia de COVID-19, què diria? La seva percepció variaria gaire segons els països del món que visités? O les realitats entre països no són tan diferents com alguns pretenen destacar, malgrat les diverses condicions prèvies existents?

La teoria del colesterol continua sota sospita

Xavier Bayona
Gota a gota

Si atenem la definició de salut de l'OMS (1946), “La salut és un estat de complet benestar físic, mental i social, i no solament l'absència d'afeccions o malalties”, tots estem malalts. Ja hem insistit anteriorment que tenir un factor de risc no significa estar malalt ni implica desenvolupar una malaltia. Emmalaltir requereix la concurrència d’altres factors (altres factors de risc i condicionants) que provoquen que una malaltia s’acabi desenvolupant. Hi ha moltes persones amb molts factors de risc que no acabaran desenvolupant cap malaltia relacionada. 

Els serveis mèdics, un anacronisme

Jordi Varela

Editor

@varelalaf

Clayton Christensen diu que si es vol ser eficient cal oferir serveis com més a prop millor d'on es produeix la necessitat. Michael Porter i Thomas Lee, per la seva banda, defensen la creació d'unitats de pràctica integrada (IPU), mentre que els de Corporate Rebels afirmen que els projectes atractius ho són pel compromís dels professionals i no per l'estructura jeràrquica de comandament. Bé doncs, per començar el nou curs, he preparat un post contrari a l'statu quo dels organigrames dels hospitals i, per aquest motiu, he triat aquestes tres referències que, des de diversos punts de vista, apunten contra el centralisme, el corporativisme i la jerarquització que desprenen els serveis mèdics actuals, ancorats en una visió més pròpia del segle passat que de l'exigent complexitat dels problemes de salut d'avui.

Societat i salut

 

La missió dels sistemes sanitaris és un reflex de la societat a la qual serveixen i, per això, molts dels debats que l'afecten, com la universalitat, les desigualtats de gènere, les pràctiques clíniques inapropiades, la iatrogènia o l'eutanàsia, tenen una dimensió social i política.

Humanisme i literatura en tots els àmbits de la salut

Sortosament, la persona està recuperant un rol central en la cura de la salut i les seves percepcions experiències i valors estan…

Llegir més

Funcionen els incentius econòmics per millorar l'adherència al tractament?

L'eficàcia d'un tractament depèn tant del fet que el prescriptor…

Llegir més

Estràtegies de salut comunitària

La finalitat essencial dels sistemes sanitaris és millorar la salut de les comunitats que atenen, però per això calen estratègies amb perspectiva poblacional més decidides que les actuals.

Prescripció social en temps de pandèmia. Ara més que mai

Com he dit en altres articles, el sector sanitari no és ni molt menys l’únic responsable del benestar dels ciutadans i molts aspectes…

Llegir més

Gestió poblacional de la salut: el marc necessari per avançar en la integració sociosanitària i una formidable porta al futur

L'interès per trobar models formalitzats de sistemes de salut…

Llegir més

Més innovació, més qualitat

Per innovar, les institucions han de confiar en els professionals innovadors, però si aquesta dinàmica queda segrestada per la desconfiança, la qualitat assistencial es ressent.

Algú pensa en “el dia després”?

Tot s’acaba. És llei de vida, que diria la meva àvia. Els problemes sanitaris poden acabar de maneres diferents: un tractament molt…

Llegir més

La confiança, ingredient necessari per innovar

Quan Aaron Sorking va escriure aquestes frases per al seu personatge, la cap de premsa de la Casa Blanca a la sèrie The…

Llegir més

Per un treball clínic de més qualitat

L'acte clínic és, essencialment, una relació entre dues persones i, des d'aquesta perspectiva, cal procurar que la comunicació sigui fluïda i que les prevencions i emocions que comporta qualsevol acte humà, no juguin una mala passada.

El poder de la conversa, segons Danielle Ofri

Danielle Ofri, internista a Bellevue Hospital i professora de medicina a la Universitat de Nova York, és reconeguda pels seus treballs…

Llegir més

La medicina reflexiva, a propòsit de John Launer

“How not to be a doctor” és un recull de 54 articles que John Launer havia publicat a la revista mèdica QJM. La “Royal Society of…

Llegir més

La transformació digital, una oportunitat per humanitzar

L'impacte social, laboral i econòmic de l'espectacular transformació digital que estem vivint també té el seu capítol en el sistema sanitari. Sabrem gestionar el vertigen?

Aconseguirà la tecnologia ser l'aliada d'una pràctica clínica més humana?

Amb motiu del 75è aniversari de la creació de les Nacions Unides…

Llegir més

Les recomanacions d'Eric Topol per a la transformació digital de l'NHS

Eric Topol és un dels pensadors més destacats de la…

Llegir més