Experiència del pacient i decisions compartides

Repensar la pràctica clínica al voltant de les decisions compartides i reorganitzar els serveis implicant els pacients, són dos grans reptes per als clínics i per a les organitzacions sanitàries.

Com passar del tokenisme a l'empoderament del pacient

Les organitzacions de salut estan cada vegada més interessades que els pacients participin en tot allò que està relacionat amb la…

Llegir més

Paternalisme o autoritarisme?

Si un extraterrestre visitant del nostre planeta veiés les mesures adoptades davant la pandèmia de COVID-19, què diria? La seva…

Llegir més

Tenir cura dels professionals

Tots els experts coincideixen a dir que, no només calen més metges i més infermeres, sinó que els programes formatius s'han quedat antiquats. Per aquest motiu hem recopilat les següents 4 entrades que analitzen aquesta espinosa qüestió.

Falta d’infermeres: un greu problema social

L'escassetat d'infermeres és un problema ben conegut arreu del món i que s’ha agreujat per l’efecte de la pandèmia. Segons un…

Llegir més

Més evidència de l'efectivitat de les intervencions infermeres

Permeteu-me l’inici un xic irònic, però quan parlem de dotacions infermeres i resultats de salut en pacients no puc evitar…

Llegir més

Per una pràctica clínica més valuosa

Una de les missions d'aquest blog és donar suport a les pràctiques clíniques de valor i ajudar a reduir, alhora, les de valor escàs. En aquesta línia, la darrera temporada hem publicat 8 entrades que les hem recopilat com a lectura estiuenca.

Choosing Wisely compleix deu anys amb resultats decebedors

L’any 2012, The Lown Institute va convocar una conferència a Boston amb el lema Avoiding Avoidable Care (evitant l'assistència…

Llegir més

La teoria del colesterol continua sota sospita

Si atenem la definició de salut de l'OMS (1946), “La salut és un estat de complet benestar físic, mental i social, i no solament l'absència…

Llegir més

El repte de transfomar les organitzacions sanitàries

De debò que volem canviar les coses? Si és així els hi recomano la lectura estival d'aquestes vuit entrades recopilades de les que vam publicar durant el curs que tot just ha acabat. Que gaudeixin de l'estiu.

Transformar el nostre sistema de salut requereix continuïtat i coherència

“Transformar l'atenció mèdica requereix continuïtat i coherència”…

Llegir més

Des de la nostra trinxera

Des de la nostra trinxera tot es veia diferent. El temps semblava haver-se aturat i cada dia era igual que l'anterior. El mateix camí…

Llegir més

La innovació sempre topa amb l'ordre establert

Jordi Varela
Editor

James Lind, un metge escocès del segle XVIII enrolat en un vaixell de l’armada britànica, tenia entre cella i cella descobrir un tractament efectiu per a l’escorbut, una malaltia provocada pel dèficit de vitamina C, que delmava les tripulacions des de l’antiguitat i es va fer tristament famosa entre els mariners de les nombroses expedicions que anaven i venien pels oceans en temps de descobertes i conquestes. Per aconseguir el seu objectiu, Lind va elaborar un disseny d’assaig clínic encomiable, probablement el primer de la història de la medicina. Va seleccionar diversos mariners malalts d’escorbut i, de manera controlada i per parelles, els va sotmetre a diversos tractaments: aigua de mar, vinagre, nou moscada, cítrics, etc. Amb aquesta senzilla metodologia prospectiva, Lind va observar que els pacients que prenien cítrics sanaven, mentre que els altres no. Va publicar el seu treball el 1753, en un document on explicava quina havia de ser la prevenció i el tractament de l’escorbut, però ningú li va fer cas, i no va ser fins quaranta dos anys i cent mil morts més tard, que l’armada britànica no va adoptar les recomanacions de Lind. 

Camuflatges

Antoni Peris
Derives de cine

Tot sovint les malalties i els traumes es camuflen, es transformen en símptomes i signes amb aparença d’altres patiments, d’altres situacions vitals. Al clínic li cal experiència i una certa intuïció per identificar les molèsties i els dolors presentats pels pacients, alguns dels quals els pateixen com a somatització, mentre que d'altres més aviat els viuen com un recurs que els ajuda a superar altres mals encara més dolorosos.

Les consultes remotes també funcionen

Tino Martí
Ex Machina

Després de l'eclosió de l'ús de la telemedicina durant la pandèmia, molts ens preguntem si es mantindrà, disminuirà suaument o caurà dràsticament. L'experiència guanyada tant pels professionals com pels pacients hauria de portar a fer-ne un ús més adequat i a la mesura de les necessitats dels dos col·lectius. 

Com passar del tokenisme a l'empoderament del pacient

Glòria Galvez
Amb una sola veu

Les organitzacions de salut estan cada vegada més interessades que els pacients participin en tot allò que està relacionat amb la seva atenció, malgrat que algunes recerques indiquen que, a la pràctica, es tracta d'una participació simbòlica i amb poca rellevància per als resultats en l'àmbit de la salut. Perquè la participació sigui significativa és indispensable que els professionals cedeixin poder, amb la qual cosa hi haurà col·laboració, participació activa i lideratge per part dels pacients i els seus cuidadors. Arnstein (1969) descriu vuit nivells de participació, representats a l'"Escala de participació ciutadana" mitjançant vuit esglaons. Per a Arnstein, la participació que es dona en els esglaons tres, quatre i cinc (informar, consultar i assessorar) és només simbòlica i és el que ell anomena tokenisme. El concepte de tokenisme, íntimament relacionat amb el desequilibri de poder, es basa en accions simbòliques que donin l'aparença d'estar implicant els pacients.

El valor de la salut comunitària i planetària

Jordi Varela

Editor

L’obsessió patològica pel PIB

Segons els experts del “Consell de l’economia de la salut per a tothom” de l’OMS, l’obsessió patològica pel producte interior brut (PIB) com indicador del creixement de les economies de les nacions està sent desastrós per al desenvolupament comunitari, al mateix temps que està arruïnant el planeta. El PIB és una mesura que, entre un munt de paràmetres, també incorpora productes i serveis essencialment perniciosos, com per exemple, la fabricació d’armament, l’elaboració de fàrmacs mancats de valor, l’extracció de carbó per produir energia i la desforestació dels darrers grans boscos de la terra, mentre que ignora les càrregues familiars no remunerades i les activitats de les organitzacions no governamentals que pretenen relligar els estrips del capitalisme ferotge.

L'epidèmia de la prescripció de baix valor, tractament o prevenció?

Cristina Roure
Pantone 

El problema de la polimedicació està assolint proporcions epidèmiques. La prevalença de polifarmàcia a Espanya es va triplicar entre 2005 i 2015 i el que es coneix com a polimedicació excessiva (≥10 fàrmacs) es va multiplicar per 10.(1) No són només xifres, amb cada medicament que afegim s'incrementa la probabilitat que el pacient experimenti efectes adversos en un 7-10%.(2) L'informe Medication Overload, America’s Other Drug Problem assenyala que si no hi ha una resposta immediata, a la propera dècada als Estats Units hi haurà 4,6 milions d'hospitalitzacions i 150.000 morts prematures de persones grans per efectes adversos de la medicació.(3)